Un home de Ghana va compartir vuit imatges a través de WhatsApp. Ho va fer amb bona intenció. Al costat de les imatges escrivia: “cuida’t”. Cada imatge incloïa un missatge amb lletres blanques sobre un fons gris. Per exemple: “si el virus s’exposa a una temperatura de 26 o 27ºC, morirà, atès que no pot viure en regions càlides”.
Però aquesta afirmació no està provada científicament. La resta del missatge també era inútil per combatre el coronavirus. “Cal beure aigua calenta i exposar-se al sol”. “Es recomana evitar el menjar fred”. Damunt del missatge figuraven les sigles d’UNICEF.
Les notícies i els missatges amb consells mèdics falsos no són cap raresa. De fet, s’estan propagant actualment entre les persones quasi amb tanta rapidesa com el mateix coronavirus. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) es refereix al problema dedesinformació global amb el terme infodèmia. I assenyala que combatre la seua propagació exigeix una enorme quantitat de recursos. Tants com els necessaris per controlar el brot de la COVID-19. Això vol dir que les organitzacions humanitàries no només s’han d’esforçar per proporcionar recursos a les regions més necessitades: també han de lluitar per demostrar la seua credibilitat.
“Es perd massa temps per combatre els informes mèdics falsos”, diu Sandra Bisin, portaveu d’UNICEF a l’Àfrica occidental i central. “El món digital ens ajuda enormement a arribar ràpidament a moltes persones. Alhora, però, també s’ha fet perillós, perquè permet la possibilitat de propagar el pànic a través de les xarxes socials”.
UNICEF tracta de combatre els rumors a través de Twitter, amb vídeos produïts per la mateixa ONG. A Costa d’Ivori, UNICEF ha establert un centre d’informació sobre el coronavirus que promou l’intercanvi d’informació real sobre símptomes, mesures de prevenció i tractament a través de missatges SMS. Els qui envien el text CORONA reben una resposta amb les darreres novetats.
El codi i el número estan sent compartits per les emissores de ràdio i els canals de televisió a través de persones influents. També estan presents a les pàgines web dels governs estatals. Unes 400.000 persones ja han fet servir aquesta eina, i altres 14 milions han rebut un missatge de text informant-les d’aquests serveis. Igual que altres moltes organitzacions internacionals, UNICEF treballa amb plataformes com ara Facebook, Instagram, Twitter i TikTok per frenar l’emissió massiva diària de fake news. Però tot i que les xarxes socials eliminen contínuament aquestes publicacions, això no les fa desaparèixer del tot.
El perill dels rumors sobre el coronavirus
A Ghana, diversos bars i restaurants han publicat la informació falsa signada per UNICEF a les seues pàgines web per tranquil·litzar els clients. Una vegada que els advertiments incorrectes han estat difosos per persones de confiança, la propagació ja és inevitable. Hi ha molta gent al país que no sap llegir i aquestes persones tenen tendència a confiar en els seus familiars, amics i veïns molt més que en les agències governamentals. “La informació inexacta és extremadament perillosa”, alerta Sandra Bisin.
Fins ara, hi ha una xifra relativament baixa de casos confirmats de coronavirus a Àfrica. Tot i que en sorgeixen de nous quasi tots els dies i que el nombre de països afectats també creix, encara no està clar si el COVID-19 es propaga tan ràpid a l’Àfrica com en altres llocs, o si la malaltia simplement no s’ha identificat en molts països a través de les estadístiques oficials. Molts experts pensen que aquesta és una carrera a contrarellotge, i els rumors no ajuden a res. És molt important que les persones prenguen precaucions o informen de la malaltia si n’experimenten símptomes per tal de retardar-ne la propagació.
Les conseqüències fatals de creure’s les fake news
Entre els rumors més perillosos hi ha l’afirmació que les altes temperatures poden protegir els africans de la infecció. O que el virus no pot sobreviure en aquestes condicions. Aquesta és una afirmació generalitzada que té l’origen en els informes falsos que han anat circulant. Però no és, ni de bon tros, un fet comprovat. Els qui creuen en aquesta informació falsa es poden veure temptats a ignorar les mesures més sensates, com ara rentar-se les mans amb freqüència o evitar les aglomeracions de gent. També hi ha la creença generalitzada que les persones amb la pell negra són immunes a la Covid-19. La majoria dels qui han donat positiu per coronavirus a Àfrica han fet viatges recents a països com ara Itàlia, Alemanya, França, Noruega, Turquia, Índia i, per descomptat, la Xina.
El resultat és que als estrangers, als carrers de Ghana, ja no els escridassen amb paraules com ara “obruni”, un terme antic de l’idioma local emprat per referir-se a les persones de pell blanca. Però molts reben els crits de “coronavirus, marxa a casa!”, i no és cap broma. De fet, la ira contra els blancs ha anat en augment per la creença generalitzada que són ells els qui han dut la COVID-19 a Àfrica. I l’enuig, alimentat per les fake news, es distribueix per les xarxes socials.
