Carles Castillo: "Abans teníem cert complex de ser poc catalans, ara de ser poc espanyols"

Com valora la gestió de la crisi del Covid-19 que està fent el govern català?
Hi ha coses que no m'agraden. Però és el moment de tenir molta paciència, tots amb tots, i fer feina tots plegats. També podria criticar coses del Govern d'Espanya en coses que crec que s'ha equivocat. Però, això no toca.

Creu que caldria un confinament més estricte, com ara el que demana Quim Torra?
Crec que amb el confinament personal i familiar n'hi ha prou. No acabo d'entendre de què serveix confinar territoris, quan el més important és que cadascú es quedi a casa, són els comportaments individuals. No entenc aquesta petició. Que ens ha agafat a contrapeu i potser s'ha reaccionat tard? Sí. Jo ja he dit que potser la manifestació del 8 de març ens la podríem haver estalviat. Però, crec que a tots els països ens ha agafat a contrapeu. Podríem pensar que tots som una mica ximples. Veus països que van unes setmanes per darrere nostre i estan caient als mateixos errors. És una mica la condició humana.

Una de les mesures que més es reclama a l'Estat és la moratòria de lloguers. Què en pensa?
Crec que s'hauria de fer immediatament.

Li consta si s'està estudiant des del Govern de Madrid?
Em consta que sí. Té una sèrie de dificultats perquè estem parlant del mercat privat. Però, en altres països, a Sud-amèrica, el que s'ha fet és prorratejar els mesos que no es paguen a la resta de mesos. El sector privat no perdria res i dones coll a la resta de gent. Totes les mesures que signifiquin protegir els més desafavorits i apaivagar la crisi s'han de fer. Ens hi hem d'esforçar tots. Hem de fer una mena de pla Marshall. Aquesta crisi posa de manifest la importància del que és públic. La sanitat pública és obvi que no s'ha cuidat com s'havia de cuidar. Però, tots hem caigut en errors. S'han de posar les mesures. En el tema del lloguer, sense cap mena de dubte. Segurament, el tema d'una renda universal també s'hauria de començar a parlar.

Això s'ha proposat des del PSC o el PSOE?
De la renda garantida no em consta res. Dels lloguers sí que em consta que es parla a Madrid.

Vostè va ser el primer diputat socialista a anar a veure els presos polítics. Per què ho va fer?
Per un tema humà. Una inquietud humana, personal. Tenia la sensació que hi havia comunicacions i relació amb la gent que estava a la presó. Em vaig informar, i resulta que no hi havia cap relació de cap socialista amb les persones que hi havia dins. Això em va semblar molt malament. Tenia la inquietud de fer un gest humà. Vaig anar a veure uns companys de treball amb els que discrepo. Aquesta era la meva pretensió. No entenc ni com es va magnificar en positiu, ni com es va magnificar en negatiu. Em sembla que hauria de ser una cosa absolutament normal.

Hi ha seguit anant?
Hi he anat alguna vegada més.

En una entrevista a EL TEMPS Miquel Iceta va dir que, encara que potser personalment ho hagués fet, no hauria anat a veure els presos polítics perquè, com a secretari general del PSC una visita seva s'hagués entès com un suport que no era tal. Ho entén?
No entenc aquesta divisió. La persona és una. Encara que tinguem diferents rols o barrets. No entenc aquesta divisió. De fet, en Miquel sabia que jo l'anava a veure en aquell primer moment i no em va dir que no hi anés. Em sorprèn una mica això. A més, coneixent la qualitat humana d'en Miquel. No ho entenc.

Creu que en el marc de la taula de diàleg, algun alt càrrec del PSOE o el PSC hauria d'anar a parlar amb els presos polítics o els exiliats?
Sí. Hauria de ser normal. Són les persones representants del moviment independentista. Són els que ha escollit el moviment independentista. Si vols posar solució al problema, el primer que has de fer és reconèixer l'adversari i crear un cert clima de confiança per la negociació.

Manté bona relació personal amb Pedro Sánchez. Hi ha parlat d'això?
No. A l'entorn de Sánchez hi va haver sorpresa per aquella visita. Després es va veure fins i tot com a positiu, crec. Però no, no n'he parlat amb ell directament.

