"Les persones amb VIH no som persones malaltes"

-Aquest diumenge es celebra el Dia Mundial d'Acció enfront del VIH. Ja no se'n diu Dia de lluita contra la sida. Per què?
-ONU-Sida va decidir ja fa uns anys promoure un llenguatge no bel·ligerant per referir-se a aquesta qüestió. Es considera que termes com lluita, guerra, batalla,... són paraules molt connotades que provoquen que es perceba l'altra com un enemic. Considerem que aquesta visió no ajuda i per això des d'ONU-Sida es va plantejar la necessitat d'utilitzar una terminologia optimista, positiva, que ajuda a generar consciència de grup i no faja percebre l'altre com un enemic.

-I heu substituït "sida" per "VIH"...
-Perquè una cosa i l'altra no s'han de confondre. Les persones que tenim el virus ho entenem però sembla que a la majoria de la societat encara li costa diferenciar-ho. El virus de la immunodeficiència humana (VIH) és una infecció de transmissió sexual crònica que es pot tractar amb medicació antiretroviral. En canvi, la síndrome d'immunodeficiència adquirida, és a dir, la sida és una etapa tardana d'aquesta infecció per VIH. La sida només es manifesta quan la persona no ha pres el tractament antiretroviral i a conseqüència d'això, té molt debilitat el seu sistema immunològic. Quan s'arriba a aquesta fase apareixen el que s'anomenen malalties oportunistes, que poden resultar mortals.

-Així doncs, una persona amb VIH no té per què tenir la sida.
-Així és. Una persona amb VIH que es pren la medicació que li correspon pot tindre la mateixa qualitat de vida i la mateixa longevitat que una persona sense VIH. Per això des de les entitats insistim en la necessitat de diagnosticar la malaltia, ja que un tractament correcte és essencial. Es calcula que el 18% de les persones que tenen VIH no han estat diagnosticades. A més les persones que prenen la medicació i tenen la càrrega viral indetectable no poden transmetre el virus.

-També feu molt d'èmfasi en el fet que el VIH no es contagia. Això sembla contravenir totes les campanyes de prevenció dels darrers anys. M'ho pot explicar?
-L'ús del llenguatge per a nosaltres és essencial perquè l'ús incorrecte el que fa és estigmatitzar les persones que tenen VIH. En això els mitjans de comunicació tenen un paper molt important. Quan es parla de "seropositius, infectats o malalts" estem estigmatitzant la persona. Les persones amb VIH no som malalts.
Per això som més partidaris de referir-nos-hi com "persona amb VIH", perquè això significa parlar del VIH com un fet circumstancial de la vida de les persones. Tampoc es correcte parlar de la prova de la sida; cal parlar de la prova del VIH.

-I pel que fa al contagi?
-Per a nosaltres és molt important que es parle de "transmissió" i no de "contagi". Un contagi es produeix quan l'agent infecció pot sobreviure fora del cos humà, per exemple, en l'aire, els aliments, l'aigua,... Una grip o una pigota, es contagien. Per contra, el VIH viu molt pocs minuts fora del cos humà i només es contagia a través dels fluids sexuals, la llet materna i la sang. Encara hi ha la creença que si una persona amb VIH esternuda al costat meu o es neteja les mans en la mateixa tovallola, transmetrà el virus, i això no és així. Cal desterrar aquests falsos mites.
El 80% de les noves transmissions es donen a causa de l'intercanvi de fluids en les relacions sexuals, per això és essencial conscienciar tothom, i especialment la gent més jove, de la necessitat d'utilitzar mètodes de prevenció.

-Però tanmateix, des del punt de vista mèdic, el VIH encara és catalogat com una malaltia infecto contagiosa...
-Les entitats involucrades en aquesta matèria fa molts anys que batallem perquè es canvie aquesta catalogació i puguem referir-nos a ella com virus infecto transmissible. I de fet, bona part de la comunitat mèdica ens fa costat. Això ens ajudaria molt per dues raons. Primer, perquè eliminaria l'estigma que suposa el terme "contagi"; i segons, igualment important, perquè és un entrebanc perquè les persones amb VIH puguen accedir a determinats llocs de treball. A Madrid, per exemple, una persona amb VIH no pot accedir a una llicència de taxi.

-Com?
-Tal qual. Fins a l'any passat, per exemple, no podíem formar part del cos de la policia local o la nacional. A hores d'ara una persona amb VIH no pot accedir a les forces armades. O, per exemple, encara es posen molts problemes per accedir al carnet de manipuladors d'aliments. Són limitacions que el que fan és institucionalitzar i alimentar l'estigma i els prejudicis i que, per tant, no ajuden. Hem de posar fi a les discriminacions que generen les falsedats al voltant del VIH. En la Comunitat Valenciana ara s'han alçat les restriccions però a Espanya encara queda molt a fer. Les pors atàviques que existeixen no es sustenten en fets reals.
Per això està en marxa una campanya que es diu "Trabajando en positivo", en què evidenciem que les persones amb VIH estan capacitades per desenvolupar qualsevol feina. A més, en ella incentivem les empreses perquè no tinguen prejudicis cap a les persones amb VIH.

-Quines altres peticions li feu a l'administració pública?
-Reclamem una educació afectivo-sexual plena, sana i laica. Ens cal un abordatge integral i donar informació acurada a la gent jove sobre les estratègies de prevenció. Cal que els mètodes per evitar la transmissió siguen accessibles.
I cal també visibilitzar que aquest és un problema que pot afectar qualsevol. I que, a pesar que s'ha avançat molt, no deixa de ser una galleda d'aigua freda per a les persones que reben un primer diagnòstic.
En l'àmbit dels tractaments demanem una simplificació d'aquests.

-Què vol dir simplificar els tractaments?
-En poc de temps hem passat de prendre'ns nou pastilles a prendre'ns una de sola. Però és que a hores d'ara ja s'està experimentant en un tractament injectable que només requereix una punxada una volta al mes. Això és un avanç espectacular en el dia a dia de les persones amb VIH.
I hi ha una segona qüestió que per a nosaltres és essencial: cal que tot el món tinga accés als tractaments. No pot ser, com ha passat en algunes autonomies durant algun temps, que les persones migrants, pel fet de ser-ho, no pogueren accedir als tractaments perquè això significa posar en risc a aquesta persona i a tota la resta de la societat. La procedència d'una persona no pot privar-la d'un tractament.