Seguretat

L'espiral perillosa de les patrulles ciutadanes

Sense cap mena de coneixements en matèria de seguretat i actuant al marge de la llei, a Barcelona han sorgit diverses patrulles ciutadanes que asseguren combatre l'augment de la criminalitat a la ciutat comtal. Un fenomen que, segons Unitat contra el Feixisme i el Racisme, «exagera la sensació d'inseguretat i són un filtre pels discursos xenòfobs». Els Mossos d'Esquadra han advertit que «a l'hora de fer complir la llei és necessari deixar pas als professionals».

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

14 de maig. Resten poques setmanes per a la convocatòria electoral que decidiria l'alcaldia de Barcelona. I a les xarxes socials, surt un moviment arrossegat per la polèmica. Aquell dia neix la plataforma digital Helpers. Un col·lectiu que, segons els mateixos impulsors, s'hi dedica a advertir de fets delictius a través de les xarxes socials. Tot un fenomen que s'ha viralitzat, ja que ha aconseguit 13.000 seguidors. A més, compta amb 46 col·laboradors habituals, a les quals s'han sumat desenes de persones que contribueixen a la suposada tasca de seguretat amb ajudes puntuals.

El col·lectiu s'emmiralla en l'experiència nord-americana dels Guardian Angels, que a les acaballes dels anys 70 rondaven pel metro de Nova York per perseguir pispes. Es tracta de «seguretat col·laborativa», segons ho denominen els mateixos creadors. Les patrulles ciutadanes, a tall de policia al marge de la llei i sense coneixements professionals, actua de receptor d'avisos de delictes a través del seu perfil de Twitter. També d'altaveu dels presumptes delictes que s'han comès, ja que difon cada suposat robatori sense cap verificació de veracitat.

Helpers i altres agrupacions del mateix caire com ara ROAR (sigles pertanyents al nom «Organització de veïns contra el robatori» en anglès), Patrulla Ciudadana o Salvalona no es limiten a actuar via internet, sinó que aposten per baixar al metro a delatar suposats delinqüents. Agafant-se la llei per la seva mà. Les estacions de metro de Drassanes, Paral·lel, Catalunya, Diagonal i Passeig de Gràcia són les zones més vigilades. També, ho són els carrers de Ciutat Vella.

La irrupció d'aquests grups ha agitat controvèrsia arran de la perillositat de jugar a ser policia sense ser-ho. No tenen coneixements en matèria de seguretat, actuen al marge de la llei i fomenten un discurs d'inseguretat que és pura benzina per als populismes punitius i l'auge de l'extrema dreta, la qual sempre aprofita qualsevol creixement de la criminalitat per restar llibertats públiques i criminalitzar determinats col·lectius. O, si fa no, d'aquesta manera ho valoren des d'Unitat contra el Feixisme i el Racisme.

«Aquestes associacions exageren la sensació d'inseguretat i són un filtre pels discursos xenòfobs», adverteix David Karvala, portaveu de la plataforma antiracista i antifeixista. «El model de resposta social als actes delictius ha de ser inclusiu i no ha de diferenciar ningú pel color de pell», afirma. No debades, aquesta mena de versió casolana dels Guardian Angels novaiorquesos difonen missatges de presumptes criminals, en els quals destaquen el color de pell o la procedència nacional. Una pràctica que, a parer de Karvala, «fomenta la criminalització dels nouvinguts i dóna ales als discursos d'extrema dreta». «La seguretat pública és discriminatòria i actua a partir de prejudicis», censura. I remata: «La seguretat només es pot gestionar des de la professionalitat».

Les patrulles ciutadanes se n'aprofiten d'una conjuntura ben particular per transmetre un missatge amb connotacions racistes i que pot convertir-se en una finestra oberta per a la xarxa de mentides digital que promociona l'extrema dreta espanyola. Dades, com ara l'augment dels robatoris violents a Barcelona en 29,5% durant el primer trimestre de 2019, poden ser emprades per contaminar la discussió pública. Com també que a Barcelona es denuncien de mitjana 1.000 delictes cada setmana. O que la capital catalana hagi registrat l'any 2018 un 20,3% més de delictes respecte a 2017.