Creu que en pot sortir quelcom positiu de la taula de diàleg?
Penso que sí. És un camí molt complicat i complex. La situació a Espanya també és molt complexa. Crec que, d'alguna manera, hi segueix havent, d'alguna manera, les dues Espanyes de la Guerra Civil. D'alguna manera, eh? Representades en dues posicions molt enfrontades. És molt difícil fer canvis, però crec que s'ha d'intentar. Crec que s'hauria d'arribar a una mena de referèndum sobre la reforma federal de la Constitució. Si arribessis a un referèndum sobre això i surt positiu, tens al PP i altres partits reticents a això lligats. Crec que aquesta seria la solució. No crec en un referèndum de sí o no a la independència. Crec que això ens fa encara més gran el problema. Ara, si fas el referèndum sobre la reforma federal de la Constitució, dones sortida als més moderats de l'independentisme i lligues la part més sectària de l'Estat espanyol.

Veu algú disposat a acceptar això ara mateix?
Sí que hi ha una part d'Espanya disposada a acceptar-ho. Però, s'ha de fer una pedagogia molt gran. El que ha de fer el PSC és pedagogia del que és el federalisme a la resta d'Espanya. Crec que no hauríem de fer altra cosa.

En els últims congressos, però, sembla que el PSOE s'allunya cada vegada més del federalisme, d'aquella declaració de Granada...
Sí, ho sembla. En tot cas, jo no perdo l'esperança de seguir convencent gent. La majoria de les tesis s'allunyen del federalisme asimètric més catalanista. Això em preocupa. Però, crec que la realitat ens posarà un mirall al final i no hi haurà més solució. Tots haurem de transigir una mica. Si els independentistes renuncien a la independència per un millor autogovern i més finançament, els altres han de renunciar a les tesis centralistes que s'imposen en alguns sectors del socialisme. En tot cas, jo vull llançar un missatge d'esperança. Aquesta és la via.

Una altra cosa que hi ha sobre la taula, és la qüestió de l'amnistia o l'indult pels presos polítics. Creu que alguna d'aquestes vies és possible?
S'haurà de parlar d'això. Més segurament serà l'amnistia que no pas l'indult. No és l'objectiu, però és el mitjà per seguir caminant cap a la reconciliació. Una d'aquestes dues vies serà indispensable. Potser encara no és el moment de parlar-ne. Potser hem de negociar i anar fent passos. Potser cal que l'independentisme renunciï clarament a qüestions com la unilateralitat. Crec que s'han de produir renúncies clares en aquest sentit. També per l'altra banda.

Creu que algun dels costats ha fet passos per moure la seva posició?
De moment no. S'han fet pocs passos. Però estem en un moment molt inicial. A més, tota la situació del coronavirus serà un parèntesi per absolutament tot. Haurem de posar-nos a mirar coses més importants, com famílies que ho passaran malament. Però, en fi, crec que no han fet cap pas important cap dels dos bàndols. Encara estan en punt de reconeixement de l'adversari i crear clima de confiança. Pràcticament no ha començat la negociació el dia d'avui.

Fa uns anys va crear un corrent intern al PSC que es deia Juliol del 78. Segueix en marxa?
Bé... és com una mena de fòrum de debat ara mateix. És una cosa molt passiva. És una plataforma que pretén fomentar el debat. A vegades, als partits polítics costa. Busquen molt l'homogeneïtat i s'està perdent molt el debat. Volem fomentar-lo i, sobretot, que no es perdi el catalanisme no independentista. Ara mateix, sembla que no hi ha res més, o ets independentista o no. Penso que hi ha un catalanisme molt importat que no és independentista. Nosaltres volem reivindicar l'esquerra desacomplexada i socialista i reivindicar també aquest catalanisme no independentista.

Normalment, quan s'impulsa un corrent dins un partit, és perquè es creu que certs interessos o certes idees no estan ben representades a la línia general del partit. Creu que l'interès catalanista està ben representat a la direcció del PSC?
Segurament, Miquel Iceta és de les persones més catalanistes que hi ha. Però, hi ha una part important de l'aparell que no ho és. Hi ha una baixa representació, si ho comparem amb la presència a la societat d'aquesta sensibilitat. Potser sí que hi ha una baixa representació. Podríem fer una reflexió històrica del PSC. Hi ha un cert pèndol. Abans potser teníem un cert complex de ser poc catalans, ara tenim un cert complex de ser poc espanyols. Tinc la sensació que tenim la necessitat de marcar un cert espanyolisme, com abans teníem la necessitat de marcar un cert catalanisme.

Això vol dir que vostè aspira a tenir més pes dins el partit?
La cosa orgànica m'ha deixat d'interessar. Veig poc debat polític a l'orgànic. Aspiro a fer que ideològicament, el catalanisme i l'esquerra qualli. Però, en l'àmbit d'aspiracions personal, no en tinc cap.