Per descomptat, no hi ha proves que la pell negra o els “gens africans”, tal com s’afirma en algunes publicacions i vídeos amb contingut fals, protegesquen les persones davant el coronavirus. I creure aquestes afirmacions podria resultar mortal. Els ministeris de Salut de molts Estats africans insisteixen que qualsevol que presente símptomes com ara mal de gola, tos, febre o congestió ha de trucar als serveis pertinents per ser visitats i examinats si es considera necessari. Però perquè aquesta dinàmica funcione, aquells que presenten símptomes han d’assumir que són persones contagiades en comptes de pensar que el seu color de pell o el seu origen africà els fa immunes.
Coronavirus, fake news i discriminació a Nigèria
David Ajikobi, de 37 anys, és un periodista que treballa a Africa Check, un mitjà digital dedicat a detectar notícies falses. Ajikobi es va convertir el 2016 en el primer fact checker de Nigèria. Treballa per a una ONG que té la seu central a Sudàfrica.
“Després de detectar el primer cas de COVID-19 a l’Àfrica subsahariana -a Nigèria el 28 de febrer-, es van propagar els rumors a través d’Internet”, diu Ajikobi. Nigèria, el país més poblat d’Àfrica és un lloc de risc, atès la seua densitat de població, ben alta i perillosa si hi ha un brot del virus.
“Tots podrien caure fàcilment en el pànic que contínuament es propaga a través de les fake news”, diu. “S’està discriminant els xinesos i es fan córrer advertiments que van ser ells els qui van desenvolupar el coronavirus amb finalitats malèvoles o que, generalment, són persones antihigièniques i que cal mantenir-se allunyats d’ells. En canvi, tals rumors, en última instància, no es limitaran al cas xinès. De sobte, el veí cristià en tindrà la culpa, o el musulmà o la persona de la tribu o la que no parle l’idioma local”. Ajikobi es refereix així al risc que corre Nigèria, un país en què conviuen distintes ètnies, nacionalitats, tribus i religions i on els conflictes interns són ben habituals.
Ajikobi diu que les fake news es propaguen ràpidament malgrat que moltes persones, a Nigèria, no tenen cap telèfon o no disposen d’accés a Internet. Això es deu al fet que, en bona part, els mitjans locals difonen aquests rumors a través de la ràdio i la televisió. “Llavors, la idiotesa que algú va inventar i va compartir amb milers de coneguts, de sobte s’escolta sense filtre i arriba a milions de persones”, diu Ajikobi.
Africa Check ha desenvolupat un xat per WhatsApp que duu el títol de “Kweli”, “Veritat” en idioma local. Els usuaris poden enviar informació a través del xat perquè aquesta siga verificada. A més, Ajikobi no es passa els dies només buscant informes falsos i aclarint dubtes a través de les xarxes socials: també imparteix tallers per capacitat periodistes, estudiants i treballadors socials perquè analitzen la informació i difonguen, només, les coses que han pogut contrastar.
“El nostre major problema és que ací ningú vol ser la persona que va portar el coronavirus a l’aldea”, diu Ajikobi. Perquè l’aldea “s’enfurismarà i expulsarà” aquells que consideren que han propagat la malaltia. És per això que moltes persones amb símptomes de COVID-19 no assisteixen als centres sanitaris i prefereixen seguir les instruccions de determinats tractaments que han escoltat en qualsevol lloc.
Entre els mites actuals per prevenir el coronavirus a Àfrica hi ha, per exemple, el d’ingerir lleixiu. Això no cura, per descomptat, i fins i tot podria ser mortal. L’anunci s’ha eliminat en gran mesura del Facebook, però el rumor no desapareix. “Les persones fan el que llegeixen en Internet i moren per això”, diu el periodista.
Ajikobi sap del que parla. Quan Nigèria lluitava contra l’epidèmia d’Ebola el 2014 es va difondre un rumor per WhatsApp: l’aigua salada podia matar el virus. “La gent va començar a acumular sal de manera compulsiva”, diu. “Almenys dues persones van morir per beure grans quantitats d’aigua salada. Moltes altres van acabar a l’hospital intoxicades”.
Les fake news són un problema arreu del món. Actualment molts països lluiten contra l’emissió d’informació incorrecta i contra les teories de la conspiració relacionades amb l’origen del coronavirus. A l’Iran, 44 persones van morir per intoxicació etílica la setmana passada, segons van informar els serveis oficials. Això va ocórrer després de la difusió d’un rumor que assegurava que l’alcohol mata el coronavirus.
En molts països africans, les organitzacions i els governs es troben aclaparats per l’obligació d’implementar mesures de precaució i per establir zones d’aïllament i laboratoris. Els sistemes de salut són febles en molts països, que a més ja s’han d’enfrontar a altres malalties greus com ara la malària, la tuberculosi o l’Ebola.
“És criminal difondre aquests missatges maliciosos i alarmistes a través de les xarxes socials i digitals”, va dir el portaveu del Govern de Kenya, Cirys Oguna, en un comunicat a inicis de març. El Govern va anunciar que aquests missatges seran traslladats a la unitat de delictes informàtics per ser investigats. Les autoritats estatals van informar d’una primera detenció per fake newsa Kenya. El Govern d’aquest país ha dit que els culpables de generar o difondre notícies falses podrien passar fins dos anys de presó o haver de pagar una multa de fins a 45.000 euros.