-La conclusió del vostre informe és molt clara. Però què caldria fer perquè tinga efecte en la justícia espanyola?
-Les institucions judicials tenen la possibilitat d’esmenar la injustícia i la situació en què es troben Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, que és una de les principals preocupacions reflectides en aquesta anàlisi. També haurem de treballar per intentar iniciar una reforma legislativa del tipus penal de sedició i, per tant, Amnistia Internacional valorarà quins són els mecanismes més eficients per aconseguir una reforma substancial d’aquest tipus penal perquè estigui ben definit, ben clar i d’acord amb el principi de legalitat. Finalment, ens haurem d’adreçar al Ministeri Fiscal, al Tribunal Suprem i al Constitucional en el moment en què les persones condemnades interposin recursos per instar el Ministeri Fiscal que adopti una postura pro-drets humans, tenint en compte que la vulneració del principi de legalitat que suposa l’aplicació del tipus penal de sedició és contra els drets humans.
-Han notat, des d’Amnistia Internacional, cert desprestigi de part de la premsa d’àmbit estatal pel que fa al vostre informe?
-No. No hem identificat ni valorat aquesta qüestió. La roda de premsa ha tingut un impacte rellevant. Esperem que aquest impacte als mitjans contribueixi a difondre la nostra anàlisi. Aquí acaba una etapa del treball d’Amnistia Internacional i comença una altra en què l’organització, que és d’acció i de campanya, haurà d’activar els mecanismes corresponents per fer que aquestes recomanacions es converteixin en una realitat
-Amnistia Internacional acostuma a tractar casos que ocorren dins d'Europa?
-Sí, és habitual que Amnistia Internacional faci observació, per exemple, d’algun judici que té rellevància significativa en termes de drets humans. No només a l’Estat espanyol, sinó arreu del món. I a l’àmbit europeu, Amnistia Internacional també treballa en casos que poden generar un efecte dòmino. Les restriccions del dret de reunió, de llibertat d’expressió i de manifestació pacífica, lamentablement, no només ocorren a l’Estat espanyol, sinó que formen part d’una tendència global que és molt preocupant.
-Em podria posar algun exemple d’un cas europeu recent que haja estat denunciat per Amnistia Internacional?
-Sí, ben proper. A França, per exemple, on en el context de les protestes de les "armilles grogues", també hem denunciat ús excessiu de la força per part de la policia, així com la utilització inadequada de material antiavalots, com ara pilotes de goma, que han provocat que moltes persones perdessin un ull. I allà enguany també hem assenyalat que les autoritats franceses han intimidat i agredit, i fins i tot han portat a judici, persones que ofereixen ajuda humanitària a persones migrants, sol·licitants d'asil i refugiades en el nord del país o a la zona dels Alps, a la frontera amb Itàlia, en un intent deliberat de restringir actes humans, de solidaritat. Són persones declarades culpables de facilitar l'entrada irregular de persones i des d'Amnistia demanem la revocació de les seves condemnes. En general, Amnistia fa anys que demana als països de la UE que afrontin les seves responsabilitats en matèria d'asil i protecció de persones refugiades, unes polítiques que estan en fallida. En altres països de la Unió Europea, com per exemple Hongria, a l'organització li preocupa la regressió generalitzada en drets humans i l'incompliment de legislació de la Unió Europea, fet que ja ha portat la mateixa Comissió i el Parlament Europeu a obrir procediments d'infracció per aprovació de lleis incompatibles amb drets i llibertats. I a Polònia, en un context d'intents del govern de controlar el poder judicial, ONGs i mitjans de comunicació, centenars de manifestants s'han arriscat a sancions penals per participar en reunions pacífiques. Darrerament ens preocupen els intents d'un altre país de la UE, Eslovàquia, que prepara una reforma de les lleis d'avortament del país que és clarament regressiva en els drets de les dones a poder decidir sobre el seu propi cos, i contrària als seus drets sexuals i reproductius. En conclusió, la lluita pel gaudi i el respecte als drets humans no entén de continents: és global i la veritat és que les alarmes salten arreu.
-El grup de detencions arbitràries de l'ONU va fer informes sobre els presos polítics catalans que també van ser ignorats.
-De fet, la nostra intenció és sumar, afegir informació pública i pressió per garantir les nostres peticions. Tot allò que sumi al treball que fan altres entitats, institucions o organismes, benvingut sigui.
