És una mena de versió moderna de L’estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde. Com si Isabel Bonig i Toni Cantó beveren la pòcima màgica en moments diferents. Com si ella se l’engolira tota d’un glop pocs minuts abans de connectar-se a l’ordinador a través del qual, acompanyada de la resta de síndics parlamentaris, setmanalment conversa sobre l’evolució de la crisi del coronavirus amb el president del Govern valencià, Ximo Puig, la consellera de Sanitat, Ana Barceló, i la vicepresidenta, Mónica Oltra. Com si ell haguera optat per prendre’s dosis més petites però més repetides i les assaborira en agafar el seu telèfon mòbil. És quan obri l’aplicació de Twitter, la seua xarxa social predilecta, que Cantó s’allibera de valent.
Es tracta d’un fenomen gairebé paranormal. Mentre Bonig es mostra conciliadora com mai en públic però cada vegada qüestiona més l’actitud del Consell a la reunió digital de la setmana, ell sembla el Dr. Jekyll en privat i Mr. Hyde en públic. Aquest canvi de papers, tan curiós com casual, descol·loca els màxims responsables del Consell i els líders parlamentaris de la resta de grups. Què està passant ací? Ha retornat la Bonig zen que ja van tenir l’oportunitat de conèixer a les acaballes de la legislatura passada, quan fins i tot va posar-se a repartir una capsa amb 12 grans de raïm per cada escó de les Corts per tal de desitjar-los un feliç 2019. Ara emergeix el Cantó més formal, que des del saló de sa casa del centre de València aporta idees enmig de la catàstrofe humana que representa l’expansió del Covid-19.
Alguns diputats, de fet, veuen un Cantó molt més moderat des que Albert Rivera va dimitir el càrrec de president de Ciutadans. Aquella decisió, motivada per la patacada de dimensions bíbliques patida per la formació a les eleccions del 10 de novembre, va significar una autèntica gerra d’aigua freda per ell. No va amagar les llàgrimes, i no eren de cocodril, tan pròpies dels actors. Cantó se sentia estretament lligat a Rivera, en parlava amb devoció divina. Tanmateix, malgrat que la sintonia amb Inés Arrimadas no era tanta, als grups del Botànic el perceben més obert al diàleg, amb un tarannà més propositiu.
“Que en aquesta crisi Arrimadas s’haja alineat del costat del Govern d’Espanya ha possibilitat que ell adopte una posició pareguda ací”, subratlla una veu del Botànic. “A les reunions que fem a començament de setmana és amable, distès i se’l nota preocupat, amb ganes de plantejar solucions i de canalitzar demandes de determinats sectors, com per exemple els autònoms”, afegeix. “Té una actitud enormement positiva, no sembla el de l’hemicicle”, ironitza una altra veu botànica. És el Dr. Cantó, digne hereu de son pare, metge de professió i simpatitzant socialista als primers anys de la represa democràtica. No obstant, aquest Cantó es transforma en un Mr. Hyde radicalitzat quan entra a Internet.
Bonig, que a les dues primeres reunions de Puig i Barceló amb els síndics va optar per un to eminentment cordial, va estar més adusta a la darrera cita. “Dimarts va alçar el to en excés, era la Isabel en estat pur”, fa saber un dels participants en la trobada. “Era la Isabel la de les Corts, la que no calla mai, amb un problema afegit… Per videoconferència, amb el micròfon encès tota l’estona, és fàcil escoltar-la malparlar del Govern de Pedro Sánchez o del Consell, o sentir-la dir ‘mentida, mentida’ mentre està intervenint alguna altra persona”, deixa anar aquesta font. La galeria riquíssima de gestos i exclamacions que la presidenta del PPCV exhibeix a cada ple es despleguen ara des de la intimitat de la seua llar i pul·lulen pel ciberespai.
