Àngela Felip: de metgessa prejubilada a reforçar l'hospital d'Igualada

Com va arribar a l'hospital d'Igualada?
Vaig sentir a través de la ràdio que a Igualada s'havien quedat mancats de metges. Vaig trucar al col·legi de metges i ho vaig gestionar a través seu.

Perquè va decidir fer el pas?
En aquesta situació, el primer que vaig fer va ser posar-me en contacte amb el meu antic servei per si em necessitaven. A Mataró no hi ha un problema tan marcat de falta de personal com a Igualada. Allà, sobretot, faltaven internistes. En principi, ara els serveis mèdics són prioritaris a les plantes d'especialització. A Igualada s'havien posat malalts. Com que jo fa molt poc que havia deixat de treballar i estava a casa sense fer res, vaig considerar que podia fer aquest servei.

Quant de temps fa que hi va?
Fa quinze dies que van fer la crida. El cap de setmana em van contestar i hi vaig començar a anar dimarts passat. Fem torns de dotze hores. La setmana passada hi vaig anar dimarts, dijous i dissabte. Aquesta setmana hi vaig dilluns, dimecres i divendres.

Què es va trobar quan va arribar a l'hospital?
Un hospital que, en principi, no té el personal habitual. Hi ha poc personal del que hi havia. L'organització és la que tenen. Sé que es traslladen molts pacients a fora perquè així ho havien acordat amb les autoritats. Però sí que hi ha una planta amb molts pacients, sobretot grans, amb positiu en Covid-19 que sí que s'han d'atendre. Nosaltres treballem amb ells.

No hi ha personal per qüestió de la malaltia?
Exacte. A Igualada hi ha hagut un focus i ha afectat molt personal que havia d'atendre aquests pacients. Sobretot, el personal del servei de medicina interna i infermeria. Per això hi ha hagut d'anar gent.

Que falti gent, deu suposar un problema en l'organització de tot plegat...
No és el mateix l'organització en un hospital on has estat sempre que en un que no. Però, d'entrada, les coses s'adapten de pressa.

Quants pacients estan atenent aquests dies. Està molt per sobre del que és habitual?
Depèn. Això depèn. Dels que han ingressat i dels que som. Tampoc sé exactament. Tampoc es fa altra feina. No es fan consultes, només atents pacients. Es reparteixen entre els que som. Fem una mica la tasca de, quan arribem, veure què s'ha de fer i repartir la feina. Algun dia te'n poden tocar veure vint, i un altre dia, depèn. És un ritme absolutament diferent. No té res a veure amb el ritme d'un servei de medecina interna en situació normal. Tots els hospitals, en principi, estan adaptats a pacients amb Covid-19 que estan aïllats. Són la majoria de llits. Tot està abocat a atendre aquests pacients. No té res a veure amb la normalitat.

Com s'adapta als pacients aïllats?
Tots els pacients contagiats estan en unes mesures d'aïllament. Aïllats de la resta de l'hospital. El personal que els atén, cada vegada que hi ha d'entrar, ho ha de fer amb material de protecció. Amb els EPI [Equip de Protecció Individual]: els guants, les mascaretes, etc. Per no contaminar. Tu no pots anar d'un cantó a l'altre sense mesures, perquè si no contagiaries altres pacients.

Tenen prou material de protecció?
A Igualada, pel moment, no he trobat falta de material. En el dia a dia hem tingut material. No sé, però, si les reserves estan fluixes.

A Igualada fa setmanes que estan confinats. Quin estat d'ànim hi ha entre els treballadors de l'hospital?
La situació dels treballadors és que això és una situació d'emergència. Entre cometes, això és la guerra. I per tant, vinga, la gent hi va, treballa i avall. A veure si la gent es posa bona i pot venir a treballar. A veure si això passa aviat. La situació d'Igualada no la sé. Jo no estic allà. Tinc permís per anar i tornar de casa meva. Tota la gent que treballa al món sanitari està cansada perquè són moltes hores. Però som conscients de la feina que s'ha de fer. No tens temps de plantejar-te moltes coses. Suposo que s'hauran de plantejar després.

Què vol dir amb això?
Ara és qüestió que els malalts hi són i els has de visitar. Has de treure la feina. Si les coses estan més ben muntades o més mal muntades, són coses que s'hauran de plantejar després. La gent, en el món mèdic, la queixa ja la tenia abans. No hi ha tots els recursos que hi hauria d'haver. Això, ara, es manifesta més. Ara és qüestió de sortir d'aquesta situació.

Què podrien fer els ciutadans per ajudar als metges en aquests moments?
Complir les recomanacions. Com més estricte se sigui en evitar la propagació, millor. Una de les coses més tristes d'aquesta situació és que la gent que ingressa està sola. Si tenen gent, el suport per telèfon és l'únic que es pot fer una mica. Com a mínim, a Igualada, la gent que tenim ingressada és molt gran i està sola. Lluny de la família. Aquesta, potser, és una de les coses diferents de quan algú té un familiar malalt, la solitud. Això és molt més trist.

Com el fan aquest suport per telèfon?
Sí. S'intenta trucar. O algun familiar truca. Qualsevol iniciativa en aquest sentit és benvinguda.