Dins dels debats que hi ha al PSC, s'ha plantejat flexibilitzar la immersió lingüística. Com ho ha viscut?
Jo, com a fill orgullós d'aquesta immersió, al principi ho vaig viure amb preocupació. Després es va redreçar bastant el missatge. Dins de mantenir aquesta immersió es deixa de fer una flexibilització en territoris on la presència del català és absolutament massiva. Això ho puc arribar a entendre. Vaig tenir un moment de preocupació perquè el missatge que s'estava llançant era més contra la immersió. Després es va rectificar i no m'hi vaig trobar incòmode. La immersió ha fet que jo arribi a ser diputat del Parlament. Ens va fer més iguals. Sense la immersió, als barris obrers hi hauria hagut escoles en castellà i als més rics, en català. Hagués provocat dues Catalunyes.

Vostè va formar part, també, d'un corrent anomenat Roj@s que demanava un gir a l'esquerra del PSOE. Creu que això ara s'està donant?
Apunta maneres, diguem-ne. Tinc esperança que, molt clarament, sigui un govern d'esquerres. De moment, estan començant i s'estan coneixent entre ells. I ha arribat la crisi del coronavirus. Les mesures que s'han adoptat fins ara potser semblen lights. Jo voldria més, que anéssim a més. Però, estan començant. Anem per bon camí. Veig una lleialtat molt gran i això m'agrada.

Quan ha dit "apunta maneres" li he vist cert escepticisme potser...
No, no. El que passa és que és govern molt jove encara. La llei Mordassa o temes de la reforma laboral, hem d'anar més enllà i encara no ho hem fet. Però, s'han fet coses importants i ha arribat el coronavirus. Estic esperançat. No vull donar canya injustament. Ara, hi ha temes que s'han d'abordar de manera valenta. És el moment ara mateix. Amb el coronavirus és el moment de reivindicar les qüestions. És el moment de treure'ns els complexos. Ens fotran canya igual. Faci el que faci el Govern d'Espanya, la ultradreta i la dreta ens fotrà canya igual. Si la dreta ens fotrà canya, fem el que fem, fem coses importants. Fem coses valentes.

Escoltant-lo parlar, hi ha qui podria pensar que està més a prop dels Comuns i Podemos que no pas del PSC i el PSOE...
Això és perquè no han anat a una assemblea d'algunes agrupacions del PSC i no coneixen la gent de base. Jo sóc fill de les primàries i em va votar la gent de base del PSC. A mi em van votar amb aquest discurs i jo vaig sortir com a cap de llista. Al PSC hi ha un corrent d'una esquerra valenta important.

En algun moment s'ha sentit fora de lloc dins el partit?
Sí. Però, qui digui que no, menteix.

S'ha plantejat abandonar-lo?
Alguna vegada m'he plantejat abandonar la política. Perquè de vegades et decep. A vegades et deceben persones en les quals confies. La política és un mitjà per intentar canviar coses. En el moment en què es converteix en un fi per ella mateixa, estàs perdut. Aquí està el límit. Moltes vegades m'he plantejat deixar la política perquè estava incòmode en situacions generals que estaven a tots els partits.

Pensa que, després dels escàndols que hi ha hagut aquests dies entorn la corona espanyola, caldria fer un referèndum sobre la monarquia a l'estat?
Sí. Segurament, ara no estigui l'estat preparat per acceptar una cosa així. Però, almenys ens hem de plantejar que a mitjà termini s'hauria de fer. Ho pensava igual abans dels escàndols. Ara mes i amb més raó.

Què vol dir quan diu que l'Estat no està preparat?
Ara mateix, en una Espanya tan dividida, pretendre plantejar això és fer volar coloms. Conscients d'aquesta situació real actual, ens ho hem de planejar a mitjà termini. Ho penso així per prudència, però en el sentit que hi ha canvis més necessaris que s'han de prioritzar i fer abans. Com el del model d'estat, en el sentit federal. Això per a mi és el més important i prioritari. Més que la República, ara mateix. Sent aquest un objectiu que no podem oblidar.

El PSOE està preparant per això? Creu que Sánchez gosarà plantejar una cosa similar aquesta legislatura?
No. Jo tampoc ho faria. No es pot pretendre fer tots els canvis de cop. Cal gradualitat. Avançar sense pausa. Si estem en la línia de la taula de negociació, hi ha coses abans. La millora del finançament, l'increment competencial -amb diners inclosos-, etc. És un canvi de model que fa que la República hagi d'esperar.