Judici 1-O

El Diplocat, el Llibre Blanc de la Transició Nacional i la no violència en 63 frases

Tornen els polítics i els experts en lleis al judici del segle: David Fernàndez, Gerardo Pisarello, Rubén Wagensberg, Fèlix Martí, Enoch Albertí i Jordi Orobitg, entre d'altres. 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

JACINT JORDANA

 

1.«Diplocat fa diplomàcia pública però està fora de la diplomàcia del Govern»

Aquest catedràtic de Ciència Política dirigeix també l’Institut Barcelona d’Estudis Internacionals (IBEI), entitat que era, i és, membre del Patronat del Diplocat. Insisteix en deixar clar que Diplocat no estava a les ordres del Govern tot i que la Generalitat n’és la màxima finançadora del seu pressupost.

 

2 . «Els objectius del Diplocat són la internacionalització de la societat catalana, fer estudis sobre Europa i la globalització i donar a conèixer Catalunya a la resta del món»

 

3. «Era habitual que hi hagués programes de visitants»

El testimoni afirma que les visites d’experts o observadors internacionals era una de les activitats habituals del Diplocat, no una cosa extraordinària de l’1-O.

 

 

MARIA TERESA AYMERICH

 

4. «Oriol Junqueras votava en un centre proper al seu domicili. Hi havia veïns, mitjans de comunicació internacional i no va poder entrar en el seu centre de votació. . Va anar a un altre, va votar i després va tornar a fer unes declaracions»

L’alcaldessa de Sant Vicenç dels Horts explica la seva experiència l’1-O al costat d’Oriol Junqueras.

 

5. «Va demanar molta calma, molta serenitat i mostrar els valors democràtics». Convençuts

Ja sabíem què havia passat en altres llocs.

 

6. «Junqueras sempre deia que l’única manera d’aconseguir la independència és por la via democràtica i pacífica, que si existia un anhel sostingut en el temps, hauria de tenir resposta per part dels poders públics».

 

FÈLIX MARTÍ

 

7. «Romeva va demanar tenir responsabilitat tècnica dcom a especialista ene desarmament i processos de pau i va assumir encàrrec que vam complir per ordre de la UNESCO de normalització sistema educatiu a Bòsnia després de la guerra. S’hi va estar un any a la ciutat de Sarajevo i va assumir el repte amb responsabilitat, amb gran encert i dedicació exemplar».

L’exdirector i Fundador del Centre Unesco de Catalunya explica el treball que va fer Raül Romeva al Centre.

 

ENOCH ALBERTÍ

 

8. «Al Llibre Blanc analitzàvem les vies possibles per poder celebrar una consulta per al futur polític de Catalunya i els diversos escenaris que es podrien obrir»

El catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona, exdegà de la facultat de Dret explica la missió del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) al que va pertànyer, i la seva principal obra, el Llibre Blanc.

 

9. «El Llibre Blanc no era un full de ruta. Establia escenaris possibles a partir d’eventual d’una consulta sobre el futur polític de Catalunya».

 

10. «Es parlava del dret a l’autodeterminació des del punt de vista general tal com i en les seves dues vessants»

Quan Albertí comença a desenvolupar l’explicació, el jutge Marchena replica que la sessió «no es pot convertir en una lliçó de dret constitucional, això és un insult per al tribunal».

 

11.«S’al·ludeix a la mobilitzacó popular o social com una consideració general perquè un projecte polític d’aquestes dimensions havia de tenir fort suport social»

 

RUBEN WAGENSBERG

 

12. «L’objectiu era ampliar i conrear la cultura de la pau, el dret legítim a la manifestació i a la protesta sense ús de violència»

El diputat d’ERC i impulsor del moviment ‘En peu de pau’ explica els objectius d’aquest moviment en el qual també hi va ser

 

13. «Vam mantenir neutralitat sobre la qüestó nacional i hi havia molta gent que no era independentista»

 

14. «Es van fer tallers de no-violència perquè hi havia molta gent i gent dels CDR i no només en els sectors independentistes»

 

15. «L’1-O va ser l’acte de desobediència civil més gran que he vist jo i el més important que s’ha fet a Europa en les últimes dècades»

 

 

ANTONIO MILLET

 

16. «Eren 39 institucions diferents, unes quantes públiques i altres privades. Hi havia les universitats, les cambres de comerç, els ajuntaments de les quatre capitals catalanes, etc»

El director del CEI International Affairs (Escola Diplomàtica de Barcelona) era representant de la Federació de Caixes d’Estalvis al patronat del Diplocat.

 

17. «Diplomat feia diplomàcia pública, que no és diplomàcia governativa. En el nostre ambient potser s’entén més ‘paradiplomàcia’»

Millet també insisteix en el fet que Diplocat no feia diplomàcia a càrrec del Govern.

