Judici 1-O

Les paperetes perdudes d'Unipost i la sortida màgica del 20-S en 31 frases

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

XAVIER BARRAGAN

1.«Entrava material sense l’albarà d’entrega i no era comú. Per això es va aturar l’enviament»

El Director Financer d’Unipost explica la seva versió del suposat encàrrec per distribuir paperetes del referèndum i el per què de l’aturada d’aquell enviament.

 

2.«Desconec l’origen però és cert que hi havia factures proforma per aquest pressupost d’un milió d’euros»

El director financer insisteix que desconeix l’origen -departament o direcció general de la Generalitat- de les factures que sumaven un milió d’euros.

 

ANTON RAVENTÓS

3. «Amb la Generalitat de Catalunya, hi havia un contracte com amb qualsevol altre client».

El president del Consell d’Administració d’Unipost qualifica la Generalitat de client habitual, com tants altres. Amb una diferència:

4.«La Generalitat acostumava a pagar molt tard. A 150 dies».

 

5.«Penso que dissabtes i diumenges no es treballava però no ho sé».

El president del Consell d’Administració demostra que no sabia gaire cosa del funcionament quotidià de l’empresa. Aviat, la fiscal Consuelo Madrigal -indignada per la poca informació que ofereix- li etzibarà: «Sap vostè res d’Unipost?». Això li costa una recriminació del jutge Marchena, que li recorda que les funcions d’un president del Consell d’Administració estan recollides en la legislació.

 

RAFAEL RAMÍREZ

6. «Suposàvem que repartiríem el material electoral»

El cap de zona d’Unipost de la delegació de passeig de Sant Joan (Barcelona) afirma que especulaven que serien ells qui faria la distribució de les paperetes del referèndum perquè era Unipost qui feia la majoria d’aquestes feines per a la Generalitat de Catalunya.

 

7. «No va arribar aquesta documentació a Pg. de St. Joan»

El material que s’havia de distribuir -i que la fiscalia pressuposa que eren paperetes o notificacions de membres de mesa electoral- no va arribar a la seu d’Unipost que dirigia Rafael Ramírez.

 

8. «El dia que havia d’arribar, de fet, va venir la Guàrdia Civil i va poder veure que no hi era ni hi va arribar».

 

9. «Vaig rebre el correu de saturar tots els encàrrecs del dia 7 de setembre perquè l’endemà arribaria un d’important. El vaig rebre jo i tres companys més (de les altres delegacions de Barcelona) també ho van rebre».

 

10. «Els treballadors e van mostrar la seva inquietud perquè nosaltres estàvem en situació penosa i els treballadors cobraven tard i malament. Ens demanàvem si tot plegat no seria un embolic que ens faria perdre clients fora de Catalunya, i a Catalunya»

El cap de zona sosté que hi havia treballadors a favor i en contra, però tot eren especulacions sobre la possibilitat d’acceptar l’encàrrec de la Generalitat. Sense que ningú tingués informació de l’empresa.

 

11. «La Guàrdia Civil es va identificar però no recordo si portaven ordre judicial».

 

 

AGENT DELS MOSSOS 17130

 

12. «No se m’està jutjant a mi»

Exigeix que se’l cridi pel seu nom, Albert Donaire, perquè se l’ha citat com a tal i no pel seu número identificatiu de la policia catalana. Evita parlar en castellà i, quan se li demanen explicacions, argumenta que sembla que l’estan jutjant a ell. Això provoca la intervenció del jutge Marchena que li recorda que està com a testimoni i que ha de respondre totes les preguntes que ell consideri pertinents.

 

13. «Sóc soci ANC Mossos i Òmnium Cultural, però mai m’he reunit amb Jordi Sànchez».

El Mosso admet que pertanyia a la sectorial ‘Mossos per la Independència’ però afirma que es va reunir amb dos membres del secretariat nacional.

 

NEUS LLOVERAS

14. «És una associació legalment constituïda per majoria absoluta dels plens municipals onaproven ser membres i n’hi ha més de800 socis»

L’expresidenta de l’AMI (Abril, 2016 - Gener, 2018) explica que els ajuntaments s’uneixen a l’AMI quan els municipis ho han votat per majoria absoluta.

 

15. «És un espai de debat sobre el fet que hi ha una part de Catalunya que vol que Catalunya sigui independent»

 

16. «El 6 o 7 de setembre vam proposar als ajuntaments socis una manifestació política de suport al referèndum»

Lloveras aclareix que l’AMI va demanar als seus associats que una declaració política però que no cal confondre això amb la sol·licitud de col·laboració, per part de la Generalitat, en la cessió de locals:

17. «Després d’això la Generalitat va enviar als ajuntaments una circular demanant-los si l’1-O estarien disponibles els locals que normalment eren col·legis electorals».

