Judici 1-O

El testimoni de Daniel Baena en 17 frases

En la sessió de dimarts només hi havia el testimoni de Daniel Baena, cap de la policia judicial de la Guàrdia Civil de Catalunya i autor de la majoria d’atestats del procés. La seua declaració, que s’allargava durant les sis hores que ocupava tota la vista, era esperada en tant que el diari Público va revelar que darrere d’aquest agent, autor de la majoria d’atestats de la causa que es jutja, hi havia l’usuari de Twitter ‘Tácito’, @maquiavelo1984, que es dedicava a increpar i assetjar els polítics catalans que ell mateix investigava. Una relació que Baena negava al Suprem. Aquestes eren les frases més destacades de la sessió de dimarts 26 de març.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

1. «El 2015, després de la consulta del 9 de novembre, es va iniciar el procés d’independència amb la creació d’estructures d’Estat».

Daniel Baena, tinent coronel instructor dels atestats de la Guàrdia Civil vinculats a l’1 d’octubre entre setembre i novembre del 2017, defensava la tesi que les hipotètiques estructures d’Estat havien començat a ser construïdes des de l’època en què Artur Mas era president de la Generalitat de Catalunya.

2. «El senyor Salvadó estava directament involucrat en la creació de l’Agència Tributària Catalana».

Josep Salvadó, secretari d’Hisenda de la Generalitat durant el moment dels fets, era un dels implicats més assenyalats per Baena. L’acusava, entre més coses, d’estar directament relacionat amb la construcció d’estructures d’Estat. En una declaració posterior deia que «les mesures que demanava el Parlament de Catalunya a l’Executiu les tenia el senyor Salvadó al seu despatx: duanes, fronteres, agència tributària, control de territori, desenvolupament de recaptacions de l’IVA... totes les infraestructures bàsiques perquè un Estat estiga preparat en el moment de la desconnexió».

3. «Com a policia judicial sabíem que el CTTI era el centre neuràlgic de la infraestructura informàtica per al referèndum».

El cap de la policia judicial de la Guàrdia Civil de Catalunya assenyalava les estructures d’autogovern com a eines per dur a terme el projecte polític del Govern català que ara està sent jutjat.

4. «Al principi de les investigacions, les protestes eren de perfil baix. Però des del 19 i 20 de setembre, el clima de les protestes podríem qualificar-lo d’insurreccional».

Era una de les declaracions més polèmiques. En reiterades ocasions, Baena feia servir el terme «insurreccional» per referir-se a les protestes que se celebraven a les portes dels escorcolls en edificis d’institucions catalanes o en naus industrials per requisar material per fer possible el referèndum. Les defenses han protestat per l’ús d’aquest terme, si bé Manuel Marchena, president de la Sala, permetia el seu ús.

5. «A partir de l’aplicació del 155, en aquest escenari d’investigació, vam anar al CTTI, a Òmnium Cultural i a Departaments i ja no hi havia el clima que he descrit».

En aquest argument insistia reiteradament Daniel Baena: des de l’aplicació del 155, el clima de tensió als carrers va baixar. I ho deia de forma repetida: des del 27 d’octubre, amb l’aplicació de l’article de la Constitució Espanyola, el clima va deixar de ser insurreccional.

6. «El document ‘Enfocats’ demostra que el que hem estat investigant té una plasmació».

Novament, aquest conjunt de fulls esdevé base per a les acusacions. I el testimoni citava particularment una persona per implicar-lo per la tinença d’aquest document: Josep Maria Jové, secretari general del Departament d’Economia durant el moment dels fets. «No hem trobat cap còpia del document fora de casa del senyor Jové, ni cap correu ni cap trucada que hi faça referència», assegurava.

7. «En el curs de les investigacions apareix Marcel Mauri?».

La pregunta era de la fiscal Consuelo Madrigal, qui interrogava Daniel Baena. El cap de la policia judicial de la Guàrdia Civil de Catalunya responia que no hi havia res contra el vicepresident d’Òmnium Cultural, si bé la pregunta evidencia la voluntat de l’acusació d’eixamplar les culpabilitats.

8. «A les casernes hi viuen famílies, xiquets...».

Aquesta pregunta també era de Consuelo Madrigal. Quan el testimoni era preguntat per les protestes contra la Guàrdia Civil que es van produir durant la tardor de 2017, per tal de dotar de dramatisme al relat, Madrigal insistia en la delicada situació de les casernes de la Benemèrita, en les quals hi viuen, efectivament, agents destinats amb les seues famílies. Segons Baena, que intercanviava aleatòriament els termes asedio i escrache, van comptabilitzar 47 setges a casernes de la Guàrdia Civil.

9. «Durant el període en què va durar el 155 hi va haver 197 talls de carreteres i també alguns talls de vies ferroviàries. Durant el 155 es tendia més cap a aquesta mena d’accions».

Com s’ha dit, Baena insistia molt a diferenciar les protestes de l’independentisme abans i durant l’aplicació de l’article 155. Tant que semblava voler justificar l’aplicació d’aquest article -que alguns partits espanyols han anunciat que tornaran a aplicar si guanyen les eleccions- amb la següent frase.

10. «La situació a Catalunya, des del 20 de setembre fins a l’aplicació del 155, era un autèntic polvorí».

Era l’enèsim argument en aquest sentit. Fins i tot, en un moment donat va dir que «un cop establert el 155, no hi va haver més crides a la concentració».

11. «El suport internacional en el procés era una de les pedres angulars. Els investigadors em van dir que els observadors van ser contractats per deixar constància de la declaració d’independència».

