Eleccions 26M

El debat europeu més anòmal

El debat d'Eleccions Europees a Televisió de Catalunya va quedar sobtadament alterat per la marxa del representant de Junts per Catalunya com a protesta per la negativa de la Junta Electoral Central a permetre la participació de Carles Puigdemont o Toni Comín des de Brussel·les.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Només començar el debat de TV3, el director de campanya de Junts per Cat, Aleix Sarri -situat davant del seu faristol-, va explicar que abandonava el plató per la negativa de la Junta Electoral Central (JEC) a acceptar que hi participessin Carles Puigdemont i Toni Comín des de Brussel·les. Abans de marxar, Sarri va deixar un llapis de memòria amb la intervenció de Puigdemont per al minut d'or, l'última intervenció del representant de cada partit. La decisió final de Televisió de Catalunya, però, seria no fer servir aquest missatge gravat, tenint en compte la incompareixença del representant de Junts per Cat, però donar-ne notícia en els informatius de la cadena.

L'absència de Junts per Cat va impactar la resta de representants polítics. Uns, els d'ERC i Podem -Jordi Solé i Ernest Urtasun respectivament- van assenyalar l'anomalia que representava l'absència de Puigemont o Comín, d'una banda, i també la d'Oriol Junqueras -exclòs del debat per la incompatibiitat dels horaris de la presó amb el del debat-. Per la seva banda, González Pons (PP) va qualificar la sortida de Sarri de manca de respecte i a Puigdemont de «personatge de Star Trek, perquè no surt mai de la pantalla», mentre que Jordi Cañas (Ciutadans) va titllar els independentistes de «colpistes».

Les relacions Catalunya-Espanya, plantejades pel moderador Xavi Coral com el primer àmbit de debat, van tornar a enfrontar els representants de la dreta -Esteban Pons i Jordi Cañas- contra l'independentisme i, de pas, contra Ernest Urtasun, que mirava de ser crític amb la presó preventiva dels líders independentistes. Per la seva banda, el representant del PSOE, Javi López, quedava momentàniament descol·locat en intentar quedar al marge de la tempesta de la dreta contra Puigdemont.

D'entrada, Jordi Solé (ERC) propugnava una Catalunya europeista que «defensi la democràcia, la pau i la diversitat» i afirmava que «el que no pot passar mai més és que, quan persones que van a votar siguin apallissades, la UE calli».

Urtasun defensava que «Oriol Junqueras pugui passar la nit electoral amb la seva família i que Puigdemont i Comín puguin passejar pels carrers de les ciutats catalanes», la qual cosa li va fer guanyar-se els retrets de la dreta.

Javi López intentava ocupar el centre recordant que «en aquestes eleccions no decidirem la relació entre Catalunya i Espanya» i matisant que, en tot cas, «la UE ha parlat de forma clara: dins de la llei hi cap tot; fora de la llei no hi cap res».

El valencià Esteban González Pons, que parla un català occidental perfecte quan vol, s'expressava només en castellà per qualificar Puigdemont de «fugat» i dir que Sarri era dels seus, perquè, «com sempre, els de Puigdemont marxen». L'exparlamentari de Ciutadans Jordi Cañas carregava durament contra els independentistes «per embrutar la imatge d'Espanya», en la que seria la primera d'una llarga sèrie de desqualificacions i retrets.

Mentre Jordi Solé, Ernest Urtasun, Javi López i Esteban González Pons intentaven, al llarg del debat, demostrar la seva experiència en el Parlament Europeu, Cañas es va centrar en acusar els independentistes de colpistes, relacionar-los amb l'ultradreta -a través de l'antic suport de Salvini- i gratar una vegada i una altra en un presumpte suport dissimulat del PSOE i de Podem als independentistes. D'aquesta manera, les seves opinions sobre la UE en debats concrets, com economia o medi ambient, van quedar inconcretes i desdibuixades. Però Cañas no venia a fer el paper d'expert europeista.

El representant d'ERC, Jordi Solé, va proposar el compromís dels presents per lluitar a favor del català com a llengua oficial en el Parlament Europeu. Urtasun i López van prometre donar-li suport mentre que González Pons i Cañas evitaven respondre directament, el primer defensant el valencià al Parlament -com a llengua diferent- i el segon, exigint que l'administració catalana respongui en espanyol a qui li ho demani.

Després de la fracassada experiència de les generals, amb una presumptuosa Cayetana Álvarez de Toledo, el PP va enviar González Pons a jugar un paper de dreta moderada que li quedava impostat defensant la lluita contra el canvi climàtic, la PAC i els treballadors de la indústria automobilística a Catalunya. El paper va estar a punt de girar-se-li en contra quan va dir que el màxim defensor del canvi climàtic a Europa havia estat el popular Arias Cañete. Però ningú li va portar la contrària i la cita va quedar per a la història.

González Pons orientava habilment les seves intervencions per passar com a moderat i racional i Urtasun va mostrar-se àgil en descobrir ràpidament la seva estratègia fal·laç. En l'àmbit de defensa i política exterior, es on aquesta pugna va quedar més clara: González Pons va plantejar la política europea de defensa com una solució per reduir els pressupostos estatals de defensa però Urtasun li va desmuntar ràpidament en explicar que no s'estava fent així sinó que es mantenien els mateixos pressupostos estatals i alhora s'augmentava paral·lelament el pressupost europeu en aquesta matèria.

Javi López es va mostrar molt tècnic, molt bon coneixedor de la UE, però les seves propostes quedaven diluides al costat del missatge més directe d'Urtasun i més proper de Jordi Solé.

Al final Solé va cedir el seu minut d'or a un vídeo gravat per Oriol Junqueras des de la presó. Televisió de Catalunya va decidir emetre aquest enregistrament en el que el president d'ERC insistia en la seva determinació inquebrantable: «Mireu si la nostra voluntat deu ser alta, quan ens estan demanant 25 anys de presó i continuem defensant el mateix. (...) No ens cansarem ni ens acovardirem mai. Guanyarem».

En el missatge no emès de Carles Puigdemont, l'expresident afirmava que els volen "silenciar", cosa que "no aconseguiran" i que l'objectiu ocult és que els votants de Junts per Cat no vagin a votar com van anar, diu, "l'1 d'octubre".

Europa només va sortir realment a colació en la segona part d'aquesta retransmissió, en la mateixa mesura que anava minvant l'interès del debat i s'anaven tractant molt superficialment temes d'economia, emigració i treball. Amb una dreta que tenia por de fer de dreta; uns Ciutadans porucs d'avançar per la dreta al PP i molt poques diferències substancials en els missatges dels tres partits d'esquerra -Catalunya, Puigdemont i la república, a banda, és clar.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.