Igual com els alumnes duen gravat a foc el número pi, el màgic 3,1416, el ministre dʼHisenda, el valencià Arcadi España, té dues xifres marcades al cervell. Dʼuna banda, els 3.669 milions dʼeuros addicionals que rebria el País Valencià si el sistema de finançament plantejat pel Govern de lʼEstat entrara en vigor i deixara enrere lʼactual, caducat des del 2014. Dʼaltra banda, els 11.210 milions dʼeuros de deute que la Generalitat Valenciana veuria condonats en paral·lel. Qualsevol valencià hauria de jugar aquests dos números a la loteria de Nadal.
És més factible que la Grossa recaiga en el 3.669 o en el 11.210 que no que hi haja una nova investidura de Pedro Sánchez. Si fem cas als auguris que el titular dʼHisenda formulava aquest divendres a València, en un esmorzar informatiu organitzat pel Fòrum Europa, el canvi de model de finançament nou depèn, en exclusiva, de la continuïtat del PSOE a la Moncloa. «Sense un Govern progressista no hi haurà un nou model de finançament», sentenciava el ministre.
Adoptant la dicotomia que va fer servir la madrilenya Isabel Díaz Ayuso, el seu famós «Comunisme o llibertat», es podria concloure que les eleccions del 29 de novembre seran un cara o creu per als valencians: o Arcàdia feliç o infern PP-Vox. Perquè exactament així ho pronostica España, qui veu un PP «infectat» per una extrema dreta que «no creu en lʼautogovern». Una coalició liderada per Alberto Núñez Feijóo i Santiago Abascal, subratlla el ministre, «no posarà 21.000 milions dʼeuros per a les comunitats autònomes», com sí que ha plantejat lʼexecutiu actual en cas que prosperara el nou model.
El ben cert és que el sistema que propugnen els socialistes ni tan sols ha rebut lʼacceptació dels governs asturià i manxec, del mateix color polític. Tan sols Catalunya ha valorat positivament la proposta. Les opcions de tirar endavant la reforma del sistema de finançament sense el suport del Consell de Política Fiscal i Financera, on estan representades les 15 comunitats de règim comú, i sense una majoria parlamentària sòlida, són altament improbables. Junts per Catalunya ja ha manifestat que la proposta del Govern espanyol li semblava del tot insuficient i que només saludaria la implantació dʼun concert econòmic com el que ja gaudeixen els bascos.
España, que abans fou conseller dʼHisenda de Ximo Puig, agraeix al conjunt de la societat valenciana la reivindicació —tant als despatxos com al carrer— lʼaprovació dʼun sistema de finançament nou. «Ara tenim un model, un quadre amb números, hem de sentir-nos orgullosos per haver sigut escoltats», afirma. «En la primera reunió de la legislatura, el president del Govern li va dir al cap de lʼoposició [Núñez Feijóo] que la reforma del sistema de finançament era una de les prioritats del nou mandat», recorda España.
«Lʼanterior president de la Generalitat —ha recordat també en referència a Carlos Mazón— exigia 1.782 milions dʼeuros més de finançament anual, una xifra molt inferior als 3.669 milions que ofereix ara el Govern». I és que, «com va dir un destacat empresari», la manera com el ministre sʼha referit a Vicente Boluda, «el que davant va davant». El navilier va subratllar, amb aquestes paraules, la conveniència dʼacceptar el model de finançament presentat per Sánchez. En canvi, el PPCV, abans amb Mazón i ara amb Juanfran Pérez Llorca, no nʼha volgut sentir a parlar.