Un argument que contrasta amb la realitat dels fets -cap govern exterior va reconèixer aquella declaració- i amb els arguments dels protagonistes de la proclamació, com ara Carles Puigdemont, que negà a aquest setmanari haver demanat reconeixement internacional a cap país.

12. «Vam fer gestions per esbrinar els diners que s’havien invertit en publicitat en el registre de catalans en l’exterior i cartelleria. Alguns diners hi van ser destinats, hi ha factures, però no sé si tenien el ‘conforme’».

A través de les preguntes, la Fiscalia insistia en provar la malversació i el testimoni semblava disposat a donar per bona aquesta acusació. Si bé, en les respostes no era massa convincent. Per exemple, en una de les contestacions, Baena deia que «es va demanar una ampliació pressupostària [des del Govern de la Generalitat] per a la campanya Civisme. I es va ampliar, però no es va arribar a...». En aquest moment, la fiscal Madrigal l’interrompia amb una altra pregunta. El cap de la policia judicial de la Guàrdia Civil de Catalunya també deia que «les factures dels encàrrecs a Unipost es van anul·lar el 6 o 16 de setembre» i que «el senyor Raventós, d’Unipost, va intentar cobrar la factura, però no va poder per un problema tècnic».

13. «Seguia el perfil de Twitter de ‘Tácito’ perquè sóc politòleg i m’inquieten aquesta mena de perfils».

Com es deia a l’inici de l’article, Daniel Baena era, segons va revelar el diari Público, qui s’amagava darrere d’un compte de Twitter amb què s’increpava els promotors de l’1 d’octubre, és a dir, les mateixes persones a qui Baena investigava. Tot i que, segons el diari, el cap de la policia judicial de la Guàrdia Civil a Catalunya va reconèixer ser ell qui controlava aquest compte, al Tribunal Suprem ho negava quan era interrogat per aquesta qüestió per Andreu Van den Eynde, advocat de Raül Romeva i Oriol Junqueras.

14. «No vaig informar el fiscal de l’Audiència Nacional ni el del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona que investigaven els mateixos fets fins a sis mesos més tard».

L’interrogatori de Van den Eynde a Baena tenia moments de tensió. L’advocat no s’explicava com una causa podia estar sent investigada per distints organismes al mateix temps i sense avisar-se entre ells.

15. «Per què no es va practicar cap detenció abans de l’1 d’octubre?».

Era una pregunta de l’advocat de Joaquim Forn, Xavier Melero, a Baena, sobre per què malgrat el «clima insurreccional» descrit per l’alt càrrec de la Guàrdia Civil no es va practicar cap detenció. Baena ho justificava dient que «la detenció és l’últim dels recursos en una investigació».

 

16. «Els atestats que inclouen esdeveniments del 2013 els fan servir com a indicis».

Ho deia el mateix Baena a preguntes d’Ana Bernaola, advocada de Jordi Sànchez, qui li posava en contradicció pel fet que els atestats redactats pel mateix cap de la policia judicial de la Guàrdia Civil a Catalunya esmentaven manifestacions des del 2013, ben allunyades dels fets i del context presumptament delictiu de la tardor de 2017, com a indicis de delicte.

 

17. «No em consta que el Tribunal Superior de Justícia se sentira amenaçat per les protestes convocades per l’Assemblea Nacional Catalana arran de les detencions».

Aquesta resposta la donava també a Bernaola, qui li preguntava a Baena sobre per què van titular l’atestat sobre la manifestació convocada per l’ANC a les portes del TSJ de Catalunya l’endemà de l’escorcoll del 20 de setembre amb la paraula escarni, en castellà escrache. «Ho vam titular així per la informació que se’ns va donar en aquell moment», deia Baena. Mentre responia, la càmera gravava el rostre de Jordi Sànchez, que assegut darrere dels seus advocats i al costat de Jordi Turull reia amb ironia.

 

Més solidaritat amb els Jordis

Mentre se celebrava el judici, una trentena de persones d’arreu de l’Estat denunciaven que s’autoinculparien davant el jutge de guàrdia de Madrid en solidaritat amb Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Amb un manifest signat, entre més, per Santiago Alba Rico, Pepe Beunza, Alfons Cervera, César Rendueles o Mariá de Delás, tots ells professionals de la cultura o del món acadèmic, protesten pel fet que la causa contra els Jordis atempta contra el dret d’associació i reunió, segons argumenten. Tots ells s’autoinculpen perquè, tot i no estar necessàriament d’acord amb les finalitats de l’1 d’octubre, «la mobilització és un exercici legítim dels drets fonamentals recollits en la constitució». Els 30 signants demanen que la Justícia valore obrir una causa contra tots ells.

 

Nova negativa del Constitucional

Alhora, el Tribunal Constitucional torna a denegar la llibertat per Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull. Ho feia per unanimitat després que les defenses de tots tres encausats demanaren la seua llibertat basant-se en el pronunciament del Tribunal Europeu de Drets Humans sobre Selahattin Demirtas, diputat kurd encarcerat a Turquia. Estrasburg va determinar que el seu empresonament atemptava contra la llibertat d’expressió i d’ocupar el seu escó. El Constitucional, en canvi, rebutja qualsevol paral·lelisme entre ambdós casos i es defensa dient que aquesta sentència europea encara no és ferma. Sànchez, Rull i Turull van demanar empara al TC pel fet que ells també són diputats al Parlament de Catalunya i no poden exercir aquest dret. Cal recordar, a més, que Sànchez i Turull no van poder ser investits presidents de la Generalitat de Catalunya per ingerència judicial.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.