Nou capítol en la lluita pel relat internacional. Tot i que les delegacions exteriors són institucions corrents de les autonomies a l’Estat espanyol, el Govern espanyol en funcions continua la seua batalla contra l’obertura de delegacions catalanes. Després que el Ministeri d’Exteriors, liderat en funcions per Josep Borrell, presentara recurs contra l’obertura de noves delegacions a l’Argentina, Mèxic i Tunísia, ara la sala contenciosa-administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya li dona la raó. El resultat: els tres decrets de la Generalitat per crear les tres delegacions, presentats al juny, queda suspès de manera cautelar.
Les raons
El Ministeri d’Exteriors ja va expressar en el mateix recurs que l’activitat d’aquestes oficines catalanes a l’exterior «és nociva per als interessos de l’Estat» i considera que estan adreçades a fer realitat «el pla secessionista». No és la primera vegada que des del Govern de l’Estat hi ha aquesta interpretació. De fet, durant el judici al Tribunal Suprem ja es va poder observar com entitats com ara el DIPLOCAT eren acusades de pagar observadors internacionals per estar presents a Catalunya durant l’1 d’octubre o com s’acusava el conseller empresonat Raül Romeva de liderar aquesta estratègia d’internacionalització.
Des de llavors, el Govern espanyol ha intensificat la seua activitat per guanyar el relat internacional. L’últim exemple va ser el vídeo que el Govern espanyol va emetre a la vigília de la publicació de la sentència del Suprem contra els impulsors del referèndum de l’1 d’octubre, en què s’explicaven, portes enfora, les «virtuts» de la democràcia espanyola.
És per tot això que, en el recurs, el Ministeri d’Exteriors demanava suspendre els decrets de creació d’aquestes delegacions per «evitar una impossible reparació de la imatge d’Espanya i de la política exterior». Segons l’Advocacia de l’Estat, a més, aquestes delegacions han «actuat sistemàticament en contra de l’ordenament vigent» i han estat contràries «als principis d’unitat d’acció a l’exterior, lleialtat institucional, coordinació, cooperació i servei a l’interès general». Des de l’Estat hi ha el pensament que la Generalitat catalana vol projectar-se a l’exterior com a subjecte propi separat d’Espanya i que té com a últim objectiu la independència de Catalunya.