-La Comissió Europea s'ha negat a canviar el seu parer sobre la sentència i diu respectar la justícia espanyola. Per què pensa que les institucions europees acostumen a reaccionar així i de manera tan automàtica?
-Nosaltres no fem una valoració sobre perquè altres institucions no tenen en compte els nostres informes. De fet, nosaltres, de moment, per l’estadi en què ens trobem degut al procés legal i de recursos, ens estem adreçant a les autoritats espanyoles que, a dia d’avui, encara tenen a l’abast la presa de decisions sobre aquest cas. Aquest és el nostre objectiu: instar totes les autoritats de l’Estat espanyol perquè assegurin la llibertat de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, per reformar el codi penal, etc.
-Pensen, malgrat tot, que aquesta mena d'informes influiran en les decisions dels tribunals de Luxemburg i d'Estrasburg?
-Amnistia Internacional té trajectòria en l’àmbit del treball de pressió i d’acció en matèria de drets humans. Hem aconseguit molts canvis i moltes millores en aquest sentit i hem contribuït al treball de moltes altres organitzacions. Per tant, esperem poder contribuir a tots els nivells als que puguem arribar d’ara en endavant. No només a nivell europeu, també aquí.
-I en el Tribunal Constitucional? Els presos hauran de recórrer a aquest jutjat abans d'anar al Tribunal Europeu de Drets Humans.
-De fet, exigirem al Ministeri Fiscal davant del TC que tingui una postura a favor del principi de legalitat i que, per tant, adopti en el procés una postura de defensa del dret d’empara d’acord als estàndards internacionals de drets humans. Entenem que és la seva obligació i que la Fiscalia, com a garant dels drets de la ciutadania i de la legalitat, no haurà de fer una altra cosa que no sigui aquesta.
-Amnistia Internacional posa molt d’èmfasi en "l'ambigüitat" del delicte de sedició. En quins països és habitual aquest delicte?
-Aquest delicte és molt poc habitual. De fet, l’identifiquem en països com ara Tailàndia, Swazilàndia, Fiji, l’Índia... països molt diferents a l’estàndard europeu i que, per tant, fan molt complicada la comparació a nivell de dret. Però és cert que el tipus penal de sedició està definit i que s’aplica de forma bastant diferent en aquests països on l’hem identificat. Aquí, a l’Estat espanyol, ens sembla que tal com està definit el delicte al codi penal i tal com l’ha identificat el Tribunal Suprem, és una amenaça a la llibertat de reunió.
-Hi ha qui troba a faltar que demanen, també, la llibertat dels membres del Govern i de Carme Forcadell, presidenta del Parlament, que no formava part de l’executiu que liderava Carles Puigdemont.
-En el cas de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, entenem que com a membres de la societat civil i, per tant, com a ciutadans individuals en el moment dels fets, els seus actes estaven emparats en els drets de llibertat d’expressió i de reunió. En el cas de les autoritats, tant de Carme Forcadell com dels càrrecs del Govern, en canvi, estaven sota un compromís més fort amb la legislació. Els estàndards internacionals no donen la mateixa protecció a la societat civil que a les autoritats públiques. I a més, tant als membres del Govern com a Carme Forcadell, la sentència els atribueix actes que quedarien fora de les seves competències legítimes, i per tant Amnistia Internacional considera que els seus actes estarien fora de la protecció de l’àmbit de la llibertat d’expressió i de reunió i, per tant, podrien ser sancionables. Això no treu que ens preocupi que se’ls apliqui un tipus penal que no compleix amb el principi de legalitat i que, per tant, suposa un principi de vulneració dels drets humans. Però per això fem aquesta distinció: una cosa és la societat civil i altra els càrrecs públics.
-Diuen que faran campanya si la justícia espanyola no fa cas del vostre informe. Quina campanya?
-Encara hem de valorar aquesta nova etapa, també coneixent una mica quins seran els propers passos que les defenses dels condemnats tenen prevists de fer. El que tenim molt present és que som una organització d’acció i de campanya i que el nostre treball no acaba amb la publicació d’aquest informe, sinó que ara s’inicia una altra etapa sobre la qual l’organització ha de valorar quins són els mecanismes més útils de què disposa en aquest context.
-Per últim, no li demane posicionament polític, però pensen que el cas català ha estat aprofitat per l'Estat espanyol per endurir i radicalitzar les interpretacions judicials?
-No. No n’hem fet cap valoració.