Judici 1-O

Els mitjans internacionals miren cap el Suprem espanyol

Nombrosos mitjans de comunicació del món destaquen la finalització del judici al Tribunal Suprem espanyol contra els dirigents independentistes catalans.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Als Estats Units, The New York Times publica un llarg article titulat “Entre Sòcrates i Hannah Arendt: així acabà el judici als independentistes catalans”. L’autor, Raphael Minder, explica que “després de 422 testimonis durant quatre mesos, el Tribunal Suprem espanyol va concloure el judici als dotze líders del moviment independentista català que foren acusats” de “rebel·lió durant el seu fracassat intent de separar-se d’Espanya”. Qualifica el procés com “un dels més importants de la història judicial d’Espanya”, i avança als lectors que “el veredicte no s’espera abans de la tardor”.

Resumeix els fets dient que “els dotze polítics feren els últims al·legats durant els quals negaren les acusacions que orquestraren actes de violència durant el fallit moviment independentista el qual culminà en un referèndum inconstitucional, seguit d’una declaració d’independència l’octubre de 2017. Els acusats també argumentaren que el conflicte català hauria de ser resolt per polítics, no per jutges”. Destaca les paraules “d’Oriol Junqueras, exvicepresident de la Generalitat: ‘crec sincerament que el millor per a tots, per a Catalunya, per a Espanya, per a Europa, seria retornar la qüestió al terreny de la política, de la bona política, d’on mai havia d’haver sortit’”.

Així mateix, TNYT explica que “el conflicte independentista ha dividit la societat catalana i ha contribuït a reconfigurar la política espanyola enmig d’una creixement fragmentació partidista”. Contextualitza el conflicte, exposant que “el govern espanyol insisteix que Catalunya és un tema de sobirania nacional que no requereix de mediació externa”, però “tot i així el conflicte territorial d’Espanya ha coincidit amb d’altres tensions en el si de la Unió Europea, a mesura que els partits nacionalistes han assolit important avanços (electorals) en diversos dels seus estats membres i en el Regne Unit han negociat la sortida del bloc” de la Unió.

Recorda el rotatiu novaiorquès que si bé “el Tribunal Europeu de Drets Humans ha rebutjat de forma unànime un cas presentant per polítics independentistes catalans”, també és cert que “un grup de treball del Consell de Drets Humans de Nacions Unides emeté un informe no vinculant que exigia l’alliberament dels polítics catalans perquè considerava que havien estat detinguts de forma arbitrària”. Explica també el diari les diferències entre els delictes que se’ls imputen, als independentistes, que “poden ser castigats amb vint-i-cinc anys si són considerats culpables de rebel·lió, sedició i malversació de fons” públics i les tesis d’alguns defensors que no hi veuen més que “el delicte de desobediència, que pot portar a una multa i inhabilitació per ocupar càrrec públic”.

I al respecte posa esment en que “el tema més important serà si hi hagué o no violència” durant el procés sobiranista. Exposa als lectors que el judici transcendeix el conflicte català i que afecta també “el País Basc, que té la seva pròpia història de separatisme. ‘És clar per a nosaltres que ha estat un judici per atemorir a qualsevol altre que vulgui desafiar l’Estat’, va dir Idoia Elorza, del Partit Nacionalista Basc, que juntament amb alguns col·legues seus ha seguit els últims dies del procés a Madrid”. Acaba explicant que “en els seus al·legats finals, els acusats realitzaren diverses referències filosòfiques, des dels escrits de Sòcrates fins als de Hannah Arendt. Tanmateix, també advertiren de forma directa als jutges que la seva resolució podria impactar de manera significativa en el futur polític d’Espanya. 'No m’agradaria estar en la seva pell’, va dir Jordi Sànchez als jutges”.

El canal de televisió Russia Today, conegut com a RT, a Moscou, es fa ressò tant en la seva programació informativa com en el seu web de la fi del procés judicial al Tribunal Suprem espanyol: “han estat quatre mesos durant el quals s’ha jutjat els actes que desembocaren en el referèndum sobiranista il·legal de l’1 d’octubre de 2017 i també la declaració unilateral d’independència que es portà a terme al Parlament de Catalunya el 27 d’aquest mateix mes”. Recull l’opinió “del periodista Roger Pi de Cabanyes” per ajudar als lectors a entendre “el punt de vista dels independentistes que creuen ‘que han estat víctimes d’una operació d’Estat’”, i en aquest sentit “les acusacions de rebel·lió haurien estat ‘l’excusa per encarcerar els líders independentistes’”.

RT busca també l’opinió sobre el procés de “Guillermo Rocafort, professor de Dret Constitucional de la Universitat Europea de Madrid, que troba que ‘ha regnat la transparència’ durant el judici i s’ha demostrat que, ‘efectivament, a Espanya hi ha una justícia exemplar’”, amb “l’objectiu, assenyala el professor, ‘de no deixar cap escletxa oberta a través de la qual la justícia i l’Estat espanyol quedin en evidència amb una sentència revocatòria per part del Tribunal Europeu de Drets Humans’”. Acaba RT recordant que “tots els líders que estan encarcerats han estat jutjats per rebel·lió i sedició i alguns també per malversació de fons” i que “s’enfronten a penes que poden ser molt altes, com en el cas de l’exvicepresident Oriol Junqueras, pel qual la fiscalia sol·licita una pena de 25 anys”.

