Embat judicial

L’enèsim clam cívic contra el judici

El col·lectiu Som el 80% palesa que la majoria de la ciutadania aposta per un referèndum d'autodeterminació a les acaballes del judici als líders independentistes i després del cicle electoral.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

A mig camí entre Ciutat Vella i Poble-Sec, una de les zones on l'independentisme ha crescut més en les darreres municipals, el Museu Marítim acollia una conversa bilateral a quatre bandes entre els signants insígnia del manifest Som el 80%. Els protagonistes eren diverses personalitats provinents de diferents àmbits i sensibilitats polítiques com ara Andreu Mas-Colell, Joaquim Nadal, Joan Majó, Gemma Ubasart, Xavier Fina, Carme Porta, Sònia Andolz i Iolanda Fresnillo. Però abans que el vicepresident d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri, es dirigís als més de 500 congregats, ha eixit d'entre la munió que encara feia cua per entrar el guanyador de les eleccions municipals a Barcelona i el que possiblement serà el nou alcalde de Barcelona, Ernest Maragall. Una llarga ovació l'ha acompanyat al seient.

Com si Maragall i Mauri haguessin acordat els tempos, el vicepresident d'Òmnium encetava la vesprada tot afirmant que és un orgull per l’entitat cultural aplegar tantes sensibilitats polítiques per avançar cap a un objectiu comú, el dret a decidir. També recordava el president de l'entitat empresonat a Soto del Real. Perquè per a en Jordi Cuixart, la “pluralitat és el bé més preuat de la societat catalana”. "Cal que, malgrat les divergències ideològiques, ens unim per posar fi a l'excepcionalitat judicial i la repressió", asseverava. En aquest sentit, Mauri subrratllava el fet que des de les Nacions Unides ja han demanat a l'Estat espanyol la fi de la presó preventiva contra els líders independentistes. El vicepresident d'Òmnium cloia el parlament, tot lamentant el fet que la Fiscalia General de l'Estat hagi anunciat que manté l'acusació de sedició i rebel·lió als polítics independentistes empresonats. "Diàleg sincer on ningú no hagi de renunciar a res". Per Mauri és aquesta la clau de volta.

Gemma Ubasart i Xavier Fina iniciaven el col·loqui. El primer torn era per l'exsecretària general de Podem. Ubasart remarcava que els dirigents independentistes estan patint una “presó injusta” que és “posada en dubte” per les instàncies jurídiques europees i mundials. "El delicte de sedició i rebel·lió no s'aguanta per enlloc perquè qualsevol que hagi seguit el judici ha vist que no hi ha hagut cap tipus de violència", expressava. A més, destacava que els Jordis no són polítics, fet que, a parer seu, augmenta l'absurditat del procés penal.

El filòsof Xavier Fina feia veure que només per la via discursiva no s'aconseguirà el propòsit d'alliberar els presos i avançar en el camí de l'autodeterminació. "No ens podem limitar a alimentar-nos de raons". Així mateix, reiterava que cal teixir ponts amb els socialistes i amb una part dels comuns que mai no compraran les tesis independentistes, però que comparteixen els valors democràtics. Per tant, concloia que convé fer aquest pas per forçar que hi hagi una majoria aclaparadora en favor de la causa de la llibertat.

A continuació, pujaven a l'escenari la politòloga Sònia Andolz i el professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, Joan Manuel Tresserras, per parlar de les actuacions policials i judicials arran de l'1 d’octubre. Per exemplificar-ho, Andolz assenyalava que la policia va actuar amb parcialitat i amb ànim de revenja perquè l'Estat va veure que estava en joc la seguretat nacional. També afegia que, a l'Estat espanyol, “la llei va abans que la democràcia”.

Aleshores, Joan Manuel Tresserras enllaçava el punt de la politòloga per explicar que “l'aparell policial i judicial de l'Estat ha actuat de forma sincronitzada”, perquè darrere de l'òrgan estatal “existeix un objecte polític” que s'ha emancipat de la institució i que actua per separat. "Quan l'Estat actua amb violència mostra la seva vertadera naturalesa", afirmava.

Amb el focus posat en la mediació internacional, l'exconseller d'Economia Andreu Mas-Colell asseverava que s'intensificarà la demonització de l'independentisme. Aquest factor l’atribuïa a la timidesa de la classe política espanyola ja perquè, a parer seu, els “polítics s'amaguen darrere la llei per no fer front a un problema polític”. També sentenciava que si s'insisteix que Pedro Sánchez és com Mariano Rajoy, “el socialista ho acabarà sent”. "El diàleg és el camí i el camí del 80% el farà inevitable". I qui fou Ministre d'Indústria i Energia del partit socialista, Joan Majó, expressava que el conflicte Espanya- Catalunya només pot arribar a la fi a través d'una majoria àmplia de país que camini amb un horitzó compartit, però que mantingui una diversitat ideològica enriquidora. Per ell, el 50% no és prou perquè en el consens del 80% tothom hi té cabuda. Majó veu la solució en teixir un acord fruit d'una negociació entre Catalunya i Espanya.

Quina resposta ha de ser la del país en cas que hi hagi una sentència condemnatòria? Per tal d'esbrinar quina ha de ser la mobilització de la societat catalana davant un possible atac als drets i a les llibertats, la sociòloga Iolanda Fresnillo insistia a organitzar una contestació que no només inclogui l’independentisme, sinó també a tots aquells que comparteixen el dret a decidir, però que no es declaren independentistes. "Tal i com es va fer en l’1 d’octubre", exposava. Per la seva banda, Joaquim Nadal plantejava que, en cas de sentència condemnatòria, caldrà un canvi d'estratègia que reforci el 80% i que serveixi de palanca per “ordir una protesta antirepressiva” que vagi més enllà d'independència sí o no. "Hem de explicar a la gent que el referèndum és, més aviat, democràcia sí o no", manifestava.

Crits de llibertat cloïen l'acte, en record dels qui no hi eren en una jornada destacada pel pronunciament de l’ONU contra l’empresonament dels presos polítics catalans, per la postura de la Fiscalia i de l’Advocacia General de l’Estat sobre les altes penes demandades contra els encausats per l’1 d’octubre i per l’impediment de la seguretat del Parlament Europeu que els diputats electes Carles Puigdemont i Toni Comín hi accediren.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.