«Per escrit, la Generalitat Valenciana va afirmar que li semblava un bon model», recorda España sobre la proposta de nou finançament
O sí? «Per escrit, la Generalitat Valenciana va afirmar que li semblava un bon model», ha remarcat Arcadi España. «El nostre futur depèn del finançament autonòmic, li demane al president que reflexione i que faça cas a la societat valenciana», ha afegit. El titular dʼHisenda sosté que cal actuar «sense partidismes» i pensant exclusivament «en els valencians». Sobretot perquè, com insisteix a dir, la proposta emanada del Govern de coalició progressista «marca una fita clara, aquests 3.669 milions dʼeuros». «Tot el que vinga, a partir dʼara, sempre tindrà aquesta referència», ha manifestat deixant entreveure que cap proposta alternativa no serà tan generosa amb els valencians. «Hi ha comunitats que potser poden esperar, però no és el cas de la Comunitat Valenciana», considera. De la mateixa manera, observa amb estupefacció les autonomies que «sʼoposen al quitament del deute», però troba del tot inexplicable que entre elles estiga la valenciana, una de les que seʼn veuria més afavorides.
Quan se li pregunta per quin motiu no accedeix a aplicar com a ministre el fons dʼanivellament transitori que reclamava abans de ser-ho —una petició formulada per Mazón i mantinguda per Pérez Llorca, que injectaria 1.700 milions dʼeuros addicionals anuals als comptes valencians fins a lʼaprovació del nou sistema de finançament—, España ha recordat que aleshores no existia cap proposta en ferm de reforma del sistema.
De la dana al Consell
Durant la seua intervenció a València, el ministre ha destacat el balanç del Govern espanyol en relació a la dana. Considera que la seua «resposta» ha estat incomparable —«un esforç econòmic sense precedents»— a la de qualsevol altra emergència. «El PIB de la província de València no ha caigut tant com ho hauria pogut fer gràcies al suport del Govern dʼEspanya», argumenta. Al seu parer, sʼha aconseguit una «velocitat de creuer» molt profitosa, per bé que encara queden infraestructures essencials sense enllestir, com ara la línia de rodalies que uneix València i Utiel.
«Ha de creureʼs el càrrec, el finançament dels valencians no pot decidir-lo Feijóo», diu el ministre sobre Llorca
En canvi, el ministre no detecta cap «projecte» en els governants valencians. Considera que el Consell és «un govern acomodatici» sotmès «a les demandes dʼun partit extremista», raó per la qual no mostra «un rumb clar». «Volen salvar el dia a dia», sintetitza. A Pérez Llorca li retreu una manca de lideratge: «Ha de creureʼs el càrrec, el finançament dels valencians no pot decidir-lo Feijóo». Perquè, segons ha sentenciat España, «els interessos del senyor Feijóo no són els de la Comunitat Valenciana».
Arcadi España admet que lʼhabitatge, el detonant de la convocatòria electoral del 29 de novembre, constitueix «el principal problema dels espanyols» perquè està subjugat al binomi «bé de mercat / dret». Amb tot, destaca que el Govern de Sánchez «ha aprovat la primera llei de vivenda de la democràcia a Espanya» i que en els pròxims dies encara sʼaprovaran ajudes als petits propietaris i els llogaters a fi de contenir o rebaixar-ne els preus.
El 29N
Amb vista als comicis, afirma que «no és honest parlar dʼimpostos sense parlar també de despeses». «Un part val 3.300 euros, una operació de maluc val 6.000 euros i un trasplantament de pulmó, 90.000 euros», detallava davant un públic heterogeni, amb molta presència de càrrecs socialistes però també del món econòmic i empresarial.
España veu un PSPV a punt per als comicis, amb «equips molt potents». Sense anar més lluny, els quatre primers llocs de la candidatura de València seran ocupats per Pilar Bernabé —la fins ara delegada del Govern espanyol, pròxima candidata a lʼalcaldia de València i número 4 del PSOE com a secretària dʼIgualtat de lʼexecutiva federal—, el mateix España, la secretària dʼOrganització federal —Rebeca Torró— i qui fins ara era síndic socialista a les Corts, José Muñoz.
Ell està convençut que lʼesquerra té possibilitats de mantenir-se en el poder. Pensa que molta gent que no manifesta públicament la seua ideologia i encara menys el seu vot, sí que ho farà el 29 de novembre. La majoria silenciosa que confia captar el PSOE per a continuar en la seua particular Arcàdia feliç.