Per contra, la Bonig que aquests dies apareix als mitjans de comunicació continua cultivant la lleialtat institucional com a bandera. “Lleialtat”, en efecte, és la paraula que més pronuncia. Dilluns passat, a Les notícies del matí, l’informatiu matinal d’À Punt, va arribar a lloar sense embuts la tasca duta a terme pel titular d’Educació, Vicent Marzà, durant aquesta crisi: “He de reconèixer que és qui té una relació més directa, a través del seu gabinet, amb la nostra portaveu d’educació [Beatriz Gascó], la manté permanentment informada”. Una confessió que Bonig ja havia efectuat en privat a determinada gent i que dilluns va decidir compartir amb els oients i televidents de la cadena pública valenciana.
Lleial, “no com d’altres”
Sí, Bonig està desconeguda. Opina que, en circumstàncies tan adverses com les actuals, toca fer pinya amb el Consell perquè el drama del coronavirus se salde amb el menor nombre de morts possible. Una posició que el president estatal del PP s’ha esforçat posar en pràctica sense èxit: després de censurar Sánchez per haver-se “parapetat rere els científics”, va tractar de ser més cordial, però el pas de les setmanes ha fet brollar, de nou, el Pablo Casado bel·ligerant.
La presidenta dels populars valencians, en canvi, vol preservar la imatge que va llaurar-se al darrer ple de les Corts, celebrat el 12 de març a petició de Ximo Puig. Una sessió monogràfica sobre la gestió de la crisi generada per la Covid-19, que dos dies abans s’havia cobrat com a víctimes les Falles i la Magdalena, ajornades de manera absolutament extraordinària.
Fonts del grup popular apunten que, aquell dia, Bonig va accedir a fer un discurs molt més contingut que no tenia previst en un principi. Per bé que la seua intenció inicial era la de carregar contra el Consell i molt especialment contra la consellera Barceló, van convèncer-la de la conveniència de revestir-se d’un perfil molt més constructiu. La seua al·locució va dividir-se en dues meitats exactes: a la primera va adoptar un posat d’estadista, garantint-li al Govern el seu suport incondicional, mentre que a la segona va enumerar un seguit d’iniciatives que, al seu parer, podien esmorteir el colp que representava el coronavirus a nivell econòmic i sanitari.
“Li oferisc lleialtat institucional, senyor Puig, perquè estic convençuda que en aquests moments la unitat ens farà més forts”, va afirmar. “Vostè i jo hem tingut moltes diferències —i en tindrem— però en política, no s’hi val tot, tots no som iguals”. A la darrera part de la seua intervenció va tornar a subratllar que “som una gran comunitat, que ha travessat moments durs i difícils en els quals tothom no sempre ha estat a l’altura”, una referència implícita als últims quatre anys d’oposició del PSPV i Compromís, quan la Generalitat es trobava en fallida tècnica i el PPCV acumulava casos de corrupció a cabassos. “Aquesta situació la superarem amb unitat i acció; tot depén de la seua acció i de la seua gestió, ací trobarà la lleialtat institucional del Partit Popular i la meua personal”, va dir-li a Puig com a colofó. “En aquests moments, els 5 milions de valencians esperen altura de mires i certesa”, va sentenciar, “no els pot fallar, no els podem fallar”.
Suspès el període de sessions fins a nova ordre, les videoconferències setmanals concentren l’atenció mediàtica. A la més recent, la de dimarts passat, Bonig va insistir en la incongruència d’aixecar tres hospitals de campanya en lloc de fer com Madrid, que ha adaptat la fira de mostres, Ifema, com a hospital gegant transitori. El raonament dels grups del Botànic, que reiteren els avantatges que suposa tenir els principals hospitals de referència de València, Alacant i Castelló a la porta de cada hospital de campanya, no és un argument prou sòlid als seus ulls. Ella compara reiteradament l’actuació del Consell amb la del Govern madrileny i es refereix a les “màscares podrides” amb què treballen els sanitaris valencians, tot i que la seua coreligionària Isabel Díaz Ayuso ha patit el fiasco de no veure aterrar encara l’avió procedent de Xangai amb material sanitari contractat pel seu gabinet per valor de 23,3 milions d’euros.
Entre les reclamacions més noves de Bonig figura la de presentar un ERTO als càrrecs públics del Govern valencià. Al ple del 12 de març, dins del seu pla d’estalvi de 1.000 milions euros a fi de destinar-los al combat de la pandèmia i les seues derivades econòmiques, la líder del PPCV ja va demanar de retallar el 30% de despesa en alts càrrecs i assessors.
