Judici 1-O

Policies amb relat de monotonia i hipèrbole supremes

La desena setmana de judici ha estat marcada per més declaracions d’agents policials. En total pel Suprem han passat uns 150 policies i guàrdies civils que s’han mantingut, en els seus testimonis, fidels al relat de la “violència ambiental” defensada per la Fiscalia. En alguna ocasió han recorregut a arguments extravagants per definir el que diuen que van viure.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El ritme intens del judici a l’1 d’octubre fa oblidar, per moments, que a la sala segona del Tribunal Suprem s’han viscut escenes com ara la declaració d’Enric Millo. Qui era delegat del Govern espanyol a Catalunya amb Mariano Rajoy va parlar de “la trampa del Fairy” per referir-se a un mètode presumptament emprat per alguns votants l’1 d’octubre. Consistia a “escampar rentavaixelles pel terra perquè els agents patinaren i foren colpejats amb puntades de peu al cap”. Fins aquesta declaració, no s’havien tingut proves visuals ni altres testimonis que hagueren suggerit res de similar. Amb la de Millo s’obria un període de declaracions policials que deixarien perplexos els encausats i les seues defenses. Uns testimonis que van tenir continuïtat durant la desena setmana del judici.

Dilluns, 15 d’abril

Nous agents de la Guàrdia Civil passen per la sala segona del Suprem. I, com en les anteriors setmanes, es dediquen fonamentalment a assenyalar els Mossos d’Esquadra i els votants de l’1 d’octubre. Els primers, per ser presumptament passius davant la situació en què es trobaven. Els segons, per actuar, tal com deien, amb violència. I no només. L’agent N29100C de la Guàrdia Civil era el número dos del tinent coronel Daniel Baena, autor dels atestats de l’1 d’octubre i dels esdeveniments produïts en dates pròximes. Aquest testimoni assegurava que el president d’Òmnium Cultural Jordi Cuixart i el llavors president de l’Assemblea Nacional Catalana Jordi Sànchez participaven en reunions polítiques per decidir qui formaria part del Govern català i “com es repartirien les conselleries”. Carme Forcadell, llavors presidenta del Parlament, era peça clau per “poder tramitar les lleis que portarien a la desconnexió” i el president d’Òmnium Cultural “va rebre correus en què es parlava de portar xiquets i ancians a votar”.

Alhora, Josep-Lluís Trapero, exmajor dels Mossos d’Esquadra, “va enviar un e-mail a Joaquim Forn [conseller d’Interior] amb què expressava la seua disconformitat pel fet que la policia catalana depenguera del Ministeri d’Interior”. També assegurava que el mateix Major dels Mossos va expressar el seu temor en una reunió, perquè “amb unes fotografies, la Guàrdia Civil i la Fiscalia fabriquen un delicte de rebel·lió”, hauria dit Trapero segons el testimoni. Els Mossos eren del tot assenyalats per aquest testimoni de la Benemèrita. Segons deia, feien seguiment dels guàrdies civils i policies nacionals l’1 d’octubre. Per últim, i tornant al Govern Puigdemont, per provar la malversació, el declarant reconeixia que les factures de l’Executiu català a l’empresa Unipost —pel repartiment de material electoral— havien estat anul·lades, però “per ser cobrades a llarg termini”.

Les acusacions del testimoni eren clares, però el número dos de Baena no tindria el seu millor dia al Suprem. Sobretot perquè es va fer un embolic important tot just després d’acusar el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, de voler “portar persones vulnerables a l’1 d’octubre” per defensar les urnes. Segons el seu testimoni, Cuixart ho hauria suggerit a través d’un correu electrònic. Però rectificaria tot seguit dient que no volia dir “persones vulnerables” sinó “gent gran”. Més tard matisaria que volia dir “gent de totes les edats”. Finalment, el testimoni admetia que Jordi Cuixart no era l’autor d’aquell correu electrònic.

Després d’aquest testimoni arribaria el torn d’agents de la Policia Nacional. Les seues aportacions no diferien gaire de les dels seus companys. Tot era reiteratiu, si bé hi havia qui trencava la monotonia amb declaracions hiperbòliques. Després de l’agent 88428, que definia els votants de l’1 d’octubre com gent “orgullosa de sentir odi”, declararia el policia 100455. Interromput per Manuel Marchena en distintes ocasions per les seues eixides de to, aquest agent assegurava que havia vist mossos “amagats en bardisses per no actuar i que no ens van oferir ni aigua ni res”. Referint-se als insults que va rebre, deia que sa mare, “que viu a Gandia, es va haver de dutxar 200 vegades aquell dia per tot el que li van dir”. El súmmum arribaria quan definia una senyora per la seua actitud hostil com “la tigressa de Badalona”. Per acabar-ho d’adobar, deia no haver vist mai el que va veure durant la tardor catalana, amb una excepció: “Quan el jutge Marlaska ens enviava al País Basc a agafar terroristes”.

La resta de testimonis d’aquell dia tenien difícil superar la versió de l’agent 100455. Alguns es referien a les presumptes pretensions d’alguns votants, que els haurien desitjat coses com que “l’ETA hauria de matar-nos a tots”. Fins i tot hi havia referències als trets a l’aire perquè “era l’única manera de marxar” d’alguns centres electorals. Un altre policia, l’agent 117892, se sorprenia perquè “mai no m’havien insultat per dur una bandera d’Espanya”.