 

18. «El document ENFOCATS no el coneixia. El conec ara perquè ha sortit a la premsa i se n’ha parlat»

 

19. «El full de ruta signat per l’AMI encara deu estar penjat a la nostra web, perquè no se’ns ha requerit mai que el traguéssim»

 

ALBERT BATLLE

20. «[Jo] Generavaincomoditat als partits que donavensuport parlamentari al Govern: la CUP, per exemple,havia demanat la mevadimissió en diverses ocasions».

L’exdirector general dels Mossos afirma que la seva marxa de la direcció general de Mossos era gairebé per «lleialtat» al nou conseller, perquè pogués fer el seu equip sense entrebancs ni herències d’anteriors consellers.

 

21. «Sempre vaig dir que els Mossos sempre estarien al servei del compliment de la llei».

Batlle diu implícitament que els Mossos van complir la llei l’1-O.

 

22. «La meva dimissió va ser una cosaa banda de la dimissió de Jané. Les meves raons eren meves».

 

23. «Després de la meva dimissió no va haver cap modificació enl’estructura jeràrquica delsMossos»

Els càrrecs del Major Trapero i els comissaris Quevedo, Ferran López o Molinero ja eren l’estructura jeràrquica de Mossos amb Albert Batlle.

 

24. «En 2016 es vamadquirir part de material per l’amenaça terroristai es va admetre una nova adquisició de material que estava en tràmiti que esva ralentir pel 155»

La Fiscalia ha intentat presentar la sol·licitud d’armes per part dels Mossos com una tàctica sediciosa però Batlle deixa clar que era una necessitat ja prevista quan ell va marxar. I que l’única raó era l’amenaça terrorista.

 

25. «Les manifestacions d’Òmnium i ANC tenien una complicació logística important però per qüestions d’ordre públic mai van ocasionar cap problema».

Batlle referma les declaracions sobre el caràcter cívic i pacífic de les manifestacions de les diades de l’11S.

 

JORDI SOLÉ

26. «Davantd’Exteriors hi havia diputats com Mireia Boya (CUP)i Lluís Rabell (CSQP) entre els concentrats, que no representaven cap amenaça»

L'eurodiputat d'ERC, Jordi Solé, explica que, fins i tot, es van concentrar davant d’Exteriors diputats de formacions no sobiranistes, com Rabell, que s’hi van manifestar en contra dels escorcolls.

 

27. «Davant d’Economia, el cordó de voluntaris estava perfectament format»

Solé recorda haver passat pel passadís que portava al Departament d’Economia el 20S i pel qual es van negar a sortir els membres de la comitiva judicial.

 

ANNA TEIXIDÓ

28. «Vaig procurar donar suport per qüestions logístiques, des del wifi de la instal·lació a un lloc per descansar; quan el tinent no sabia quanta gent hi hauria manifestant-se, el vaig portar al terrat i li vaig mostrar que hi havia gent fins passat Gran Via»

La cap de Gabinet de Relacions Externes i Protocol del Departament Vicepresidència explica quina va ser la seva actitud el 20S, quan la Guàrdia Civil va procedir a l’escorcoll del departament d’Economia.

 

29. «A la nit Cuixart, Sánchez, jo i altres parlem de desconvocar perquè encara hi ha un volum important de gent concentrada però ells consideren que primer s’han d’assegurar que són representatius per la gent. No estaven segurs de ser referents per tota la gent que hi ha ha i comenten noms de parlamentaris perquè desconvoquin amb ells».

 

30. «El tinent sense uniforme va comentar que hi havia armes i no ho havia volgut dir davant de Jordi Sànchez perquè no ho utilitzés en el seu benefici»

 

31. «A la tarda nit es va començar a parlar de la sortida de la comitiva judicial i vaig escoltar dues propostes. L’habitual, entrar i sortir de la mateixa manera, semblava que era la voluntat de la lletrada però la guàrdia civil va dir que no sortiria sense els vehicles. Arran d’això Sànchez va oferir al tinent uniformat la possibilitat de sortir amb la lletrada i més gent coneguda, com en Lluís Llach, perquè ella s’hi sentís més tranquil·la»

Després sortiria la proposta de fer-la sortir pel pati interior d’illa que, des de la segona planta d’economia, connectava amb el pati del darrere del Coliseum.

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.