Eleccions 28A

«Podemos ha oblidat qui és el PSOE, nosaltres no»

El Front Republicà ha estat una de les principals novetats d'aquesta contesa electoral. La coalició formada per Som Alternativa, Poble Lliure i el Partit Pirata es presenta amb voluntat d'esmenar els partits del Govern català. Al capdavant hi ha Albano Dante Fachín, que en poc menys de dos anys ha passat de dirigir Podem a Catalunya a encapçalar la candidatura de l'independentisme més abrandat. Parlem amb ell sobre el paper que volen jugar a Madrid i la relació amb els altres actors polítics catalans.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Vostè, que sempre ha dit que no era independentista, encapçala ara una llista independentista. Com s'ha d'entendre això? S'ha fet independentista?
Crec que al llarg dels darrers anys les etiquetes ens han jugat en contra. Independentista, unilateral... Al final, Marta Pascal diu que és independentista i sabem que ella té poc a veure amb la idea de l'1 d'octubre. Hi ha dues opcions. Hi ha tot un espai, del qual jo he format part, que després del que es va veure l'1 i el 3 d'octubre no es pot mantenir en posicions com les d'abans. Abans del primer d'octubre, molta gent es podia mostrar en un punt mitjà que ara ja no és assumible. Hi ha gent que ha dit prou. Prou vol dir que ja no ens podem deixar manar per un Borbó. Som una república i som una república catalana. Perquè des de Catalunya és des d'on s'ha fet el desafiament més gran a la corona des de la fi del franquisme. Amb aquesta consciència, no només república, no només República catalana, sinó República catalana 100% sobirana per prendre les seves decisions. Si les seves decisions són la independència, són la independència. No és tant un canvi personal, sinó una reflexió profunda que han fet centenars de milers de persones. Catalunya ha de fer el que hagi de fer sense esperar a ningú més. Si algú vol dir que això és fer-se independentista, doncs sí, però la reflexió és més profunda.

Hi ha algun vincle entre la seva reflexió i la que han fet Elisenda Alamany i Joan Josep Nuet?
Hi ha un punt de connexió que és la constatació que, lamentablement, un espai com els comuns, que havia de jugar un paper important, va renunciar a jugar aquest paper. No conec les interioritats del que ha passat, però, pel que han dit, és la constatació del que vam dir Som Alternativa abans de l'1-O. Recordem que una part d'aquest espai demanava el boicot a l'1-O. Una cosa és ser equidistant i l'altra dir una cosa i la contrària a la vegada. Entenc que s'han convertit en un espai irrellevant en el moment polític que vivim.

Per què no va optar per apropar-se, com ells, a Esquerra Republicana?
Passat l'1-O, quan encara érem direcció de Podem, vam decidir que calia seure a parlar amb les forces independentistes per donar una resposta conjunta. Això va ser el que va acabar precipitant la nostra sortida de Podemos. Neix Som Alternativa i vam seure amb ERC i la CUP de cara al 21D. Per una qüestió de temps no va ser possible ser-hi. Ara, vam participar en actes d'ERC i de la CUP. Ara, quan es tornen a convocar les eleccions, fem la mateixa reflexió. Vam parlar amb la CUP i vam intentar parlar amb ERC, però no ens va contestar. Crec que ERC no ens va contestar perquè la nostra proposta té molt més de rupturista que el que diuen ells.

Com sorgeix la idea de constituir el Front Republicà?
Bé, és el mateix. Vam seure amb tothom. La CUP, al final, va decidir no presentar-se, però Poble Lliure va dir que sí. ERC al final no ens va contestar. Per tant, Poble Lliure, Som Alternativa i Pirates vam decidir fer aquest front. Hi ha molta gent que diu que fem més divisió. Ara, quan nosaltres decidim fer el Front Republicà, els dos grans partits independentistes ja havien decidit que no volien anar junts. Segon, la manca d'unitat havia provocat una cosa que ja havíem detectat. Moltíssima gent, disgustada amb el Govern de Junts per Catalunya i Esquerra es plantejava no anar a les eleccions. Vam creure que presentant-nos, no només no dividíem, sinó que fèiem que el 28A, gent que no anava anar a votar hi anés. O que gent que anava a votar amb el nas tapat, ho faria amb més claredat. Aportem també una altra cosa. Ajudem a fer que els dos grans partits no tinguin temptacions a retrocedir. Per això estem interpel·lant-los constantment: fareu un Govern encara que no reconeguin el dret a l'autodeterminació.

