Vídeo: Bellver rebenta el plenari

El PP es queda tot sol a les Corts valencianes en defensa d’una proposició no de llei que instava el Govern del Botànic a negar la unitat del català davant el Consell de Llengües de l’Estat. Ciutadans s’hi abstè i acusa els populars de repartir “carnets de bon valencià”.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

A l’època de Paquita Rebentaplenaris no existien els telèfons mòbils ni internet, i la gomina, tot just s’acabava d’inventar. Quatre dècades després, aquest ungüent està bastant passat de moda, però a Jorge Bellver, diputat del PP a les Corts valencianes, no li importa gens: se’l continua posant als cabells de forma rutinària, amb la mateixa quotidianitat que signa iniciatives parlamentàries per reinstaurar la llei de senyes d’identitat o per impulsar la separació efectiva de català i valencià. És el seu estil. L’estil Bellver. Per això va empipar-se tant la setmana passada, quan un eurodiputat del seu partit, Santiago Fisas, va enviar-li un tuit a Isabel Bonig en què afirmava que “en política no val tot”, o quan Xavier García Albiol, el portaveu popular al Parlament de Catalunya, va fugir d’estudi aquell mateix dia, en ser preguntat per la filiació de la llengua durant la seua visita a València: “No entraré en aquest tema, no m’interessa”.



                                 Crònica audiovisual d'EL TEMPS//Daniel Martín. 

A diferència de Paquita, als plenaris, Bellver no agredeix físicament. Tan sols ho fa verbalment, amb al·locucions que atempten contra la ciència i la cultura, el món universitari i els sectors acadèmics. Dins d’aquesta involució permanent, no dubta a menystenir l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, l’ens creat a l’època d’Eduardo Zaplana i que la reforma de l’Estatut aprovada en temps de Francisco Camps reconeix com la institució de la Generalitat encarregada de fixar la norma. Aquest dimecres, sense anar més lluny, Bellver ha acusat els actuals governants de “males persones” per obligar Lo Rat Penat i la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) i l’Associació Cardona i Vives, tres entitats de caire secessionista, a respectar la normativa oficial per tal d'accedir a subvencions públiques.

L’atac s’ha emmarcat en el debat parlamentari sobre la proposició no de llei urgent presentada pel grup popular referida a “la defensa del valencià i la seua identitat pròpia respecte del català”. El PPCV pretén que la Generalitat Valenciana sol·licite al Consell de Llengües Oficials de l’Estat el tractament de “l’idioma valencià” com a “distint i autònom de qualsevol altra llengua, i en concret, del català”. El debat de la proposta ha evidenciat la solitud dels populars en aquesta matèria. Alguns, en petit comitè, fins i tot han estat incapaços de dissimular la seua incomoditat per la línia defensada pel seu partit.

“Agafem un bolígraf des de la trona, deixem-lo caure a terra i preguntem-los si estan en contra de la llei de la gravetat”, suggeria un conseller a primera hora del matí, a l’entrada de l’hemicicle. La idea no ha prosperat i el debat s’ha desenvolupat en els termes habituals. Els de l’absurd. Un absurd de vora 100 minuts en què Bellver ha acusat de nou els diputats progressistes de ser uns “traïdors a la terra valenciana”. Com ja va fer mesos enrere, en el debat sobre la derogació de la llei de senyes d’identitat, els ha recriminat que “aprofiten la seua condició de valencians per seure en aquesta Cambra”. Tanmateix, amb Eva Alcón, Mercedes Ventura i Sandra Mínguez, les tres diputades del PSPV, Ciutadans i Podem que han intervingut en nom dels seus grups, Bellver s’ha mostrat condescendent: n’ha lloat la “valentia” demostrada en prendre part d’un debat com aquest. Un debat més aviat viril.

Josep Nadal, en representació de Compromís, ha defensat una esmena de substitució que incloïa la definició de valencià recollida al Diccionari normatiu de l’AVL. El diputat ha retret als populars que “vulguen fer del Sénia, el riu Bravo, i el mur, que el paguen els catalans”, una “política de búnquer” que contrasta amb la de Compromís, caracteritzada per “bastir ponts entre la societat valenciana i els altres pobles”. “Estem per unir, no per separar”, ha sentenciat Nadal, qui ha recordat les 15 sentències judicials que certifiquen la unitat de la llengua. Davant l’“escàs entusiasme” que despertava el debat entre alguns diputats del grup popular, els ha animat a trencar la disciplina de vot, cosa que ningú no ha gosat fer.

En nom de Ciutadans, Mercedes Ventura ha lamentat que el PP tracte de “fer sang” i de “reobrir velles ferides”. “És aquesta, la preocupació principal del PP?”, s’ha preguntat en veu alta, tot just abans de demanar-los que se centren en els “problemes reals” per comptes de “repartir carnets de bon valencià”. En un discurs que ha despertat els aplaudiments reiterats dels grups que donen suport al Consell, la diputada de Ciutadans ha asseverat que “propostes com aquesta desvirtuen la finalitat de la política” i ha emplaçat els populars a abandonar la llengua “com a arma política”. “Aquest no és el fòrum per debatre una qüestió com aquesta”, ha assenyalat Ventura en un discurs que contradiu la línia opositora del seu partit a l’Ajuntament de València, molt centrada en el debat identitari. Les instruccions que arriben de Barcelona, però, insten a separar al màxim possible del discurs negacionista del PP.

“Com a matemàtica, em sentiria ofesa si algú duguera a les Corts una proposició no de llei contra les integrals”, ha proclamat Sandra Mínguez en nom de Podem amb l’objectiu de reflectir els fonaments acientífics de la iniciativa segregacionista. Mestra de professió, Mínguez no va arribar a València fins els 18 anys, i segons ha confessat, valora “la riquesa de parlar dues llengües” i els accents diversos: “M’encanta escoltar el valencià dels Ports, el valencià de la Plana, el valencià de l’Horta, el valencià de la Marina, el valencià del Vinalopó, el valencià de Reus i el valencià de Girona”, ha dit.

De la seua banda, la socialista Eva Alcón, en un discurs tècnic, ha pregat als membres del Govern valencià que “mai no gosen dir que el valencià i el català són llengües diferents, perquè em farien sentir molta vergonya i demostrarien molta ignorància”. Alcón ha demanat al PPCV que retirara la proposició no de llei per tal de “no quedar en evidència”. “A la Comunitat Valenciana, la unitat de la llengua no és un problema”, ha conclòs, i Isabel Bonig, la presidenta del PPCV, s’ha girat d’esquena.

––¿Habéis oído? ¡Ha dicho unidad de la lengua!

Els companys de grup, però, no se n’han escandalitzat. En realitat, desitjaven que aquell suplici acabara ràpid, tan ràpid com fóra possible. Com a colofó, encara havien de posar-se drets i aplaudir un parell de joves que, després que la iniciativa fóra rebutjada (49 vots negatius, 30 vots favorables i 10 abstencions), han desplegat una bandera i un cartell –“Parlem valencià, no català”– i han escridassat els grups del Botànic des de la llotja de convidats. A sota, al seu escó, Bellver, Jorgito rebentaplenaris, n’estava ufanós. En el fons, voldria ser com ells.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.