L’ombra de la sentència del Tribunal Suprem és allargada. Més enllà de la dura condemna als presos polítics independentistes. Més enllà de les protestes que ja fa un mes que prenen els carrers del Principat.
El dia 28 de novembre, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya celebrarà el judici contra els membres que formaven la Mesa del Parlament durant la tardor de l’any 2017 —Lluís Coromines, Ramona Barrufet, Anna Simó, Joan Josep Nuet i Lluís Guinó— i la portaveu de la CUP en aquelles dates, Mireia Boya. Quatre sessions que és previst que concloguin el 4 de desembre, després que s’ajornés el pla inicial, entre el 19 i el 22 de novembre.
Sobre els primers cinc, plana l’acusació de desobediència per haver permès la tramitació de les lleis de desconnexió —la del referèndum i la de transitorietat jurídica— que es van aprovar al Parlament els dies 6 i 7 de setembre de 2017. A la dirigent cupaire se l’acusa d’haver tramitat resolucions parlamentàries en relació amb la Comissió d’Estudi del Procés Constituent.
L’excepció i l’afectació de la sentència del Suprem rau en el fet que ja s’ha pronunciat sobre els esdeveniments que afecten els membres de la Mesa del Parlament en la sentència 459/2019 contra els líders polítics independentistes. Especialment, en tot allò que fa referència a la que en el seu moment era presidenta del Parlament, Carme Forcadell.
Cal recordar que, en origen, els encausats en aquest judici formaven part de la mateixa causa que es va jutjar al Suprem. El desembre de 2018, però, l’alt tribunal espanyol va decidir retornar els imputats per desobediència al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Segons l’escrit judicial, el motiu de la separació de la causa era que sobre els acusats no hi pesaven delictes de rebel·lió i, per tant, la cambra catalana tindria prou competència per jutjar-los.
Aquest posicionament del Tribunal Suprem, però, mantenia per separat Carme Forcadell. Sobre ella, la sentència condemnatòria diu que “tot i ser plenament conscient que incomplia el seu deure d’inadmetre i paralitzar aquelles actuacions contràries a l’ordre constitucional (...) com a presidenta de la Mesa va votar, conjuntament amb la majoria dels seus membres, sistemàticament a favor de l’admissió, permetent d’aquesta manera que es tramitessin les resolucions parlamentàries i les normes legals, totes aquestes tendint a crear el marc legal que sustentés la construcció de la República catalana, sabedora que eren obertament inconstitucionals”. Onze anys i mig de presó.
Atzucac
Un punt de partida que dificulta molt la tasca de les defenses que, de nou, tornaran a intentar argumentar per tots els mitjans la màxima que “al Parlament, s’hi ha de poder parlar de tot”.
Raimon Tomàs, advocat d’Anna Simó, considera que van “una mica determinats pels resultats de la sentència del Suprem. Els fets que han estat provats allà no vol dir que siguin els mateixos que seran provats al nostre judici, però no ens podem enganyar. El Suprem és el màxim intèrpret de la llei i la seva interpretació sobre alguns aspectes del nostre cas tindrà un paper important”.
Concorda amb ell l’advocada Judit Gené, que també va ser present al Suprem i que ara portarà la defensa dels encausats del PDeCAT. “Serà difícil argumentar que allò que imputen a Carme Forcadell no és ni tan sols desobediència per als membres de la Mesa”, lamenta, malgrat mostrar-se confiada en les seves possibilitats. Insisteix, però, que “hi haurà poc marge, perquè el TSJC sap que qualsevol sentència que emani d’ell serà s’hi recorrerà en contra al Tribunal Suprem”. Aquest, de fet, és l’escenari final més probable tant si la sala dictamina a favor com si ho fa en contra dels líders independentistes.
De fet, l’advocat de Mireia Boya, Carles López, explica que “la discussió en termes jurídics té poc recorregut pels membres de la Mesa. Crec que el TSJC farà una aplicació de la tesi del Suprem i ja està”. Pel que fa al cas de la seva defensada, replica que “difícilment la tesi del Suprem li és aplicable. No he entès jurídicament per què l’encabeixen aquí”.
D’altra banda, tots els advocats coincideixen que la petició de Vox, que fa d’acusació popular, per condemnar-los per organització criminal no prosperarà. “És una bajanada, una barbaritat. Una persona que sap de dret penal veu que aquí no hi ha organització criminal. Els advocats de Vox no s’han caracteritzat per la seva finesa, és tot molt grosso modo”, destaca Enrique Leiva, advocat de Joan Josep Nuet. De fet, Gené avança que és “un tema que es posarà sobre la taula ja el primer dia de judici. Ho plantejarem com a qüestió prèvia”.
El pinyol
El nucli central del judici, però, serà el debat sobre la inviolabilitat parlamentària “com a prerrogativa que empara els membres de la Mesa del Parlament”, explica Tomàs. Segons el seu criteri, els imputen “haver tramitat iniciatives parlamentàries tot i haver-hi resolucions del Tribunal Constitucional amb uns requeriments concrets”, tanmateix, afegeix que “la inviolabilitat dels càrrecs electes diu que no poden tenir responsabilitat penal del que fan en seu parlamentària”.
