Jornades

L’enèsima crida a la desobediència organitzada

L’entitat que presideix l’empresonat Jordi Cuixart, Òmnium Cultural, ha organitzat les primeres jornades de formació sobre desobediència civil al Born Centre de Cultura i Memòria.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El filòsof estatunidenc Henry David Thoreau publicà, el 1848, l’assaig Desobediència civil en què explicava els principis bàsics que ell mateix va posar en pràctica per fer front a l’esclavitud i la violència americana contra Mèxic. La repercussió va ser molt gran, tot arribant a ser el llibre de capçalera de Mahatma Gandhi en la campanya de resistència contra l'ocupació britànica a l'Índia. També va influir en Martin Luther King i en la lluita no violenta en defensa de la no discriminació de la població negra als EUA. Ara, 171 anys més tard, la desobediència civil roman vigent, sobretot, en l’ideari dels que pretenen resoldre democràticament el conflicte polític entre Catalunya i Espanya.

A dos quarts de deu del matí, onades de turistes treien el cap al Born CCM atrets pel recinte cultural. Molts d’ells no es conformen amb una fotografia amb la senyera, subjectada per un gran pal, sinó que tracten d’esbrinar per què tanta gent s’hi concentra a l’entrada. No és fins a les deu tocades que els assistents comencen a entrar al que fou el mercat del Born, construït tot just quan Barcelona s’endinsava en la modernitat europea, en 1876. Dins, un plafó de vidre permet contemplar un jaciment arqueològic amb les restes de l’ordenament dels carrers i les cases de la Barcelona del 1700. En una de les sales, l’anomenada  Moragues, s’hi convoca la primera jornada  d’instrucció de resistència pacífica.

A dos quarts d’onze, minuts més tard que el president de la Generalitat Quim Torra  fes acte de presència enmig d’un mar de flaixos, el vicepresident de l’entitat convocant, Marcel Mauri,  denunciava que “Cuixart avui no pot ser entre nosaltres” i recordava que porta 626 dies entre reixes. No obstant, Mauri remarcava amb to optimista que “hem patit multes, embargaments, ens han segrestat la nostra revista, hem sofert dos escorcolls per part de la Guàrdia Civil i tenim el nostre president a la presó. Però, res de tot això ens ha fet defallir perquè tenim la força més gran, la de la gent”. Seguidament, explicava perquè la desobediència civil és la clau de volta per aconseguir drets i llibertats: “Quan la injustícia és llei, desobeir és un dret”, proclamava mentre assenyalava el rostre de Cuixart en una pantalla de fons. I, acte seguit, llegia unes paraules de Cuixart escrites des de la presó de Lledoners: “Per revertir la situació dramàtica que pateix la societat cal formar-se ‘encara més’ i exercir la pràctica de la no-violència. Instruir-nos és imprescindible perquè els poderosos saben com criminalitzar la protesta i la dissidència posant-nos paranys’. A través de la missiva, el mateix Cuixart recordava que ‘ho tornarem a fer’, tot citant la ‘mobilització constant, perseverant i plena de coratge’. Amb tot plegat, s’acomiadava asseverant que “l’única batalla que es perd és la que s’abandona’.

En acabar, Mauri donava pas a la presentació de la campanya que fa referència a les paraules de Cuixart en la darrera declaració davant del Tribunal Suprem pel fets d’octubre de 2017: “Ho tornarem a fer”, a càrrec del membre de la Junta directiva d’Òmnium Cultural, Xavier Antich. “Els canals tradicionals per canviar les coses ja no funcionen perquè l’Estat s’ha blindat d’antidemocràcia per ignorar les proclames de tot un poble i fins i tot, represaliar”. En aquest sentit, Antich explicava que la desobediència civil és un exercici de radicalitat democràtica capaç de vèncer el poder de tot un Estat”. I finalitzava amb una cita del poeta Salvador Papasseit: “Fem l’escamot dels qui mai no reculen”.

A les onze en punt, el promotor de la no violència i un dels impulsors d’En Peu de Pau, Martí Olivella, i el primer objector de consciència no violent de l’Estat espanyol, Pepe Beúnza, pujaven a l’escenari. Beúnza començava per desglossar el terme “desobediència civil” amb l’objectiu de fer entendre com s’ha de dur a terme i els efectes que pot originar. “Tota dominació civil es manté amb la cooperació i l’obediència dels dominats. Per tant, no hi ha cap poder que pugui fer res sense la col·laboració de la gent”, subratllava. I testimoniava  que, per ell, la màxima satisfacció és aixecar-se al  matí, mirar-se al mirall i poder veure una persona digna que lluita contra les injustícies. Però, reconeix que, de moment, no ho pot fer perquè els presos polítics no són en llibertat.  

Martí Olivella, per la seva banda, advertia dels riscos i els errors que es poden cometre si no es posa en pràctica adequadament la desobediència civil. A més, explicava què provoquen les accions no violentes. Segons ell, posen en evidència el conflicte que es troba soterrat o banalitzat. A més, fan créixer la convicció que és possible una alternativa a la situació injusta. I relliguen llaços fraternals entre grups d’acció ciutadans mentre cerquen implicar més gent en la lluita.

Minuts més tard i en declaracions a EL TEMPS, l’exdiputada de la CUP i activista feminista Gabriela Serra es mostrava partidària de trobar, conjuntament amb partits polítics, associacions i entitats favorables al dret a l’autodeterminació, una acció concreta que evidenciï l’objectiu de la “nostra” reivindicació tal i com es va fer en l’1-O.  En aquesta línia, indicava que, un cop coneguda les penes  als dirigents independentistes, caldria tornar a marcar un objectiu comú. Segons ella, l’èxit de la mobilització popular rau a dur a terme  una vaga general que interpel·li  el conjunt de la societat, com en del 3 d’octubre:  “Si ho aturem tot no tindran més remei que asseure’s a parlar”, sentenciava.

A la represa, Serra parlava en públic desobediències feministes en una sala de la plena de gom a gom i amb un nombre de dones i homes gairebé similar. I a la tarda, l’obra de teatre Mili KK i una taula rodona titulada: “De l’obediència civil a la desobediència civil?” amb l’arquitecta i activista Itziar González, el periodista i exdiputat de la CUP, David Fernández i l’activista feminista, Mabel Cañada  completaven la primera de les dues jornades per la desobediència civil organitzades per Òmnium Cultural.

A l’endemà, taules rodones, debats i xerrades sobre feminisme, drets, llibertats i ecologisme culminarien uns dies de mestratge democràtic que Jordi Cuixart sintetitzava així: ”El teu poder radica en la meva por, si jo ja no tinc por, tu ja no tens poder”.

Nora Cortiñas, impulsora de la lluita de les mares de la Plaça de Maig, és l’encarregada de cloure les jornades.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.