La nova presidenta del Congrés, Meritxell Batet, havia de resoldre la petició de suspensió dels diputats empresonats que van assumir el càrrec el dia anterior després d'haver estat escollits el 28 d'abril. El Congrés havia de prendre una decisió sobre la suspensió dels presos, tal com demana la Fiscalia del Tribunal Suprem, però apostava per deixar la decisió en mans del mateix tribunal. L'article 384bis de la llei d'enjudiciament criminal donaria la possibilitat de suspendre els processats per rebel·lió. Una hipotètica suspensió, que sembla que és l'opció més segura, alteraria les majories al Congrés de tal manera que Pedro Sánchez podria ser investit per majoria. La decisió ja es va prendre al Parlament de Catalunya l'estiu passat amb els mateixos diputats i la suspensió dels diputats empresonats es prendrà durant els propers dies.
Tornant al Suprem, dimecres era teòricament l'últim dia de declaracions dels testimonis i el primer de la pericial. Finalment s'ha iniciat la fase pericial però han quedat alguns testimonis, previstos per a la tarda, per una altra sessió.
Fase pericial
En la primera sessió de la fase pericial, quatre funcionàries de la Intervenció i del Ministeri d’Hisenda van explicar detalladament el seu estudi sobre diverses despeses de la Generalitat de Catalunya, com ara una partida del Diplocat (que calculen en 91.000€), les traduccions del diari Ara a l’anglès per la web CataloniaVotes (27.000€), la campanya d’anuncis de Registre de Catalans a l’Exterior (220.000€).
Les preguntes dels advocats, especialment les de Van den Eynde i Gené, de seguida van revelar que les tècniques no van comparar els pressupostos.
Després l’advocat Pina demostrava que en la suma de factures analitzada per les tècniques s’hi inclouen algunes de gener de 2017, quan encara no s’havia convocat encara el referèndum de l’1-O i quan el client del senyor Pina -Jordi Turull- ni tan sols era conseller de Presidència.
Després de les pèrites d’Hisenda, van comparèixer els pèrits citats per la defensa de Jordi Cuixart, dos sociòlegs experts en no-violència i processos de pau, en John Paul Lederach (University of Notre Dame, Indiana, EUA) i Jesús Castañar (Universitat de Castella la Manxa) que van argumentar en cap moment que la resposta ciutadana el 20-S i l’1-O no va ser violenta, tot i que es va produir alguna agressió com a conseqüència a la «manca de disciplina» en algun cas.
Lederach va explicar profusament que una insurrecció hauria atacat centres de poder, com mitjans de comunicació i centres econòmics, i això no va passar. També van dir que Cuixart va actuar com «exemple de lideratge no violent en moments de molta potència social».
Des de l'advocacia de l'Estat van intentar conduir als pèrits a qualificar Cuixart i Sànchez de líders de la manifestació del 20-S però Castañar va insistir que tots dos es van "responsabilitzar del lideratge per tal d'evitar que la manifestació no fos agressiva".
Pel que fa a les declaracions dels penúltims testimonis, aquestes són les 15 més destacades:
JORDI MARTÍNEZ
1- «Vam arribar [a la seu del Departament d’Economia] i vam saludar els càrrecs electes. Als dos minuts va sortir Junqueras, es va dirigir als mitjans de comunicació i vam marxar amb ell. Van ser 15 o 20 minuts. Tot va anar molt ràpid».
Aquest assessor en xarxes socials del gabinet de Carme Forcadell explica la visita de Carme Forcadell a la seu d’Economia el 20-S.
2- A l’acte de Sabadell, el 20-S a la nit, «no estava previst que Forcadell parlés. Li van oferir el micro i no va tenir opció de refusar».
3- «L’endemà, a l’acte del Passegi Lluís Companys també va parlar gent que no era independentista, com Xavier Domènech i Albano Dante Fachín»
4- «Els tuits del compte de la Carme Forcadell els feia jo, algunes vegades validats per ella i d’altres, si estava ocupada, sense la seva validació»
5- «El tuit felicitava la gent per haver votat»
El fiscal collava el testimoni i li demana si un tuit del compte de Forcadell que felicitava els participants de l’1-O era una felicitació per haver incomplert una ordre judicial.
RICARD GENÉ
6-«El Full de ruta unitària pretenia, fins on josé, programar i orientar programa electoral de cara al setembre de 2015»
Aquest membre del Secretariat Nacional de l’ANC mentre Forcadell va ser presidenta (2012-2015).
7- «No crec que Forcadell tingués participació en la redacció del Full de ruta»
8- «L’ANC organitza manifestacions multitudinàries per l’11-S que han estat portades de mitjans d’arreu del món i que necessiten una logística molt complexa. Per això es fan dossiers amb organitzadors de tram i també mantenir sempre la calma, el civisme, evitar enfrontaments, etc».
9- «El pacifisme no és una decisió tàctica de l’ANC sinó una necessitat perquè molta gent és pacifista i el pacifisme és consubstancial als seus objectius».
ROSA MARIA SANS
10- «En eleccions autonòmiques o legislatives hi ha centres de Treball que esdevenen centres de votació. Ensavisen un mes abans i diem als centres que aquell dia no s’hipodencelebrar activitats. No va ser el cas l’1 d’octubre»
La Cap de Servei de Programació i Dinamització d’activitats del Departament de Treball explica que no sabia que alguns centres del Departament serien seu de votació l’1-O.
11- «Hi ha caps de setmana que n’hi ha més activitats que no va haver-hi aquell 1-O».
ENRIC VINAIXA
12- «La vaga del 3 d’octubre es va demanar per motius laborals:l’impacte de la reforma laboral del2012, sobretot en elsector públic»
El Director General de Relacions Laboral i Qualitat del Treball, encarregat de fixar els serveis mínims, explica quins són els arguments que van donar els sindicats per convocar la vaga del 3 d’octubre.
13- «Els criteris per fixar els serveis mínims del 3 d’octubre van ser els mateixos que vam utilitzar des de 2006»
14- «Des del Departament de treball no va sortir cap escrit afirmant que el govern s’adheria a la vaga general»
ÀNGEL CORTADELLES
15- «Mundó va delegar tot el que era contractació en elsecretari General del Departament en eli director de Serveis».
L’exdirector de Serveis del Departament de Justícia és precisament qui explica que el conseller de Justícia, Carles Mundó, havia delegat les contractacions del Departament en els càrrecs inferiors de la conselleria, entre els quals ell mateix.