ELECCIONS 28A

Guia per no perdre’s enmig de la unanimitat sobre el finançament

Tots els partits polítics coincideixen: volen reformar el sistema de finançament. Ara bé, la unanimitat amaga matisos que cal tenir en compte des de l’òptica valenciana. Els uns reclamen un repartiment més equitatiu entre autonomies; els altres van més enllà i volen que part dels fons que gestiona ara l’Estat passen a mans de les autonomies. EL TEMPS separa el gra de la palla.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

En campanya electoral és difícil trobar un ítem en el qual totes les formacions polítiques, d’esquerra o dreta, progressistes o conservadores, estiguen d’acord. Tanmateix, la reforma del sistema de finançament autonòmic ha obrat el miracle: els principals partits estan d’acord en la necessitat d’emprendre aquesta tasca durant aquesta legislatura. La unanimitat, però, amaga matisos importants: mentre els uns reclamen un repartiment més equitatiu entre autonomies; els altres van un pas més enllà i volen que part dels fons que gestiona ara l’Estat passen a mans de les autonomies. Pot semblar una qüestió menor però no ho és pas: de fet, és una qüestió cardinal. EL TEMPS els ofereix una guia bàsica per no perdre’s en el debat sobre el finançament:


Com es financen les autonomies?

Les autonomies tenen dues vies de finançament. D’un costat, la recaptació dels tributs cedits totalment (impost de patrimoni, impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats) i els cedits parcialment (el 50% de l’IRPF i l’IVA i el 58% dels impostos especials). Ara bé, de tot el que recapten, només es queden el 25%; la resta s’envia al que podríem anomenar la caixa comuna, que l’Estat s’encarrega de repartir.

La segona font de finançament són els diners procedents d’aquesta caixa comuna, que es reparteixen segons els criteris establerts en el sistema de finançament vigent en cada període.


Per què la reforma del sistema de finançament és important per al País Valencià?

L’actual model de finançament, vigent des de l’any 2009 i aprovat en el darrer govern de José Luis Rodríguez Zapatero, perjudica les valencianes i els valencians. Tots els informes d’experts fets en la matèria ho corroboren. També el que van realitzar els experts de tot l’Estat per encàrrec del Ministeri d’Hisenda. Segons aquest l’any 2014 cada valencià va rebre 1.997 euros de finançament autonòmic. La mitjana fou de 2.175 euros, si bé la mitjana en autonomies com La Rioja aquesta xifra aplegà als 2.666 euros o 2.659 a Cantàbria.

 

A aquestes xifres cal sumar una altra consideració: el País Valencià rep menys finançament a pesar de tenir un PIB per capita un 11% inferior a la mitjana estatal. És a dir, tot i ser una autonomia pobra, contribueix més que no rep de la caixa comuna. És per això que parlem de que el País Valencià té dèficit fiscal respecte de l’Estat: dóna més que no rep. És l’única autonomia de tot l’Estat que, tot i poder-se catalogar com a pobra, aporta més diners que no en rep de la caixa comuna.


Com s'explica aquesta situació?

El País Valencià sempre ha estat perjudicat pel model de finançament ja que quan es van fer les transferències des de l’Estat a les autonomies, a la dècada dels 80, es va estimar un cost de prestació per sota del cost real. Les posteriors reformes del model no han servit per millorar la situació de partida del País Valencià. La reforma de 2009 es va marca com objectiu capgirar les asimetries del model (tot entenent com «asimetries» que algunes autonomies n’eixien molt beneficiades per altres que n’eixien molt perjudicades). Tanmateix, les pressions dels presidents autonòmics per no perdre recursos – allò que en diuen mantenir l’statu quo – van dur a introduir elements de discrecionalitat que desvirtuaven el sentit primer de la reforma. La creació, a última hora, del Fons de Suficiència Global, el Fons de Competitivitat i el de Convergència, va provocar que la reforma de 2009 replicara en última instància els patrons dels models anteriors.


Està la reforma del sistema de finançament entre les prioritats dels aspirants a la Moncloa?

Tot i ser un problema de primera magnitud per al País Valencià, la reforma del sistema de finançament -l’actual model és caducat des de gener de 2014 – ha estat absent o tímidament enunciat en les visites que els candidats a la Moncloa han fet al País Valencià. En el míting d’apertura de campanya, a Castelló, Pedro Sánchez va comprometre’s a la reforma, però dedica a parlar-hi nou segons d’un discurs de 31 minuts. En la seua visita a Alacant dissabte passat, Pablo Casado, no va mencionar el tema.

Igualment en els dos debats televisats entre els principals candidats a ocupar la Moncloa, aquesta qüestió ha passat sense pena ni glòria, a pesar que en tots dos es va abordar la qüestió territorial. En el primer debat cap candidat no ho va mencionar. I en el segon, celebrat dimarts a la nit, Pablo Iglesias s’hi va referir explícitament per parlar de forma específica del greuge als valencians, comentari al qual s’hi va afegir Pedro Sánchez.


Està la reforma del sistema de finançament entre les prioritats dels candidats a la Generalitat?

, tots, de forma unànime, inclouen la qüestió en el seu programa electoral.


Què diuen els programes electorals?

Tots els partits amb representació parlamentària, tant en el seu programa autonòmic com estatal, incorporen la reforma en el seu programa electoral.