A Londres, The Guardian també es fa ample ressò de la fi del judici en el Tribunal Suprem espanyol. Destaca que “l’exvicepresident Oriol Junqueras advoca per una solució pacífica a la crisi mentre finalitza l’històric judici per rebel·lió”. Explica a quines penes s’enfronten tots i cadascun dels acusats i posa esment en el fet que “quan es dirigí als jutges de la Cort Suprema de Madrid, el dimecres per la tarda, Junqueras va dir: ‘votar, o defensar la república en el Parlament, no pot constituir delicte’. ‘Quan es tracta de drets humans i llibertats fonamentals, tenir la voluntat de parlar, negociar, trobar un acord, mai no ha de ser un crim’. Va dir que encara que entenia que el tribunal haurà de prendre una decisió, la qüestió catalana requereix d’una resposta política en lloc de judicial”.

Explica el rotatiu britànic que la qüestió fonamental de l’acusació és “l’existència o no de violència” i que els advocats defensors “argument que hi podria haver hagut desobediència”, però no violència i per tant rebel·lió. “L’advocat Andreu Van den Eynde va dir que ‘parlar d’un cop d’estat és confondre la desobediència amb la rebel·lió’”. El diari londinenc també destaca les tesis de la Fiscalia: “el fiscal Javier Zaragoza assegurà que va existir ‘violència física, compulsiva i intimidatòria’, i afegí que ‘la naturalesa violenta d’un aixecament no significa que hi hagi d’haver violència greu o armada”. Recorda The Guardian que durant el referèndum de l’1 d’octubre de 2017 existí “una resposta violenta d’alguna oficials de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, les urnes foren confiscades, els votants arrossegats fora dels centres de votació i colpejats i es dispararen bales de goma”.

A Alemanya, Frankfurter Allgemeine Zeitung informa de la fi de la vista judicial i centra la seva atenció, en una anàlisi signada per Paul Ingendaay, en el fet que “si bé el procés judicial a Madrid contra els presumptes autors del referèndum il·legal de l’1 d’octubre de 2017 ha acabat, el conflicte social entre els dos bàndols de catalans” segueix vigent “entre els qui volen un estat català independent i els que es consideren espanyols i catalans i se senten a gust com sempre”.

Le Soir, de Bèlgica, resumeix que els independentistes jutjats pel Tribunal Suprem espanyol: “adverteixen que ‘ho tornaríem fer’”. “Després de quatre mesos d’audiències, l’històric judici a dotze separatistes catalans, pel seu paper en l’intent de secessió de 2017, ha finalitzat aquest dimecres, i el tribunal es prendrà alguns mesos per a la seva decisió que serà políticament sensible”.

Una visió més original, personal i íntima de la fi del procés judicial a Madrid el dóna el diari argentí Clarín, de Buenos Aires, en la seva edició digital, a través de l'article “l‘exvicepresident català que des de la presó escriure contes als seus fills”. Explica que una vegada acabat el judici, “Oriol Junqueras espera el veredicte, redacta cartes i escriu relats”. Destaca les paraules de Junqueras en el seu al·legat final: “va dir que ‘sóc fonamentalment pare de família i professor, la meva dedicació a la política és tardana i va néixer, com la vocació docent, de la voluntat de ser útil’”.

A partir d’aquí el diari argentí fa un retrat íntim de la situació de Junqueras a la presó: “des que no és a casa, en el seu estudi hi ha una foto seva aferrada al vidre de la finestra i, just devora, un full sobre el qual ell dibuixà el paisatge que es veu des d’aquesta finestra (...) Lluc i Joana –que passaren l’últim aniversari, de 6 i 3, sense el pare a casa- tenen una cita diària allà, davant la foto, per dibuixar per on i a quina hora surt el sol tots els dies”. Explica que “Junqueras està pres, com a mesura cautelar, des del 2 de novembre de 2017, després d’haver fet tot el possible per declarar i fer efectiva la independència de Catalunya”, i que des d’aleshores “dedica hores cada dia a escriure als seus fills”. Així, conta, va néixer “l’obra Estimats Lluc i Joana. Contes des de la presó que la revista Sàpiens, especialitzada en temes d’història, en la qual col·labora Junqueras, va publicar el desembre passat”.

Una obra que l’exvicepresident “espera que es pugui editar a Itàlia –on va viure- i Argentina: ‘no m’interessen els diners, vull que circuli’, assegura”. Acaba el diari amb un dels escrits que dedicà al seus fills: “així diu el poema final que Junqueras escrigué en italià: ‘encara que sembli que un oceà separa les nostres platges, un dia me veureu tornar sobre un pont d’històries i contes que us hauré contat. Aleshores, Lluc i Joana, una infinitat d’aferrades consolarà la llarga absència i les nostres ànimes, ara ja molt fortes, no permetran que cap petitesa els robi el somriure’”.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.