Dimarts, 16 d’abril

Dia de novetats en la Junta Electoral Central, que anunciava l’acceptació per permetre una roda de premsa d’Oriol Junqueras, número u d’Esquerra Republicana al Congrés, des de la presó de Soto del Real per a l’Agència Catalana de Notícies. La JEC no permetia, en canvi, que el candidat concedira entrevistes a Catalunya Ràdio ni a TV3, ni tampoc que participara en debats. Les novetats no arribaven al Suprem, on els policies continuaven testificant sense perdre en cap moment el fil del relat.

Un inspector, el 082279, assegurava que hi va haver “unes 50 o 60 persones que es van posar darrere d’un vidre per quedar ferits si el trencàvem”. Aquest policia havia actuat en distints centres de Tarragona. Denunciava haver patit un fort cop que li va causar una “lleugera fissura”, però no es va agafar la baixa. I no recordava haver realitzat puntades de peu ni tampoc haver vist companys seus “fent cops de puny, en absolut”.

Com calia esperar, un altre testimoni denunciava “l’actitud contemplativa dels Mossos” i els “insults” i la “violència” dels votants, “entestats” a llevar-los les urnes. Un altre declarant fins i tot assegurava que va veure un vehicle de Mossos d’Esquadra amb urnes a dins. I un altre més lamentava haver patit “un cop de puny a la cella”. Segons testificava, a un company seu li haurien furtat la sabata i trencat la roba. Com a novetat, un nou insult denunciat pels policies se sumava al relat judicial. El subinspector 074151 explicava que els havien dit “perros de Rajoy”. Posteriorment, molts companys seus ho repetirien aquell mateix dia i també l’endemà. Com sempre, cap policia no havia vist persones lesionades si no eren companys seus.

Dimecres, 17 d’abril

Si el dia anterior la Junta Electoral permetia una roda de premsa d’Oriol Junqueras des de la presó de Soto del Real, dimecres el Suprem prohibiria que els candidats de Junts per Catalunya al Congrés que estan empresonats, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull, feren campanya electoral atenent els mitjans de comunicació o gravant missatges durant els descansos del judici. Una decisió esperada, atès que l’alt Tribunal s’ha mostrat fins ara inflexible en tot moment, malgrat que allò per a molts és una clara vulneració dels drets polítics dels implicats. A la nit, des de la Junta Electoral Central s’acceptava que Jordi Sànchez protagonitzara, també des de Soto del Real, dues rodes de premsa: una d’EFE dijous 18 d’abril i una altra el diumenge, promoguda per l’Agència Catalana de Notícies. Igual que Junqueras, la compareixença telemàtica de Sànchez no podrà allargar-se fins més tard de la 1 del migdia, quan hi ha programada l’hora de dinar dels presos. La JEC també permetria que Oriol Junqueras i Raül Romeva —aquest darrer candidat d’Esquerra Republicana al Senat— participen diumenge dia 21 d’abril en un míting a Cambrils (Baix Camp), també de manera telemàtica.

Eren les notícies destacades del dia, ja que a dins de la sala segona els testimonis policials insistien en els arguments expressats amb anterioritat per companys seus. L’agent 94670 tornava a parlar d’un senyor amb cadira de rodes que els hauria impedit el pas, tal com va expressar un altre policia la setmana anterior amb la intenció de fer veure que havia patit un trauma contemplant aquella imatge. En aquest sentit s’expressava també el subinspector 076753, que va “demanar a un pare que eixira amb el seu fill abans que arribaren les unitats d’intervenció”. L’agent 076766 lamentava haver vist “un altre home amb un xiquet menut”, cosa que no trobava lògica. “No sembla lògic portar un menor a un lloc on pot resultar ferit”. En canvi, aquest testimoni no va veure cap agent llançant ningú a terra.

Era en aquest moment, quan els policies negaven haver provocat o presenciat les imatges de violència sobradament demostrades pels vídeos —que Manuel Marchena no permet emetre al Suprem quan declaren els policies—, quan les defenses se sentien més còmodes. Benet Salellas, advocat de Jordi Cuixart, preguntava al testimoni per què estaven ferides persones que hi van anar a votar l’1 d’octubre al col·legi en què aquell agent va actuar quan Marchena, president de la Sala Segona, eixia al rescat del testimoni. “Com vol que sàpiga ell per què estaven ferides aquestes persones?”, preguntava el jutge a l’advocat amb indignació aparent.

Aquell policia havia actuat al Centre d’Atenció Primària Cappont, a Lleida. També ho havien fet testimonis com els agents 110336 i 071004, que denunciaven la presència de “preadolescents” l’1 d’octubre. Tornaven a esmentar el menyspreador “perros de Rajoy” que els votants els haurien adreçat i, per descomptat, que “els Mossos d’Esquadra van negar la col·laboració que el meu superior els va demanar”.

Alhora, l’oficial 95106 reiterava un altre argument habitual dels altres policies testimonis: “Acompanyàvem la gent gran com si foren familiars”. Un altre, el 077795, assegurava que la Policia Nacional “no vam llançar ni vaig veure ningú al terra: l’únic que va anar al terra vaig ser jo”. Fins i tot l’agent 118664, malgrat rebre un colp amb “una pedra d’uns 150 grams al cap”, no va agafar la baixa. Un altre, que també havia descrit una situació apocalíptica, no va demanar la baixa “perquè estàvem sobrepassats”.

Després dels testimonis policials, el judici es reprendrà el dia de Sant Jordi amb noves declaracions de polítics. Hi  destacaran el vicepresident Pere Aragonès, l’exconseller Jordi Jané —predecessor de Joaquim Forn al Departament d’Interior— o l’investigat Lluís Salvadó, entre més.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.