Diada

Aportacions d’arreu del planeta per trobar una solució a Catalunya

Personalitats d’arreu del món cerquen solucions al conflicte polític Catalunya-Espanya el dia abans de la Diada.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

A falta d’un quart d’hora per a les sis de la tarda, l’hora d’inici de la tertúlia organitzada per Foreign Friends of Catalonia: ‘Catalunya al món’, el paranimf de l’Hospital Clínic de Barcelona és ple de gom a gom. Assistents a títol individual omplen l’ala esquerra de l’auditori i el nombrós col·lectiu Clínic per la Democràcia l’ala dreta. Asseguts a primera fila s’hi troben alguns dels familiars dels presos polítics, com ara Txell Bonet, la parella de Jordi Cuixart; també Marcela Topor, la dona del president a l’exili Carles Puigdemont; Bernat Pegueroles, el marit de l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell; o Laura Masvidal, la dona de l’exconseller d’Interior Quim Forn.

L’espai que acull l’acte és imponent i llueix detalls arquitectònics. De fons, fotografies dels presos polítics i exiliats culminen el guarniment de l’espai. Mereix esment el rerefons històric de l’espai que alberga la xerrada que tractarà de proposar sortides viables al conflicte Espanya-Catalunya. En aquest sentit, escau esmentar, que hi van passar premis Nobel, com ara Howard W. Florey, el qual, juntament amb Alexander Fleming i Ernst B. Chain, va rebre el Nobel de Medicina el 1945 pel descobriment de la penicil·lina; o Salvatore Quasimodo, Premi Nobel de Literatura el 1959.

Majoritàriament, a pesar del moment de disbauxa estratègica que viu l’independentisme i l’imminent llosa judicial del Tribunal Suprem contra els líders independentistes, el posat dels presents és optimista. El preludi de l’acte va ser protagonitzat per la coral Sant Medir, formada per homes i dones que duien una bufanda i un llaç groc. Públic i cor van unir-se per cantar la Melodia dels Indignats, que ressonava amb força. Quan acaba l’actuació musical, es feien recurrents auguris sobre l’èxit de la manifestació convocada per l’ANC (Assemblea Nacional Catalana) del dia següent a la tarda per motiu de la Diada. “Què, demà ho omplirem?”, se sentia en repetides ocasions.

El president de Foreign Friends of Catalonia, l’alemany Thomas Schultz, va prendre la paraula en primer lloc per explicar què és i quina funció té l’organització que presideix. “Compartim la necessitat de vetllar pels drets humans, civils i polítics de les persones en societats sobiranes, lliures i democràtiques, tot prenent exemple dels valors que es desprenen de la fermesa i les maneres pacífiques, però determinades, del poble català”, indicava. I expressava que “volem teixir i consolidar una xarxa internacional de ciutadans que posen a disposició de l’associació i, en conseqüència, de la societat, les seves competències professionals, les seves aptituds personals i els seus contactes en el context d’allò que nosaltres hem batejat com a diplomàcia de proximitat”.

Després, el moderador, el periodista Antoni Bassas, anunciava els noms dels ponents un per un entre aplaudiments. El primer en fer acte de presència va ser el periodista i exiliat polític turc Can Dündar. Seguidament, l’advocada pels drets humans i observadora durant l’1 d’octubre, Dominique Noguères. A continuació, la criminòloga i vicepresidenta de l’entitat convocant, Rossella Salmini. També, Alessandro Gamberini, advocat de la capitana del vaixell salvavides Sea-Watch, Carola Rackete. L’últim en comparèixer, Jaume Alonso-Cuevillas, un dels advocats del president a l’exili Carles Puigdemont i diputat al Congrés per Junts per Catalunya.

Alessandro Gamberini va començar per explicar el cas de la seva clienta, la capitana del vaixell salvavides SeaWatch, Carola Rackete, qui va ser guardonada la mateixa tarda amb la medalla d’honor del Parlament de Catalunya. “No puc evitar indignar-me per la continuació de la detenció preventiva imposada als representants del moviment per a l’autodeterminació catalana”, sentenciava.

Al seu torn, Rossella Salmini va indicar que “Catalunya és un laboratori repressiu per altres països”. I va reconèixer que observa amb tristor la indiferència amb què es discuteix la qüestió catalana a Itàlia, el seu país d’origen. La sociòloga va assenyalar que “la causa catalana és digna d'atenció i respecte” i que, per tant, “no podem seguir indiferents i, encara menys, justificar la repressió autoritària que el govern espanyol exerceix avui a Catalunya”. Alhora, denunciava el “silenci de les institucions europees”.

Enllaçant amb Salmini, Dominique Nogueras, en clara al·lusió al judici del Tribunal Suprem que resta vist per sentència, va posar de manifest que "la justícia penal no ha de criminalitzar la dissidència, no ha d'ocupar-se de les opinions personals i no ha de ser una eina de dissuasió de moviments pacífics de protesta". Nogueras també va subratllar la capacitat de mobilització de la ciutadania catalana “perquè ha suposat la resposta a l’autoritarisme més gran d’Europa en les darreres dècades”.

Can Dündar, en referència a la seva estada durant el judici als dirigents independentistes, explicava que “és complicat creure que som a Europa i hi ha gent a la presó per les seves idees polítiques. Durant el judici, vaig poder parlar amb ells i els vaig dir que no crec en les fronteres entre països, però crec en els principis. El meu principi és la llibertat d’expressió i en això estem junts. Jo vaig ser presoner i és per això que sento solidaritat. No som només catalans, turcs, grecs o alemanys, som una família de presoners oposats als tirans. És per això que volia ser allà”.

Jaume Alonso-Cuevillas va començar per advertir que la llei no està per sobre de la democràcia i que tampoc està per sobre del dret. I, acte seguit, explicava que, sobre el paper, l’Estat espanyol és una democràcia moderna, però que quan la unitat d’Espanya es qüestiona deixa d’existir. La cúpula del poder judicial espanyol és corrupta perquè la trien els mateixos partits polítics a dit”, remarcava. L’advocat del president a l’exili va cloure, tot etzibant que “no hi ha tirania més gran que aquella que es fa en el nom de la legalitat” i que “es posin com es posin, facin el que facin, la independència és imparable”.

Finalment, el cant dels Segadors va posar fi a un acte en què la fraternitat entre pobles en va ser el centre de tot plegat.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.