Vostè sempre ha estat un gran defensor dels processos assemblearis. Ara es presenta amb Poble Lliure, que va formar part del debat en què la CUP va decidir no presentar-se. Donant-hi suport, no trenca amb aquesta defensa de l'assemblearisme?
Nosaltres, com a Som Alternativa, vam prendre una decisió col·lectiva, anar a les eleccions generals amb qualsevol força amb la qual compartim una sèrie de qüestions clares. Si tenim a Poble Lliure, som-hi. A partir d'aquí, no entrem en la qüestió de la CUP i de Poble Lliure. Com a coalició entenem que estem donant una resposta necessària. I bé, Poble Lliure ha pres una decisió i nosaltres creiem que és suficient. A nosaltres no ens toca valorar els processos interns de la CUP, per respecte.

Es presenten a les eleccions a l'Estat amb el pretext que si no hi ha un gest de suport al dret a l'autodeterminació, cap partit tindrà el seu vot per a la investidura...
Encara ho diré més clar. No és només un gest. En la legislatura passada vam veure coses com les taules de negociació o els relators que, al final, no volen dir res. Nosaltres diem que no donarem suport a cap govern que no reconegui de manera absolutament clara l'autodeterminació de Catalunya. Això vol dir dues coses. Una, reconèixer l'autodeterminació de Catalunya i, si no ho volen fer, que aquest govern, abans de demanar-nos el vot, es comprometi públicament a convocar un referèndum d'independència amb una data i una pregunta clara. Si no hi ha això, no donarem suport. Sigui quin sigui l'escenari. No ens conformem amb una taula, no, això és un engany. I una altra qüestió: mai no premerem el botó d'investir a ningú mentre hi hagi presos, exiliats i continuï la repressió.

Passi el que passi?
És el nostre deure ser molt clars amb la gent a qui demanem el vot. Sabem que vindran molts xantatges. Diran que ve Vox, però no és problema nostre. En el sentit que, si ve Vox perquè nosaltres no donem suport al PSOE, és perquè el PSOE prefereix que vingui Vox abans d'escoltar la gent a Catalunya. Prefereix que vingui Vox abans de seguir empresonant i reprimint. No és nostra la responsabilitat, és seva. La gent es va guanyar l'1-O el dret que li expliquin amb claredat. Escoltava a ERC dir "ni línies vermelles ni xecs en blanc", això és com dir "voteu-nos que després nosaltres ja farem el que convingui". No es pot demanar el vot sense cap compromís.

I si del seu vot depèn que hi hagi un govern PSOE - Ciutadans o un govern PSOE - Podemos?
Ens és igual. Per què és millor un govern de PSOE amb Podemos si aquell govern seguirà reprimint i sense reconèixer el dret a l'autodeterminació? Si Catalunya intenta fer alguna cosa com l'1-O el PSOE ja ha dit que seran contundents. Què vol dir? Que faran el mateix que van fer. Quin avantatge és, doncs? Alguns podran dir que és una mica més social. Molt bé, si volen parlar de qüestions socials, també en parlem. Prou de mentir. Prou de mentir des de l'esquerra i dir que es pot fer un govern social mentre l'article 135 continua vigent. Podemos va néixer dient que calia derogar el 135 i ara se n'han oblidat. Encara que governi el PSOE amb Podemos, no hi haurà política social de veritat al Regne d'Espanya mentre l'article 135 continuï pendent. Aquest xantatge, que també hem vist en la legislatura anterior, que ens demana aguantar les porres i els presos perquè cal ser socials és mentida. Els pressupostos que va presentar el PSOE eren uns pressupostos neoliberals, que complien amb la Troika, que posaven per davant pagar als bancs. Cap lliçó i cap xantatge de què és ser d'esquerres d'aquells que s'empassen el 135. No cedirem.

Més enllà de la investidura, en polítiques concretes els podríem veure donant suport?
Si efectivament es conforma un govern, només serà per dues coses: o perquè han acceptat les nostres propostes o perquè poden conformar un govern i nosaltres no hem tingut força per evitar-ho. Imaginem-nos que el PSOE fa un govern. Molt bé. Si ve el PSOE i diu que vol derogar la Llei Mordassa, ho secundarem, clar que sí. Ara, que no vingui a dir que derogaran alguns aspectes de la llei. Si no, estem tornant a enganyar. Derogar la Mordassa? D'acord. Les dues reformes laborals? D'acord. El 135? D'acord. El que no farem és el que ha fet Podemos en l'anterior legislatura, fer de crossa d'un partit neoliberal com el PSOE. Et poso un exemple: el PSOE va dir que universalitzaria la sanitat i tothom aplaudia. Si vas a parlar amb un Centre d'Atenció Primària, et dirà que és mentida, que no hi és. L'esquerra, en comptes d'empassar-se la propaganda cutre i progre del PSOE, hauria de denunciar que no són mesures socials. Si presenten coses decents, les recolzarem, però no caurem en el xantatge. Podemos ha oblidat qui és el PSOE, nosaltres no.

