Europa

El final surrealista de la legislatura europea

El Parlament Europeu fa la viu-viu per evitar que els eurodiputats electes presos i exiliats exercesquen la seua condició.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Potser calia esperar-ho. L’actitud del president del Parlament Europeu, l’italià Antonio Tajani, envers l’independentisme català, podia fer pronosticar aquesta mena d’actuacions. El mes de febrer, quan Carles Puigdemont i Quim Torra havien de visitar el Parlament Europeu convidats pel partit nacionalista flamenc NVA, el Partit Popular, Ciutadans i el PSOE es van manifestar en contra. Com a argument hi havia una petició personal de l’eurodiputat valencià Esteban González Pons, que demanava que Puigdemont fora detingut si posava els peus a dins de l’eurocambra. Tajani, que cedia a les pressions fàcilment, impedia el pas de Carles Puigdemont al Parlament europeu. L’argument era evitar riscos que es podien donar si el president a l’exili hi accedia. Temien incidents, segons argumentaven.

No era la primera vegada que es donava una situació així. A finals de 2017, en plena campanya electoral del 21 de desembre, el diputat flamenc Mark Demesmaeker assegurava a aquest setmanari que havia rebut pressions del mateix president del Parlament Europeu per no celebrar una conferència sobre el dret a l’autodeterminació. Aquells eren els dies previs a la gran manifestació independentista a Bèlgica, convocada a Brussel·les per l’Assemblea Nacional Catala i Òmnium Cultural. Finalment, Tajani aixecaria aquell veto, si bé condicionava la celebració de la conferència a que no reunira més d’un centenar de persones, quan n’hi havia inscrites 500.

Des de Catalunya, l’eurodiputat independent per Esquerra Republicana i filòsof Josep Maria Terricabras ja titllava, en la mateixa època, Antonio Tajani com un hooligan. “El seu cap de gabinet és Diego Canga, excol·laborador de Miguel Arias Cañete. Amb ell, el president no m’ha respost mai a cap petició. Tajani va ser elegit fa poc president i feia grans discursos sobre que sempre estaria en contacte amb els seus col·legues del Parlament. I no vol saber res de nosaltres. Perquè ell està agafat de manera molt seriosa pel PP espanyol. Aquestes coses, durant els darrers anys, han laminat les institucions i les han blindades, deia Terricabras en una entrevista amb aquest setmanari.

Passats els mesos, tot continua igual. Tajani ultima el seu temps com a president del Parlament Europeu, que torna a tindre majoria conservadora. I marxarà fidel a l’actuació que l’ha definit darrerament: vetant l’independentisme català. Així, dimecres 29 de maig, funcionaris del Parlament Europeu hi impedien l’entrada als eurodiputats electes Carles Puigdemont i Toni Comín, que acabarien imposant una queixa formal denunciant tracte discriminatori.

L’entrada va ser impedida i, amb això, també es va evitar que tots dos electes iniciaren els actes per iniciar els tràmits previs per convertir-se, formalment, en eurodiputats. Un impediment curiós, atès que la resta dels qui van voler entrar ho van poder fer sense cap problema. Puigdemont i Comín, amb el pres polític Oriol Junqueras, es troben a l’espera de rebre la documentació oficial espanyola per adquirir la condició d’eurodiputats. S’ha fet públic que Partit Popular, Ciutadans i PSOE van demanar a Tajani la suspensió temporal de qualsevol tràmit perquè l’eurocambra obligara els electes a passar per Madrid per recollir una credencial, tràmit que volen fer imprescindible perquè un electe puga exercir com a eurodiputat.

D’aquesta manera, Tajani tornava a fer cas i a l’endemà, dijous dia 30 de maig, el Parlament Europeu, després d’haver acceptat totes les acreditacions d’eurodiputats excepte les de Puigdemont i Comín, suspenia totes les acreditacions fetes el dia anterior per altres eurodiputats electes, com ara el popular Juan Ignacio Zoido o José Ramón Bauzà, ara en Ciutadans. La intenció és que els eurodiputats hagen de passar per la seu de la Junta Electoral Central per jurar o prometre la Constitució, i així obligar els exiliats a fer aquest tràmit si volen accedir a desenvolupar el càrrec polític pel qual han estat triats.

El periodista belga Jurek Kuczkiewicz se’n feia ressò al seu Twitter, totalment sorprès d’aquesta decisió i titllant-la de discriminatòria.

 

Tot plegat, un nou embolic protagonitzat pel president del Parlament Europeu que ningú no sap, ben bé, com es resoldrà. La cambra europea, sense majoria clara després de les eleccions del 26 de maig, tindrà el 2 de juliol, dia de la seua constitució, més eurodiputats de dreta. Si bé, no se sap encara qui serà qui desencalle aquesta situació.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.