 

18.«La informació d’activitats realitzades és detallada. Però el programa d’activitats de l’exercici següentno quedava tan definit»

 

DANIEL GARCÍA TENORIO

 

19.«UGT és una entitat internacionalista i teníem interès per poder tenir contacte amb institucionsinternacionals»

Aquest exmembre del secretariat Nacional d’UGT Catalunya va ser representant del sindicat a Diplocat.

 

 

20.«Quan venien visitants estrangers, sivolien conèixer realitat social i econòmica de Catalunya, venien al sindicat a veure’ns i els ho explicàvem».

García Tenorio explica que els informaven sobre l’atur, les reformes laborals i els efectes de la crisi.

 

21.«Féiem seminaris, un projecte amb sindicats italians; una conferència de Jeremy Rifkin sobre economia circular en edificis sostenibles».

El sindicalista explica algunes de les activitats de Diplocat en les quals va participar.

 

22.«Diplocat era neutral».

 

GERARDO PISARELLO

 

23. «Fa el que fan molts consorcis. Tasca de promoció cultural, econòmica i social de Catalunya».

El primer tinent d’alcalde de Barcelona explica, com a representant de l’Ajuntament al Patronat del Diplocat, quina era la missió d’aquest consoci.

 

24. «En 2016 vam col·laborar amb un fòrum en matèria de refugiats i en una observació electoral a l’Uruguai perquè eren comicis municipals i ens va semblar interessant perquè es promovia la governabilitat».

 

25. «Una de les funcions era promoure i fomentar debats sobre la realitat política catalana: generar debats, convidar acadèmics estrangers. Sempre era plural i ho dic des d’un govern discrepant amb la política del Govern de la Generalitat de Catalunya»

 

26.«Quan el 155 va liquidar el Diplocat, l’ajuntament va interposar un recurs contra la decisió del Consell de Ministres. Tractant-se d’un consorci, ni tan sols se’ns va consultar»

 

27.«Les notícies que jo tinc és que al Patronat de Diplocattotes les decisions eren per consens i, per tant, per unanimitat».

 

28.«Mai ensva arribar informació que es produïa un desviament de les funcions del Diplocat»

 

29. «No em consta cap delegació internacional de Diplocat perquè no feia la funció de diplomàcia governamental».

 

JOAN VINTRÓ

 

30. "El llibre blanc no inclou cap acció de coacció a l'Estat"

Aquest advocat i membre del CATN explica el contingut dels estudis editats per aquest consell.

 

31. "Es van analitzar les vies per fer un referèndum d'autodeterminació en sentit jurídic"

Sobre el CATN

 

32. "El llibre blanc no és un full de ruta"

 

 

JORDI ARMADANS

 

33. "Feiem activitats de sensibilització i mobilització pacífica"

El president de Fundipau ha explicat així la tasca d'En Peu de Pau.

 

34. "Ningú, a nivell organitzatiu, pretenia fomentar l'ús de la violència"

A propòsit de l’1-O nega qualsevol foment de la violència des de cap associació o institució.

 

35."La gent col·laborava al referèndum sense haver estat organitzada prèviament"

 

 

DAVID FERNÀNDEZ

 

36. «La conclusió d’aquell debat implica canvi de rasant d’unitats policial dur dels anys vuitanta i coercitiu a un model sensible, flexible i preventiu»

L’exdiputat de la CUP David Fernández explica les conclusions sobre la Comissió d’Estudi de Model Policial del Parlament de Catalunya.

 

37. «Absolutament pacífica i serenament indignada»

Així descriu l’estat de la gent davant de la seu d’Economia el 20-S.

 

38. «Es va obrir el passadís sense cap dificultat i amb el suport de tots els ciutadans i ciutadanes».

Sobre el passadís davant de la seu d’Economia el 20-S

 

39. «Quan arribo hi ha vuit agents en el magatzem de càrrega de la CUP i una unitat de la UIP del CNP i intento un diàleg impossible perquè m’impedeixen entrar a la seu del meu partit polític més d’un quart d’hora»

 

40. «El comandament de la UIP diu que venen a cobrir una actuació judicial que està dins de la seu de la CUP; li explico que no hi ha ningú a dins però no s’ho creu i li demano que m’acompanye i obrim un passadís perquè ho pugui veure ell mateix. Després ordena la retirada 100 o 150 metres»

Segons Fernàndez, aquest comandament del CNP era incrèdul però es podia dialogar amb ell, no com el que el substituiria a la tarda, que no va voler creuar ni una paraula.

 

41. «Vam fer un cordó i vam demanar que deixessin sortir els cotxes. Van entrar dos conductors i els van poder situar lluny de la seu de la CUP»

Fernàndez explica que, tot i que els cotxes no eren logotipats, s’hi veien sirenes a dins i era més pràctic treure’ls del davant de la seu de la CUP, per la qual cosa van fer un passadís perquè els poguessin treure.