En aquest sentit, Gené afegeix que el debat girarà entorn de si “s’entén que la Mesa és un òrgan administratiu que només fa de vehicle perquè les propostes de llei passin després a l’àmbit parlamentari, si és una mera finestra o si ha de fer un treball legislatiu d’entrar al fons de les resolucions parlamentàries”. Partint d’aquí, argüeix que durant el judici estarà en joc “on hauria de començar el principi que s’ha de poder debatre de tot”. En paraules d’ella: “Entenem que el Parlament és sobirà i pot debatre aquests temes. Creiem en aquesta defensa i que no s’ha comès cap delicte”.
Es tracta, doncs, essencialment, del que ja va argumentar durant el judici al Tribunal Suprem l’advocada de Carme Forcadell, Olga Arderiu. De fet, les defenses adverteixen que és possible que al TSJC es repeteixi bona part de la prova i els testimonis que ja es van aportar a l’alt tribunal espanyol.
Les excepcions
Tot i que cada cas individual que es jutjarà és particular. I alguns membres de la Mesa tenen la particularitat de no haver-ne estat membres durant tota aquella legislatura que va durar entre els mesos d’octubre de 2015 i 2017 —Corominas i Guinó es van intercanviar els papers poques setmanes abans del referèndum. Per tant, no se’ls poden atribuir totes les acusacions. Alhora, dues de les persones jutjades tenen situacions especialment particulars. És el cas de Mireia Boya i Joan Josep Nuet.
En el cas d’aquest darrer, pel fet de ser l’únic membre de Catalunya Sí Que Es Pot, i no independentista, inclòs a la causa. “Els jutges no treballen en una situació de laboratori. Treballen sobre situacions concretes. Es pot esperar que a vegades, més enllà de jutjar uns fets en particular, es puguin filtrar fets que tenyeixin el criteri de qui ha de dictar sentència”, explica l’advocat de Nuet. En el cas del seu defensat, per exemple, detalla que “no és independentista i s’hauria de fer un esforç molt acurat per incloure’l dins un element coordinat independentista”. Ara bé, en referència a la seva incorporació a la candidatura d’Esquerra Republicana de Catalunya al Congrés —on és diputat—, Leiva creu que “és probable que es filtri al judici el que ha fet els darrers dies”.
El segon cas particular és el de Boya, atès que està acusada en tant que portaveu parlamentària. El seu advocat, Carles López, explica que la seva posició serà la de “defensar la correcció en termes no estrictament jurídics —que també—, la correcció de les propostes parlamentàries que es van fer i que entren en el pla ideològic d’una formació política”. Així, detalla que hi haurà dos vessants de confrontació per part seva. El primer “contra el tribunal en un exercici de defensa de drets fonamentals. Després per intentar confrontar la idea que tot anava de farol. La Mireia ha sostingut en tot moment que tot anava de debò”. Parlen, doncs, de “desmuntar la tesi de Xavier Melero, que diu que això no va ser res”, explica en referència a l’advocat de Joaquim Forn i company de bufet de Judit Gené. Per a ell, “en un procediment en què s’estan demanant penes d’inhabilitació, em sembla que no és gaire correcte anar defensant tesis que tot això era una mena de teatrillo. No dic que no sigui legítim quan t’estan demanant molts anys de presó”.
Des d’aquesta discrepància de fons i la voluntat de plantejar un judici polític, López explica a EL TEMPS que la coordinació entre advocats, més enllà del que és estrictament necessari “a escala processal”, no ha estat molt estreta.
Els precedents
Hi ha tres causes anteriors que poden influir sobre la sentència i cap d’elles sembla que ho hagi de fer positivament. La primera és la sentència contra la consulta del 9 de novembre de 2014 en què es va condemnar per desobediència Artur Mas, Francesc Homs, Joana Ortega i Irene Rigau. De fet, dos dels tres jutges que van encapçalar la sala en aquella ocasió repeteixen ara al TSJC. La tercera magistrada i ponent de la sala serà Mercedes Armas, que va encarregar l’inici de les mesures cautelars contra el referèndum del primer d’octubre. Aquesta serà la segona causa que determinarà fonamentalment aquest judici.
En tercer lloc, hi ha la sentència del cas Atutxa. En aquell cas, el president del Parlament basc es va negar a dissoldre el grup parlamentari Sozialista Abertzaleak amb motiu de la llei de partits —que va il·legalitzar les formacions polítiques abertzales— i va ser condemnat per desobediència pel Tribunal Suprem, concretament per Manuel Marchena.
L’advocada Judit Gené adverteix que, malgrat que la sentència ha estat tombada recentment pel Tribunal Europeu de Drets Humans, “el Suprem va dir el que va dir i el TEDH no entra en el fons de la causa”.
Ben mirat, un panorama poc esperançador per a un judici que pot marcar el funcionament parlamentari en un futur.