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau| Ajuntament de Barcelona

Aquest context, propici per estendre el mantra del populisme de la seguretat, ha fet reaccionar a l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. La batllessa va admetre que els robatoris «s'havien disparat» a la ciutat. I va anunciar que, a partir de setembre, 180 mossos més patrullaran pels carrers amb l'objectiu de disminuir el que ja és el principal problema de la ciutat de Barcelona si ens atenim al darrer baròmetre trimestral de l'Ajuntament de Barcelona.

És la desigualtat, estúpid!

Per al doctor en Sociologia de la Universitat Ramon Llull, Jordi Busquet, aquest fenomen «pot provocar una espiral d'alarma que no es correspon a la realitat». «Encara és massa d'hora per avaluar els impactes reals d'aquest fenomen perquè és un moviment jove», indica. I adverteix «del fet que les denúncies siguin anònimes i no siguin contrastades per professionals». «A la capital catalana, es viu un estat d'inseguretat que radica en la pèrdua de garanties sobre qüestions elementals per a una vida digna, com ara l'accés a l'habitatge, la salut, el treball o l'educació», exposa.

Al seu torn, alerta que «suposa un gran perill simplificar la situació que vivim en l'atribució de culpes al col·lectiu immigrant». «Apel·lar al discurs de la por és la forma de trobar culpables, però no soluciona res. La inseguretat seguirà existint, malgrat que s'incrementin els efectius policials perquè la criminalitat prové de la pobresa, l'atur i la manca d'oportunitats. Ningú roba per gust», raona per tal desmuntar els arguments que acoten la problemàtica a una qüestió de seguretat. Parafrasejant l'expresident nord-americà, Bill Clinton: «És la desigualtat, estúpid».

«Com més carteristes trobes, més vols»

Les paraules d'Eliana Guerrero, líder de la Patrulla Ciutadana, ajuden a atendre la perillositat del fenomen, com una iniciativa sorgida des dels mateixos habitats arran d'una problemàtica en augment pot pervertir-se. Dirigent d'un grup de 40 persones i agent immobiliària, explica que «tot va iniciar-se quan, fa tretze anys, va presenciar robatoris durant el camí a la feina». Des d'aleshores, «va començar a anar amunt i avall sola pels combois que transiten per la xarxa subterrània». «Ho feia equipada amb un xiulet i un cartell amb les paraules 'atenció carteristes' en diversos idiomes», relata. Avui, declara que «diàriament rep múltiples peticions de tercers per adherir-se a la patrulla ciutadana».

«Ens organitzem mitjançant un grup de Whatsapp. Per a nosaltres, qualsevol hora és bona per baixar al metro. Però només ho fem quan comptem amb un mínim de cinc persones», aclareix. Per a jugar a ser policies sense ser-ho, s'equipen amb samarretes de color negre, xiulets, walkie talkies i cartells. Encara més, gaudeixen de gas pebre, una ferramenta extremadament perillosa per a la respiració dels humans. El tarannà de Guerrero, de fet, es nota amb les declaracions que va fer en una entrevista a eldiario.es: «Com més carteristes trobes, més vols». Tota una mostra del risc d'aquestes patrulles ciutadanes. De fet, els Mossos d'Esquadra han advertit que «a l'hora de fer complir la llei és necessari deixar pas als professionals». «La societat civil no pot pretendre ocupar les competències dels cossos de seguretat», han alertat.

L'experiència brasilera

Tot i que el fenomen no és ni de bon tros comparable, l'activista brasilera a favor dels drets humans i nova parlamentària d'ERC al Congrés dels Diputats, Maria Dantas, «es mostra amoïnada per l'augment de la inseguretat a Barcelona». Ara bé, refusa «tota mena de parapolicia ciutadana, ja que està ideologitzada cap a posicionaments extremistes de dretes». «Hi ha un perill elevat en atribuir sense proves actes delictius a persones que pertanyen als sectors poblacionals més desafavorits. Correm el risc d'estigmatitzar una part de la població que, avui dia, majoritàriament és estrangera i a prop de l'exclusió», avisa. És l'espiral endimoniada que comporten aquests esquadrons ciutadans de Barcelona.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.