Tamara Carrasco

413 dies confinada a Viladecans per uns àudios i una careta de Jordi Cuixart

Des del 10 d’abril de 2019, Tamara Carrasco ha patit la prohibició d’abandonar el seu municipi del Baix Llobregat després que l’Audiència espanyola l’investigara per terrorisme amb proves molt discutides.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

«La CDR detenida en Viladecans guardaba una careta de Jordi Cuixart en su casa». Amb aquest titular, diversos mitjans de premsa editats a Madrid introduïen les causes que l’activista Tamara Carrasco, membre d’un CDR, l’havien dut a passar a disposició d’un jutge de l’Audiència Nacional, que l’investigava per terrorisme i rebel·lió. L’operació, a instàncies de la Guàrdia Civil, conduïa a l’escorcoll del domicili de l’activista, on el cos policial trobava una careta del president d’Òmnium Cultural, en aquell moment ja empresonat des de feia mesos. «Precisament ella seria l’autora d’un àudio en què es detallaven els plans dels CDR després de la detenció de Carles Puigdemont a Alemanya (...) a l’àudio se la podia escoltar parlant de talls de carretera, d’accions ‘heavys’, de ‘prendre foc’ i de prendre l’aeroport i les instal·lacions portuàries de Barcelona».

Plans que, com és sabut, mai no es van dur a terme ni van ser planificats, almenys si es fa cas del que fins ara s’ha pogut demostrar. La Guàrdia Civil també va trobar al domicili de la implicada una papereta del referèndum de l’1 d’octubre, «una agenda, telèfons mòbils, un ordinador i una memòria externa», a més d’un mapa, deien, de la comandància de la Guàrdia Civil de Travessera de Gràcia (Barcelona), que era un «pantallazo de Google maps», citaven als diaris en boca de «fonts jurídiques pròximes a la detinguda». Tamara Carrasco va ser traslladada a Madrid, als calabossos de la Guàrdia Civil per passar a disposició de l’Audiència Nacional. Allà va restar tres dies.

Més endavant, l’Audiència espanyola deixaria d’investigar per terrorisme l’activista el novembre de 2018 i traslladava el cas als jutjats ordinaris de Barcelona. Ho va fer a instàncies de la Fiscalia, que considerava que tant ella com Adrià Carrasco -qui va marxar a Bèlgica un cop va saber que estava sent investigat per terrorisme-, no podien ser investigats per res més que per desordres públics. D’aquesta manera, l’Audiència Nacional deixava de ser competent per continuar investigant el possible delicte. Adrià Carrasco va decidir no tornar a Catalunya. I Tamara Carrasco comptava amb traure’s de damunt les mesures cautelars imposades, com la de la prohibició de superar els límits del seu municipi, Viladecans, al Baix Llobregat, de vora 65.000 habitants.

Malgrat que la investigació la desenvoluparia un altre jutjat pel fet d’haver descartat terrorisme i rebel·lió, l’Audiència decidia no aixecar el confinament de Tamara Carrasco a Viladecans. El tribunal argumentava la seua decisió assegurant que els fets pels quals l’activista estava sent investigada, desordres públics, eren «greus». El cas quedava pendent de ser reprès per un altre jutjat, que havia de ser designat per l’Audiència de Barcelona. El jutjat de Gavà, era el competent respecte a Viladecans. Però aquest, amb un altre jutjat de Barcelona, el d’instrucció número 24, no acordaven qui es faria càrrec de la causa: tots dos atorgaven, l’un a l’altre, la competència sobre el cas. El fet que cap jutjat se’n fera càrrec impedia acabar amb la reclusió forçosa de l’activista, en tant que Carrasco no podia sol·licitar l’aixecament d’aquesta mesura a cap instància.

Finalment, l’Audiència provincial de Barcelona va ser, a principis de maig, qui enviaria la causa al jutjat d’instrucció número 24 de Barcelona, a qui la defensa de Tamara Carrasco, exercida per l’advocat Benet Salellas, va sol·licitar l’aixecament del confinament que ara ha estat concedit. Segons l’escrit d’aquesta instància, «atès que en l’actualitat s’instrueix el present procediment per un delicte tipificat en l’article 559 del Codi Penal, de difusió o crida a desordres públics, presumptament comesos per la senyora Carrasco i castigat amb pena de multa de tres a dotze mesos o presó de tres mesos a un any, no resulta proporcionada la mesura cautelar imposada» i «manca de justificació» aquesta imposició, en tant que «ha desaparegut la causa que en el seu moment la va poder motivar». Una decisió presa 413 dies després que Carrasco no poguera abandonar el seu municipi.

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.