Entrevista

Can Dündar: «Perdre Istanbul és el principi de la fi d’Erdogan»

El turc Can Dündar és, sense cap mena de dubte, un dels referents mundials del periodisme compromès. Ara l’editorial barcelonina Descontrol publica en castellà ‘Arrestados’ (2019), on explica el seu pas per la presó després de publicar una informació que vinculava Turquia amb la venda il·legal d’armes a organitzacions de l’islamisme radical a Síria. Arran d’això es va veure obligat a marxar a l’exili i en l’actualitat resideix a Alemanya, país que va deixar uns dies per acostar-se a la capital catalana a presentar el seu llibre.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

—Quina va ser la seva reacció quan va rebre el vídeo que demostrava que el Govern de Turquia entregava armes en secret a organitzacions de l’islamisme radical a Síria?

—Vaig pensar que era l’Irangate turc. Ara teníem les proves que el Govern turc està aportant aquestes armes a Síria. Abans d’això n’hi havia alguns rumors, algunes imatges. El vídeo era, del cert, una evidència important del tràfic entre Turquia i Síria. Al vídeo vam veure que els conductors eren dels serveis d’intel·ligència turcs. La gent que va parar el camió eren policia i gendarmeria, dues forces de seguretat de l’Estat lluitant entre si. És un vídeo important i una evidència que el Govern ho volia ocultar. Però nosaltres vam pensar que era la nostra responsabilitat publicar-ho.

—Com va ser la investigació per comprovar que aquestes imatges eren reals?

—Vam estar investigant la qüestió molt de temps d’ençà que vam conèixer la història. L’únic que no teníem era el material audiovisual. Després vam trucar a la intel·ligència turca per comprovar-ho i que donessin la seva opinió, però no van respondre. Però era molt evident que les imatges eren reals. No hi va haver molta discussió. Vam comprovar-ho amb els nostres advocats i amb alguns polítics i vam estar segurs que eren reals.

—Creu que la col·laboració entre Turquia i Estat Islàmic se circumscriu només a aquest cas o, per contra, pensa que va més enllà?

—De fet, el Govern turc, durant molt temps els ha protegit. Tothom sap que els seus quarters generals són a Turquia, que ells van i venen per la frontera amb facilitat. Sempre que són empresonats els jutges els deixen lliures. Hi ha una mena de col·laboració entre el Govern turc i ISIS. No sabem si les armes anaven cap a l’Estat Islàmic, però és segur que hi ha altres grups islamistes radicals a la zona, especialment en aquesta part de Síria. Per tant, és segur que anaven per a ells.

—Llegint el llibre, hom se sorprèn que en cap moment es mostrin espantats per publicar aquesta informació.

—És una cosa lligada al fet de ser periodista a Turquia. T’has d’habituar a aquesta mena de coses perquè el preu sempre és alt a Turquia si vols fer alguna cosa sobre el Govern. El meu diari ha perdut sis dels seus membres en atacs suïcides. Cada vegada que anem al diari, veiem les seves fotografies a la paret. Si treballes per al Cumhurriyet, saps que el risc és allà. No és quelcom de què puguis escapar. O assumeixes el risc o no hauries de treballar per a aquest diari. El risc és allà i estem preparats per assumir-lo.

/ARIADNA NALDA

—Creu que publicar aquesta informació ha valgut la pena?

—Sí, per descomptat. Ara tot el món sap que el Govern turc està treballant amb Estat Islàmic aquí per parar els kurds a Síria. Ells van intentar amagar-ho dient que era secret d’estat, però ara és arreu, també a Catalunya. Ens va costar un preu alt, però és el que havíem de fer.

—Al llibre diu que la redacció té a una banda els tribunals i a l’altra el cementiri, “els dos llocs que més visiten els periodistes turcs”. Quina és la situació de l’ofici a Turquia?

—És quelcom simbòlic que volia explicar. Hi ha molts atacs contra els periodistes, especialment ara. Passem molt de temps als jutjats. Només en el meu cas ja hi ha molts processos judicials oberts. Hi ha 151 periodistes empresonats. Turquia és qui més periodistes empresona.

