El dimecres pel matí sortien les Marxes per la Llibertat des de Tàrrega, Tarragona, Berga, Vic i Girona per reaccionar de forma pacífica i massiva a la sentència contra els dirigents independentistes i arribar el divendres de vaga general a Barcelona.
A Vilafranca del Penedès, s’han superat les expectatives de l’ANC (Assemblea Nacional Catalana) i la marxa provinent de Tarragona arribava a sobrepassar les 2.000 persones.
I és que, a Vilafranca i encara a trenc d’alba, ja hi havia un miler de persones tirant pel cap baix al punt de trobada, la Ronda de Mar. A mesura que passaven els minuts, els manifestants anaven arribant entre badalls. Encara no eren les vuit i la foscor regnava. No obstant, riuades de gent començaven a baixar rambla avall entre algun crit esporàdic de “Llibertat presos polítics”.
Mentre la ciutat encara no s’ha llevat, alguns ja escalfen les cames per continuar una setmana maratoniana de mobilitzacions. En l’ambient, a diferència d’ahir nit a la capital catalana, es distès i relaxat. Fa fred, però hi ha valents que duen pantaló i màniga curta. Amb tot, és curiós veure les cares que fan els veïns quan surten de casa per anar a treballar i es troben amb centenars de persones llestes per fer quilòmetres a peu quan ni tan sols el sol ha fet acte de presència estelades. Paral·lelament, es produïen la caminades d’Igualada fins al Bruc, la de Manresa fins a Vacarisses, la de La Garriga fins a Parets i la de Malgrat fins a Arenys. Passaven gairebé tres quarts d’hora i ja ens plantàvem gairebé a dos quarts de 9 del matí. La gentada, escortada per tractors i furgonetes, s’impacientava per sortir. Però, calia esperar el vist-i-plau dels del cos de Mossos d’Esquadra. Els que venien de Tarragona portaven molts quilòmetres a les cames, però no perdien el somriure ni les ganes de fer camí, com tampoc ho fan els voluntaris de l’ANC que organitzen i vetllen pel bon funcionament de la marxa.
D’entre la munió que frissa per continuar endavant, destaquen persones molt ben preparades per l’escomesa. Pals de caminar, motxilles enormes amb sacs de dormir lligats, neveres portàtils...t ot un reguitzell d’eines que els fan el camí més planer. Per la fila que fan, sembla que es disposin a collir bolets. Llàstima que el recorregut serà asfaltat. D'altres, amb bicicletes i patinets, es veuen avantatjats, però avui l'objectiu no és arribar el primer a la meta.
Molts d’ells faran nit a Martorell per, l’endemà, fer l'últim tram fins al cap i casal. Encara no havíem sortit i molts ja comentaven com seria el menjar que els esperaria a la ciutat veïna, Sant Sadurní d’Anoia. Allà, la sectorial de l’ANC preparava un dinar groc pels caminants.
Per fi, quan a tocar de les nou en punt del matí el sol desprenia un fil de llum tímid, però suficient, la llarga corrua començava a moure’s al son de l’himne dels Segadors interpretat per un graller. La capçalera, capitanejada per motoristes de l’organització, llueix una pancarta amb el missatge: “La nostra sentència, Independència”. També es pot veure una en suport al poble de Rojava (Síria) pel conflicte amb l’exèrcit turc. Els pagesos i els seus respectius tractors tanquen la filera de manifestants.
Som a la C-25, a la sortida de Vilafranca, la carretera és tallada i la massa de gent comença a caminar engrescada. Més tard, aquesta embranzida es va reduint fins a adoptar una velocitat de creuer assequible per a petits i grans. La il·lusió, però, no semblava pas minvar, ans al contrari.
Quan creuàvem un pont els manifestants que s'hi trobaven reunits ens animaven amb crits de "Campions, som-hi!". Sobretot, els ànims dels manifestants situats als ponts es feien més sonors quan persones grans el creuaven. Un home que caminava recolzat en un bastó i que es mostrava visiblement emocionat saludava fins a donar l'esquena als congregats del pont.
Mentre recorríem l'asfalt, els cotxes que circulaven en direcció contrària ens fotografiaven i, a vegades, tocaven la botzina en senyal de suport. També, en ocasions, baixaven la finestra per etzibar un insult.
Més enllà d'aquests fets aïllats, sorprenia veure dos catalans agitant la bandera de Hong Kong i l'Amazic, l'ensenya del rifenys. Ambdós manifestants, al ser preguntats pel motiu de les banderes, expressaven que "son pobles que, com nosaltres, lluiten per l'autodeterminació. "Això, ens agermana. Hem de tendir ponts d'entesa i empatitzar amb la gent que viu situacions semblants a la nostra", coincidien a afirmar. I, el que duia la bandera roja de Hong Kong assegurava que "els manifestants de Hong Kong ens han ensenyat molt sobre desobediència civil, hem de seguir la seva estela".
Ja a mig camí, quan les cames de més d'un començaven a fer figa, els pagesos iniciaven càntics independentistes per esperonar. Ho feien tan fort que se sentia des del centre de la manifestació. Al mateix temps, una furgoneta de la Policia Nacional passava pel carril contrari a tota velocitat. La resposta, una escridassada majúscula que recorda les desenes de ferits que ja portem en només dos dies i mig de protestes al carrer.
Avancem, tot divisant el poble de Sant Sadurní a la llunyania. El paisatge, compost de planúries farcides de ceps de color daurats pel reflex del sol, s'estén al voltant nostre per recordar-nos que ens trobem al bressol del vi. Tot plegat, rematat pel luxe de tenir la muntanya de Montserrat al fons, el riu Anoia acompanyant-nos pel cantó esquerra i un mar de clavells grocs a la voravia.
Encarem el tram final amb una dosi d'energia que recorda els instants en què sortíem de Vilafranca, es tornen a corejar consignes independentistes i la gent apuja el to. Mentre enfilem l'últim tram, treballadors de la vinya ens saluden i la gent els respon amb crits d'agraïment.
Arribem a Sant Sadurní notablement vigoritzats per l'escalf dels sadurninencs. I ens dirigim al dinar que ens tenen preparat per agafar forces i culminar la darrera etapa fins a Martorell, on farem nit per, l'endemà, arribar a Barcelona en un dia de vaga general que s'espera multitudinària.