 

42. «El va substituir un altre comandament que no ens va dirigir la paraula»

 

43. «Hi hauria entre deu i dotze furgonetes policials, que serien uns 60 agents»

 

44. «Fonamentalment ‘En peu de pau’ es presenta el 18 de setembre amb tres objectius: posar en valor el que va significar l’1 d’octubre i el major acte de desobediència pacífica d’Europa (...) i promoure i estendre aquesta cultura»

Fernàndez va ser un dels impulsors de la iniciativa ‘En peu de pau’.

 

45. «Els tallers estan fets per pedagogs que coneixen la no violència i expliquen que cadascú ha de conèixer els seus propis límits. Ningú no està obligat a fer res que no vulgui. I expliquen que cal autocontenció d’un mateix i sobretot centrar-se en la inviolabilitat de l’altre».

 

46. «Tot el contrari dels insults. Es demana silenci, que genera distensió, i una calma molt conscient»

 

47. «Entre les 10 i les 11 van acudir tres binomis de Mossos, vam muntar un mur humà i a mi

em va tocar interlocutar amb ells tres i explicar-los que no podrien passar per la presència d’unes 300 persones disposades a impedir el seu pas amb actitud no violenta»

Fernàndez explica la seva experiència l’1-O a l’escola La Dovella del Clot (Barcelona)

 

48. «L’1-O vaig desobeir a consciència. Jo i 2,3 milions de persones. I si l’autodeterminació és delicte em declaro culpable i reincident».

 

49. «Van haver insults i altres reaccions amb caràcter reactiu, espontani en situacions excepcionals i marginals.

David Fernàndez reconeix que, en algun col·legi hi va haver insults però destaca que van ser pocs casos en un escenari de votació de 2,3 milions de persones.

 

JORDI OROBITG

50. «Un noi de 18 anys va llançar una ampolla de plàstic. És l’acte de més hostilitat que vaig veure el 20-S»

El senador d’ERC explica el que va veure davant la seu d’Economia el 20-S

 

51. «[Sànchez i Cuixart] Es van girar cap a la porta de la seu, on hi havia policia i per l’actitud em va semblar que havien rebut el vist-i-plau dels policies presents, dos mossos d’esquadra i dos guàrdies civils. I ells es van pujar al cotxe».

 

BERNAT PICORNELL

52. «Ningú va intentar entrat al Departament d’Economia. Les persones que érem més a prop de la seu estàvem d’esquena a l’entrada».

El diputat d’ERC diu que ningú va intentar entrar i forçar la porta del Departament el 20-S.

 

 

SÍLVIA SÀBAT

53. «Va haver un ambient de cordialitat en tot moment»

La cap de la secretaria d’Oriol Junqueras afirma que el 20-S el tracte amb la Guàrdia Civil, mossos i comitiva judicial no hi va haver cap problema amb un «ambient relaxat i tranquil».

 

54. «Un tinent va pujar per mirar i ubicar-se en relació a Plaça Catalunya»

 

55. «Ens van dir que aviat es desfaria el passadís i, com érem un grup de quinze treballadores, vam sortir juntes, allà a la una»

 

LLUÍS JUNCÀ

56. «Sobre les cinc hi havia molts periodistes i Junqueras va fer un petit parlament per mantindre la calma i la serenitat»

L’Excap de l’oficina del vicepresident Oriol Junqueras explica les paraules que el vicepresident va dir en sortir de la seu d’Economia el 20-S.

57. «Salvadó li va dir a Oriol Junqueras que passés a la seva família un missatge de tranquil·litat».

Segons Juncà, Junqueras va creuar quatre paraules amb Lluís Salvadó a la seu d’Hisenda davant dels agents, sense cap problema.

 

 

JOAQUIM AYATS

58. «Quan vam arribar cridava l’atenció que hi havia dos cotxes amb fotoperiodistes a sobre»

El senador d’ERC explica que sobre els cotxes logotipats ja hi havia gent al migdia.

59. «Llach ens va informar que s’havia oferit per acompanyar i protegir la comitiva judicial».

 

TERESA VALLVERDÚ

60. «L’actitud de la gent era tranquil·la, pacífica i en alguns moments festiva: la gent cantava»

L’Exdiputada de Junts pel Sí explica com era l’actitud dels manifestants el 20-S davant d’Economia.

 

61. «Vaig sortir pel passadís dels voluntaris per anar a dinar, per anar al col·legi de Periodistes i a fer un cafè i vaig sortir més vegades per anar al bany»

 

62. «Quan passàvem pel passadís, la gent ens aplaudia, a mi i a tots»

 

63. «Oriol, en sortir, va demanar fermesa per defensar la democràcia i les institucions amb calma i tranquil·litat, pacíficament»

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.