—Quan parla dels mesos que va passar a la presó denota que sempre es va mostrar optimista. Per què creu que és important remarcar això?

—Estàvem preparats per ser empresonats, ser atacats, ser censurats. Aquesta és la raó. Si estàs preparat, pots estar ferm. No hi ha temps per estar trist. No havíem fet res malament. A més, tenia el suport dels meus amics i companys. És per això que vaig decidir prendre’m la presó com una oportunitat per llegir, escriure...

—Un cop sap que el Tribunal Constitucional l’alliberarà, escriu un irònic article que pot ser un exemple d’aquesta actitud...

—Sí, per donar les gràcies a Erdogan per aquesta oportunitat. Si ara estic fent aquesta entrevista amb tu avui, és gràcies a la seva agressió. Gràcies al seu empresonament he publicat aquest llibre, que s’ha traduït a quatre llengües.

—Què és el més important que va aprendre a la presó?

—Vaig aprendre a resistir, a estar sol. Vaig aprendre a com convertir-se en un mateix en la seva oficina. He après que no estem sols, a valorar la família...

/ARIADNA NALDA

—Ara està a l’exili, quina és la seva situació?

—Treballo com a periodista freelance en diferents mitjans alemanys. Tinc també la meva pròpia web, ozguruz20.org, que és gratuïta. I estem engegant una cadena de ràdio.

—I a escala legal?

—Tinc permís de residència. No he demanat asil polític. Estic treballant com a periodista freelance ja durant cinc anys.

—No ha demanat asil?

—No. No he volgut. No vull estar a Alemanya, vull tornar al meu país. Això és temporal.

—Confia de poder tornar-hi aviat?

—Ja ho crec. Estem arribant al final d’això.

—Potser el fet que la seva dona no pugui sortir de Turquia és una de les coses més difícils de l’exili?

—Quan vaig venir a Alemanya ella volia unir-se a mi. Però, mentre venia, va ser detinguda per la policia turca i li van treure el passaport sense cap raó, només per ser la meva dona. No hi ha res en contra seva. Els darrers tres anys no ens hem pogut veure l’un a l’altre. Intenten castigar-me a través d’ella. Però és evident que no funciona. Continuem treballant per la nostra llibertat.

Can Dündar / Ariana Nalda

—Al llibre diu que millorar les relacions entre Turquia i Europa és l’única manera d’aturar “aquesta guerra que ja taca l’islam amb terrorisme” i “l’escalada ultranacionalista a Occident”.

—La qüestió és que Europa ha isolat Turquia. No la vol a la Unió Europea. Desafortunadament, el Govern d’Erdogan no està preparat per entrar-hi. Després, Erdogan ho ha presentat com que és un club cristià que no vol musulmans dins. Si Turquia fos membre de la UE, seria un missatge al món que podem anar junts cristians i musulmans en una aliança democràtica. Fent fora els musulmans, crea una mena de polarització. Després hi ha una mena de reacció des del món musulmà. Quan dius terrorisme islàmic, estàs associant terrorisme amb islam. Turquia pot ser un bon exemple que l’islam i la democràcia poden viure junts en un règim democràtic. Turquia és l’únic exemple amb una part majoritària de població musulmana vivint en una societat secular i democràtica. No hauríem de perdre aquest exemple, això és el que intento explicar.

—Creu que això és possible mentre sigui Erdogan qui lidera Turquia?

—És complicat. No és una persona que cregui en els principis europeus. No és possible amb Erdogan. Però Europa ha de veure que hi ha altres persones a Turquia. Hi ha molta persona oposada a Erdogan i que creu en els valors europeus de la democràcia o la igualtat. Estem lluitant per aquests ideals contra Erdogan. Europa ha d’estar amb aquesta gent que resisteix davant Erdogan.

—Quina és la rellevància dels resultats de les darreres eleccions municipals turques?