En una entrevista a EL TEMPS, Laura Borràs, número dos de Junts per Catalunya, deia que sense la fi de la repressió i el reconeixement del dret a l'autodeterminació no donarien suport a una investidura. És molt semblant al que estan dient vostès. Per què els electors us han de triar a vosaltres i no a ells?
Hi ha dues raons. Nosaltres ho diem absolutament clar. No sé si ells ho han dit tant clar. Una de les coses que hem après al llarg d'aquest temps és que moltes vegades es diuen coses que després són mòbils. Fixa't que els que diem nosaltres és gairebé un contracte. Fàcilment verificable. És veritat que s'assembla més del que està dient ERC. Ara, el nostre vot, a banda dels diputats, es pot llegir en clau catalana. Junts per Catalunya forma part del Govern que tenim ara i fa 18 mesos que treballa. Molta gent ha vist com el que havia de ser el Govern Efectiu de la República no ho està essent. Està bé que Junts per Catalunya faci unes passes a dir prou, però no hem d'oblidar que el Govern de la Generalitat és també Junts per Catalunya. El nostre vot hauria de ser un toc d'atenció als dos partits que governen Catalunya i que no se n'han sortit amb la idea del Govern efectiu. Per exemple, si reivindiquem l'1-O com a idea, no hem vist el govern fer una reivindicació de la desobediència i l'empoderament popular. Els nostres vots, de cara a la següent etapa, poden ajudar a donar un toc d'atenció als que estan governant perquè es posin les piles.

Creu que des de Madrid és possible aconseguir un referèndum d'autodeterminació o la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats?
No. Llavors algú ens pregunta que perquè ens presentem. Ho fem per anar a Madrid i dir que aquest poble ha dit prou. Per això, quan demanem el vot, expliquem molt bé el que van a fer els diputats a Madrid i diem molt clar que no aconseguiran els objectius. L'única manera d'aconseguir-los és que la gent a Catalunya estigui mobilitzada. Per això dic que el nostre paper no és només enviar papers allà, sinó també mirar a dins i preguntar a les forces sobiranistes si realment estem disposats a respondre amb més desobediència civil massiva o estan agafant l'1 d'octubre i posant-lo en una vitrina i ara el que toca és negociar amb Madrid. Si tenim força, vosaltres no governareu amb tranquil·litat mentre feu el que feu amb Catalunya. L'altra part és pressionar les forces d'aquí perquè assumeixin la dicotomia: seguim amb l'1 d'octubre o no? De moment el govern no ha seguit amb aquesta idea. Volem tenir força per dir prou allà i dir als d'aquí que espavilin.

Concreti aquesta desobediència...
L'1 d'octubre, la desobediència civil va ser molt exitosa perquè la gent disposada a desobeir sentia que la gent disposada sentia que estava acompanyada pel seu govern. Hem vist que aquests mesos als CDR no els han fet molt cas. Els hem vist fent campanyes per desconnectar-se de les empreses de l'Ibex, el Govern no ho ha fet això. En l'àmbit de la Sanitat, on es podria fer República, se segueixen acceptant les regles del règim del 78. Per què ningú de la conselleria denuncia el robatori que representa la llei que regula els preus dels medicaments. Imagina't desobeir per això. Desobeir a l'hora de fer una acció massiva per desconnectar-se de les empreses de l'Ibex.


I després de les sentències?
Molts diuen que amb les sentències, Torra el primer, vindrà el momentum. Com es farà això? Aquest momentum s'hauria d'estar preparant ara. Què farem, sortirem tots al carrer indefinidament i acamparem a les fronteres i les avingudes o farem una manifestació i tornarem a casa? El Govern hauria d'estar acompanyant aquest procés. Si no, estem de nou com abans de l'1 d'octubre. Ara hi ha molta gent que fins i tot s'està cansant. Abans del primer d'octubre, es defensava al carrer el que el govern defensava al govern: un referèndum. Ara, els CDR no tenen cap resposta ni cap pla d'acció conjunt. Què farem amb les sentències o amb les lleis tombades pel Tribunal Constitucional? Això es pot defensar al carrer. Que el Govern faci crides a aturar desnonaments igual que es van fer crides a defensar les urnes.

Al capdavant dels comuns hi ha una figura com la de Jaume Asens que comparteix amb vostè una mica la trajectòria. Els dos van sortir dels moviments socials, van passar per Podemos i els dos defensen, a la seva manera, la independència de Catalunya. Què en pensa de la seva candidatura?
Cap persona a Catalunya que hagi seguit la trajectòria d'en Jaume pot posar en dubte la seva honestedat i el seu compromís amb lluites de tota mena. El que passa en aquesta candidatura és el que ja hem vist als Comuns diverses vegades: "posem al capdavant una figura de consens i que ens doni vots i un cop tinguem els vots ens els carreguem". Ja va passar amb el Xavier Domènech. El número 1 de Barcelona, Asens és una persona afí a l'independentisme. El número u per Girona és un senyor [Joan Luengo] que s'ha passat aquests 18 mesos aplaudint a Joan Coscubiela. Com encaixa això?

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.