     Partit Popular: en el programa estatal es compromet a reformar el model tot «basant-se en els principis d’igualtat, equitat, transparència i corresponsabilitat fiscal». A nivell autonòmic, el PP d’Isabel Bonig reclama «recursos suficients per a una adequada prestació competencial».

   Socialistes: el programa estatal proposa incloure en la Constitució «les decisions fonamentals sobre el repartiment de les competències financera i els principis conforme als qual es produeix la distribució de recursos». Per a això, la carta magna hauria d’incloure «els mecanismes d’anivellament financers i de garantia del principi de solidaritat territorial». El programa del PSPV-PSOE va més enllà i exigeix: «reequilibrar l’assignació del recursos tributaris proporcionalment a la despesa de les diferents administracions». A més, reclama distribuir els recursos entre les autonomies «proporcionalment a la població de cadascuna o, en tot cas, conforme a l’indicador de necessitat». També proposa que les autonomies s’incorporen a la direcció de l’Agència Estatal d’Administració Tributària i exigeix la compensació del deute acumulat.

   Compromís: exigeix un calendari de reforma i compensacions pel fet que la reforma s’haja ajornat cinc anys. Exigeix també més autonomia fiscal i, en cas necessari, transferències d’anivellament i també mecanismes de compensació dels 20.000 milions d’euros de deute històric. Tot i que no apareix en el seu programa electoral, els valencianistes han insistit al llarg de la campanya en la necessitat que es redistribuisquen els recursos entre administracions a favor de les autonomies.

    Ciutadans: promet una reforma per anar cap a un model de finançament «transparent, just i equitatiu». L’altra gran aposta de la formació taronja és acabar amb el cupo basc.

    Podem: tant el programa estatal com autonòmic aborden abastament la qüestió i ho fan en sintonia. El model que proposa la formació morada aposta per «una redistribució de recursos des de les comunitats més riques a les menys, així com una major proporció en la participació de recursos de l’Estat», diu el programa autonòmic. «Totes les autonomies rebran més finançament del que reben actualment», assegura el programa estatal. A més, Podem reclama la condonació del deute «generat pels crèdits que s’han demanat per necessitats per cobrir el dèficit produït per l’injust sistema de finançament».


On són, doncs, les diferències?

1.- Una diferència força visible és la relativa al deute històric: mentre PSPV-PSOE (no així el PSOE en el seu programa estatal), Compromís i Podem (tant en el programa estatal com en l’autonòmic) exigeixen mesures per compensar l’anomenat deute històric, els programes de PP i Ciutadans no baden boca a aquest respecte.

2.- Pel que fa al punt de partida des del qual abordar la reforma del model de finançament també hi ha diferències: tant el Partit Popular com Ciutadans exigeixen «equitat» entre autonomies en el nou sistema. No qüestionen -com sí ho fan PSPV, Compromís i Podem- el repartiment que es fa dels recursos globals i que, actualment, beneficia en gran mesura a l’Estat. Es a dir, mentre els partits conservador posen el focus en l’anivellament horitzontal (que totes les autonomies tinguen recursos equitatius) els partits progressistes centren la seua crítica en l’anivellament vertical (que els diversos nivells de l’administració disposen de recursos suficients per cobrir les seues obligacions).

En l’actualitat, l’Administració central es fa càrrec del 59,7% de la despesa en serveis públics fonamentals (seguretat social i prestacions per desocupació), mentre que les autonomies es fan càrrec del 37,3% dels serveis públics (sanitat, educació i dependència). La Comitè d’Experts en Finançament de les Corts Valencians va determinar en 2017 que l’Estat hauria d’alliberar anualment 13.5000 milions d’euros que haurien d’anar a les autonomies i que en l’actualitat es queda l’Estat. Un informe de l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE) va constatar que les autonomies haurien necessitat 191.497 milions d’euros més en el període 2009-2016 per cobrir les seues competències.

3.- El tercer element diferenciador és el relatiu a la necessitat d’una reforma que dote a les comunitats de més autonomia fiscal per establir els seus impostos. Ni PP ni Ciutadans no mencionen aquesta possibilitat -els seus programes, de fet, tenen una flaire recentralitzadora- , mentre socialistes, Compromís i Podem posen a sobre de la taula aquesta opció. De fet, la necessitat d’enfortir la participació de les autonomies en el sistema tributari és una de les principals aportacions mencionades en l’Informe d’Experts per a la revisió del model de finançament autonòmic.

 

Per què no s'ha reformat el model de finançament? 

El model de finançament aprovat el 2009 va caducar el gener de 2014. Tanmateix, els successius de governs de Mariano Rajoy van aplaçar aquesta qüestió, primer amb l'excusa de la crisi, després, enmig de la crisi amb Catalunya, amb l'argument que no era el moment propici. Tanmateix, el gener de 2017, per mandat de la Conferència de Presidents Autonòmics, es va crear un grup de treball d'experts en aquesta matèria. Aquesta van entregar un detalladíssim informe en aquesta matèria (168 pàgines) l'any 2018 que teòricament havia de ser el punt de partida per iniciar les negociacions polítique en el si del Consell de Política Fiscal i Financera. La moció de censura, tanmateix, va suposar un canvi de guió, si bé Pedro Sánchez va advertir, als pocs mesos d'instal·lar-se en la Moncloa, que no es donaven les circumstàncies per abordar el tema i iniciar les negociacions. Fet i fet provoca que l'actual model estiga caducat des de fa cinc anys. 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.