Som de ple a l’anomenada segona onada de la COVID-19, quan encara tenim la sensació de no haver-nos desempallegat de la primera. La incertesa i inseguretat alimenten frustració i pors: qui sap quant de temps durarà això i quantes onades més vindran. Mentrestant, les feines (quan se’n té) no prosperen prou, els estalvis (si n’hi ha) amb prou feines compensen i totes demanem visions clares de com poder seguir endavant. Francament, no crec que a dia d’avui ningú pugui donar certeses ni assegurar com estarem d’aquí a tres o sis mesos, perquè ja se’ns ha fet evident que la pandèmia és imprevisible i desconeguda, per més que la ciència avanci tan ràpid com pot.
Malgrat tot, s’estan prenent mesures i fent esforços per ajudar a superar els efectes de la COVID-19. Per part del govern català i els agents socials i econòmics, s’està treballant al màxim per contenir i revertir els efectes negatius de la crisi i, alhora, per anticipar i orientar les inversions que permetin reactivar l’economia. Actualment, tothom està expectant per com es concretaran els fons de recuperació europeus, que suposarien fins a 140.000 milions d’euros per a Espanya en els propers 3 o 4 anys. Hem de procurar gestionar bé l’expectació que es genera en tots els territoris i sectors econòmics i vetllar perquè, tal volum de recursos, es pugui invertir bé en poc marge de temps i generi els impactes positius esperats. Per això, és imprescindible la màxima cooperació i coordinació entres totes les administracions implicades, des de l’europea fins a la local. Durant les properes setmanes farem un bon seguiment de com aquests recursos acabaran arribant a Catalunya, estant al cas de les negociacions a Brussel·les per aprovar definitivament aquests fons europeus i, també, dels Pressupostos Generals de l’Estat espanyol que preveu concretar-los pel 2021.
Cal injectar diners a les economies familiars, a les petites i mitjanes empreses, al sistema de cures, al de salut i al d’educació, i afavorir inversions que ens facin més sostenibles i resilients en el futur, amb més digitalització, orientant-nos cap a la transició energètica per a poder ser més competitius i, sobretot, amb més justícia social. Però aquesta crisi també ens ha recordat la importància de reforçar el sentit de comunitat, de teixir i falcar bé les xarxes de suport de proximitat, en tots els àmbits, sota la premissa del “cuidem-nos” entre totes i tots.
Davant d’una pandèmia global que ho trasbalsa tot ens cal comptar amb les fortaleses de la nostra societat. Per això, necessitem tota la creativitat social i totes les mans, per acompanyar i fer xarxa amb les persones vulnerables, les famílies i els infants en risc de pobresa, els comerços i les petites i mitjanes empreses que donen vida a barris i pobles, els clubs esportius i centres culturals, així com tot l’associacionisme i cooperativisme que la nostra societat ha sabut teixir al llarg dels anys i que són a la base del seu desenvolupament i cohesió. Amb aquestes xarxes locals hem de contribuir a què ningú quedi exclòs i a ser més resilients com a col·lectivitat.
La crisi provocada per la COVID-19 ens ha demostrat que en la recuperació necessitem reforçar el bé comú, amb una economia més cooperativa al servei de la vida, reforçant els serveis públics i, alhora, ampliant la participació de la ciutadania organitzada en els espais de decisió. És important que entre tots fomentem aquesta consciència ciutadana, exigent i responsable alhora, per defensar democràticament unes institucions públiques que garanteixin els drets, individuals i col·lectius, d’acord amb els valors republicans de llibertat, igualtat i fraternitat.