—Són molt importants perquè, per primera vegada, Erdogan ha perdut Istanbul, després de 25 anys. Ell va començar la seva carrera política guanyant a Istanbul i ho ha fet durant un quart de segle. Per primer cop l’ha perdut, juntament amb Ankara. És el principi de la fi d’Erdogan i d’un nou començament per a nosaltres. És per això que és tan important i el motiu pel qual ell ha empès els jutges perquè facin repetir les eleccions a Istanbul. Però no hi ha escapatòria, està perdent el joc. Una nova Turquia apareixerà després d’aquestes eleccions.

—El veig optimista...

—Sóc força optimista. Perquè ha començat a perdre, l’economia està caient i hi ha molta oposició. Hi havia una por arreu del país i ara la gent està començant a criticar. Fins i tot dins el seu partit.

—Però ara hi tornarà a haver eleccions. Què passarà?

—No ho sé. Erdogan farà tot el que pugui. Confio que la gent votarà de nou, però no sé què farà Erdogan. Pot fer qualsevol cosa per no perdre.

—Espera una nova onada repressiva?

—Pot fer-ho. Pot crear el caos, pot portar alguns partits al seu costat... farà el que calgui per no perdre de nou.

—I si perd de nou...

—En qualsevol de les opcions serà un caos. Si perd de nou, farà el que pugui perquè no funcioni. Estarà molt enfadat, però és així com funcionen els dictadors.

/ARIADNA NALDA

—Creu que l’oposició té prou múscul per guanyar unes eleccions generals?

—Si l’oposició guanya de nou a Istanbul, crec que l’any que ve hi haurà eleccions generals. La psicologia de la gent haurà canviat i serà molt difícil per a Erdogan fer funcionar el país.

—Aquests dies hi ha una vaga de fam a les presons turques en suport a Abdullah Ocälan —pres i líder del moviment polític kurd—. Com d’important ha estat el moviment kurd en aquest creixement de l’oposició a Erdogan?

—És molt important. Els kurds han votat per l’oposició a Istanbul. Hi ha una mena d’oposició democràtica contra Erdogan. És per això que Erdogan ha permès que Ocälan pogués veure els seus advocats després de vuit anys. És gràcies a aquesta resistència. Donant dret a Ocälan a veure els seus advocats, Erdogan vol aturar les vagues de fam i guanyar els kurds. Està jugant amb joc.

—Durant aquest temps, Erdogan ha perdut algun dels seus anteriors aliats com Fethullah Güllen. Creu que aquest creixement de l’oposició pot retornar aquests aliats al costat d’Erdogan?

—Mai se sap. A mesura que es vagi tornant dèbil, haurà de buscar noves aliances. Si no en pot trobar cap de nova, haurà de tornar als seus antics companys. Puc esperar qualsevol cosa d’Erdogan, és com un lleó ferit. Pot atacar qualsevol. Ho farà el millor que pugui per no perdre de nou.

—Creu que està perdent la seva autoritat fins i tot dins del seu partit, l’AKP?

—Per descomptat. L’ex-primer ministre i expresident està preparant un nou partit. Per primera vegada, examics seus el confronten. Està perdent el seu poder, això és una altra evidència.

—Aquests dies ha pogut ser al Tribunal Suprem veient el judici contra els líders polítics independentistes. Quina sensació li queda?

—Bé, el palau és molt bonic, però el contingut no és tan bo. És complicat creure que som a Europa i hi ha gent a la presó per les seves idees polítiques. Vaig poder parlar amb ells i els vaig dir que no crec en les fronteres entre països, però crec en els principis. El meu principi és la llibertat d’expressió i en això estem junts. Jo vaig ser presoner i és per això que sento solidaritat. No som només catalans, turcs, grecs o alemanys, som una família de presoners oposats als tirans. És per això que volia ser allà. Les seves famílies estan donant suport a la meva dona. Ens estem ajudant els uns als altres. No hi ha d’haver fronteres per això, com no n’hi ha entre Putin i Erdogan. Això és el que sento.

—Els líders i governants turcs saben del procés judicial?

—No estic segur de si el segueixen. Estic segur que ells ho estan comparant amb la situació turca. Si els kurds fessin una cosa així, de segur que serien a la presó. És per això que donen suport al Govern espanyol. 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.