Cantó, a l’atac
De la seua banda, Toni Cantó propugna un estalvi encara superior, de 3.000 milions d’euros, basat, reducció d’alts càrrecs a banda, en la supressió de la publicitat institucional i en la “retirada de subvencions a les associacions pancatalanistes i per a la promoció del valencià”. Les mesures estrella, però, són de més impacte: la reducció del pressupost d’À Punt i la supressió de les conselleries de Vivenda —al capdavant de la qual hi ha el vicepresident Rubén Martínez Dalmau, de Podem—, Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica —en mans de Rosa Pérez Garijo, d’Esquerra Unida— i Innovació, Universitats, Ciència i Investigació, que té com a titular la independent Carolina Pascual. I és que la recerca, en temps de coronavirus, continua semblant-li quelcom menor.
El 12 de març, en una altra posada en escena sobreexcitada, Cantó va derrapar en referir-se a la ministra Irene Montero, que minuts abans havia fet públic el seu positiu en Covid-19: “Hermana, yo sí te contagio”, va proclamar el portaveu de Ciutadans en referència a la famosa expressió “hermana, yo sí te creo” que va popularitzar-se a partir de la violació dels membres de La Manada a Pamplona. En aquella jornada, Cantó va assegurar que Puig era un “incompetent”, a més d’acusar-lo de no haver protegit els valencians i, encara pitjor, d’haver “ocultat la veritat” a la població. Va arribar a referir-se a la manifestació del 8 de març —a la qual havia assistit Cs— de “joc propagandístic” i va reptar Compromís a fer fora l’exèrcit “com ja els fan fora de la Fira”, en referència al saló nadalenc Expojove. “Ja veig que no compta amb mi, com sí que ho fa amb d’altres grups de l’oposició”, va lamentar en al·lusió tàcita al PPCV després que Puig contestara a Bonig i a ell amb un to diametralment diferent.
“Des d’aquell dia, Cantó ha estat molt més afable”, sosté algú que n’ha parlat diverses vegades, “és conscient que se’n va excedir molt”. De fet, a la mateixa sessió plenària va demanar disculpes per la seua referència a Montero, que considerava desafortunada. Alguns membres del grup van persuadir-lo perquè demanara perdó, ipso facto, a la següent intervenció. “Per videoconferència fa suggeriments, pregunta de manera educada… Sembla un altre!”, comenta una altra persona que circumscriu la sobreactuació a l’àmbit parlamentari: “Sap que disposa de cinc minuts i vol col·locar el seu missatge de manera cridanera per tal que el vídeo, després, circule com la pólvora per la xarxa”.
No debades, Twitter projecta el Cantó més àcid, en ocasions malcarat. Qui bloca els desafectes alhora que amplifica discursos excessivament escorats a la dreta. Qui esbomba les bondats dels governs madrileny i andalús en comparació al valencià però qui, sobretot, es dedica a parlar de política estatal, que genera moltíssimes més interaccions que la valenciana entre els seus seguidors. Els darrers dies, sense anar més lluny, ha qualificat d’“inútils” els integrants del Govern Sánchez, ha adreçat paraules encoratjadores a l’exèrcit mentre insistia a dir “colpistes” els polítics catalans presos; li ha donat les gràcies a l’empresari Amancio Ortega per les seues donacions al mateix temps que criticava de manera incessant que no es desconvocara la manifestació del 8 de març; ha insinuat que Pablo Iglesias promou expropiacions d’empreses i ha assegurat que la llibertat de premsa es troba en perill a Espanya... Fins i tot ha fet palès, amb un gif, que el discurs de Daniel Innerarity li provoca somnolència, cosa que ha rebut la resposta irada del catedràtic de filosofia política. Bonig mai no s’hauria atrevit a tant.
Igual ponte a estudiar un poco y deja de hacer el gracioso. https://t.co/JvyHTqZjxq
— Daniel Innerarity (@daniInnerarity) March 30, 2020