El proper dimarts 10 de març es commemorarà l’aniversari de la mort d’Ovidi Montllor. Ara fa 25 anys que una malaltia va acabar amb la vida de l’actor i cantautor alcoià. La seua producció musical, caracteritzada pel compromís amb la classe treballadora, el poble valencià i la llengua, corresponen amb el seu tarannà crític amb el model de país que es construïa des de les institucions. L’any 1994, quan faltava un any perquè marxara de vacances, fou nomenat premi d'Honor per la Societat Coral el Micalet de València. En una entrevista a aquest setmanari, Montllor parlava de la seua estima a l’entitat “pel caliu especial que té, per la gent i la tasca que cobreix, dificultosíssima i problemàtica”.
Ara, 25 anys després i 72 hores abans de la jornada en què se’l recorda cada mes de març, la seu de la mateixa Societat Coral el Micalet que Montllor tant apreciava acollia un debat per decidir Com construïm el futur del País Valencià. L’acte, organitzat per la Plataforma pel Dret a Decidir, posa sobre la taula les necessitats econòmiques, socials, lingüístiques i ecològiques del poble valencià per construir un projecte polític actiu i amb capacitat de decisió.
I com que un poble no pot ser-ho sense la meitat de la seua ciutadania, el col·loqui s’encetava amb la lectura del manifest pel 8 de març de la plataforma Decidim. En veu de Zahia Guidoum, politòloga i moderadora del debat, es reivindicava, entre altres qüestions, la bretxa salarial que pateixen les valencianes, que actualment ascendeix a un 22,39 %, amb una diferència de 5.344 euros anuals entre homes i dones.
Antonio Baños, autodefinit com “la presència principatina” de l’esdeveniment, és periodista i exdiputat del Parlament català per la CUP. Amb la seua intervenció, Baños plantejava la necessària línia divisòria entre autonomia i sobirania. La primera, en paraules seues, implica que, malgrat tenir certes llibertats, “les societats infantils sempre han d’esperar la concessió del poder adult”. En aquest sentit, presenta la sobirania com la “capacitat de decisió” que permet a una societat emprendre la direcció desitjada. “Deleguem decisions que ens afecten a nosaltres a persones que no són aquí, ni física ni mentalment”, concloïa.
Recollint el testimoni del seu company de taula, Antoni Infante, coordinador de la plataforma, prenia el concepte de sobirania per portar-lo al món terrenal. “Hem de convertir el País Valencià en un subjecte polític de decisió”, expressava Infante, “i hem de fer-ho no amb símbols, sinó amb propostes pragmàtiques”. L’ampliació del Port de València, el PAI de Benimaclet o la destrucció del model agrari valencià són, d’acord amb Infante, fites concretes de la “lluita per la vida” en què els valencians han de decidir. Així mateix, en el terreny de la igualtat de drets, nomenava l’infrafinançament, el deute i l’espoli fiscal com a punts clau de la manca de sobirania. Aquestes i altres reivindicacions queden reflectides a l’informe del 2020 sobre l’empobriment del País Valencià, que la Plataforma pel Dret a Decidir va presentar el passat 29 de febrer i que evidencia que tots els indicadors en matèria d'exclusió social, nivell salarial, capacitat adquisitiva dels pensionistes i ocupació estan per sota de la mitjana estatal.
“No hem de ser idealistes, hem de plantejar solucions per al nostre futur immediat”, sentenciava Infante. Les propostes estaven sobre la taula i s’obria el torn de preguntes. L’audiència, tímida durant els primers minuts, acollia de seguida un debat amb perspectives d’interpel·lar tota la societat valenciana.