El carrer on viuen Giulia i Natàlia té, almenys, a simple vista, uns set baixos d'apartaments turístics. El seu edifici és de color groc claret, té més de 40 anys de vida i un Airbnb a la cinquena planta. El bloc és humil, però està en una zona privilegiada en la ciutat de València, al barri de Montolivet, a vint minuts caminant del centre històric, a tocar amb el parc de l'antic llit del riu Túria i amb una boca de metro pràcticament baix de casa. Sempre ha sigut un barri de gent treballadora que ara és carn de canó per als especuladors. Cada vegada més car. Cada vegada més turistes. Cada vegada menys barri.
Giulia i Natàlia tenien la data del seu desnonament fixada el 8 d'octubre de 2026. Finalment, l'alçament es va suspendre per la vulnerabilitat de la parella i ara, esperen poder acollir-se al decret d'habitatge del Govern espanyol per aturar desallotjar a persones sense alternativa que els donaria una pròrroga fins al 2030.
Fins a arribar ací, la història de Giulia (i des de fa sis anys, també de Natàlia, la seua parella) ha estat plena de violències. Institucionals, psicològiques, físiques. Una situació en la qual han patit assetjament immobiliari amb amenaces, coaccions i telefonades en número ocult amb missatges coercitius que impedeixen que aquestes dues dones puguen dur una vida normalitzada. Anar pel carrer els fa por. Han canviat els seus horaris per no estar fora de nit i Natàlia va patir una agressió física un parell de dies abans que arribara el dia del seu desnonament.
L'assetjament immobiliari cap a la parella va començar en 2024, quan la mare de Giulia va vendre el pis amb ella i Natàlia dins per menys de 100.000 euros (un preu molt per davall del preu de taxació de mercat) a dos empresaris que tenen quasi 70 propietats en tot l'Estat espanyol. Elles ho van saber perquè un dia, els dos homes, vestits de negre, «van començar a donar colps a la porta de casa amb violència demanant que els obrírem».
«Quan vam obrir la porta, els teníem davant, amb les escriptures del pis, i ens van dir que ara l'immoble era seu», rememoren. Així es van assabentar que la mare de Giulia havia venut el pis. «No ens van donar cap alternativa, ens digueren que havíem d'abandonar la casa». Els nous propietaris van denunciar en octubre de 2025 per la via penal a la parella per «usurpar» i «ocupar» el pis, però Giulia i Natàlia van ser absoltes, perquè duien al pis molt més temps que el que els nous propietaris tenien l'habitatge.
Els empresaris van començar a amenaçar a la parella, van coaccionar-la i «van dir als veïns que els avisaren quan elles eixiren al carrer per poder entrar». «Ens telefonaven amb número ocult per fer por», expliquen. Uns dies abans de la data de desnonament, Natàlia va patir una agressió física al portal de sa casa a mitjanit, quan va baixar a treure el fem. Va ser el primer dia d'octubre i la data del desnonament era el dia vuit.
Un home la va agafar del coll i va començar a fer-li cops de puny fins que ella es va quedar semiinconscient a terra. Totes dues sospiten que va ser una persona contractada per infligir por a les xiques perquè marxaren de l'habitatge. No presentaren denúncia perquè no saben a qui denunciar, però estan convençudes que això va ser una amenaça més per pressionar-les per deixar sa casa. El part de lesions que va fer el metge detallava la contusió facial pels colps rebuts.
Una vida plena de violències masclistes
Aquests són els últims episodis d'una vida, la de Giulia, que ha estat marcada per la violència de gènere, que ha patit des que pràcticament té memòria. Giulia va estudiar integració social i atenció a la dependència, però fa temps que la seua situació emocional no li permet dur una vida normativa. Viu a la mateixa casa des de l'any 2010, fa 16 anys. Tenia 17 anys quan va arribar al pis —on encara resideix— amb sa mare i la seua germana després d'una vida plena de violències de gènere i masclistes dins la seua família. El seu pare biològic, conta, va torturar-la física i psicològicament — amb pallisses normalitzades i salvatges— fins als 13 anys, quan totes tres van abandonar Itàlia (on vivia la família i d'on era el pare biològic) per tornar a València, la ciutat d'origen de la seua mare.
La parella de sa mare va començar a aparèixer nuet a l'habitació de Giulia a les nits
Al pis on viu amb Natàlia — administrativa de professió—, va reiniciar la seua vida lluny del maltractador, fins que va aparèixer la nova parella de sa mare, un altre home — «amb conductes de control i maltractament, conductes que jo ja coneixia», explica Giulia. La seua mare i ella, que estaven molt unides, es van anar allunyant cada vegada més entre elles i ell, l'home, va començar a tindre «conductes violentes» fins que un dia «em va creuar la cara d'una bufetada». Aquell dia sa mare va quedar «petrificada» i «va començar a tremolar, recordant tots aquells anys d'horror amb el meu pare biològic». Es va quedar ací, fins que la parella de sa mare va començar a aparèixer nuet a l'habitació de Giulia a les nits. «No vaig poder més i vaig denunciar-lo».
Una demanda per assetjament sexual que va acabar arxivada i que va provocar que tot es girés envers Giulia. Era l'any 2022 i poc després sa mare i la seua parella van marxar de casa i van emetre una sol·licitud formal per desnonar-la del pis. Van demanar un «desnonament precari», una fórmula legal per desallotjar una propietat privada en condicions diferents d'impagaments, com ara quan vols fer fora a una persona que no té contracte de lloguer i viu a l'immoble a desallotjar, com era el cas. Però Giulia no va marxar, entre altres coses, perquè no tenia on anar.
La seua família li havia donat l'esquena i no tenia ingressos per poder començar en un altre lloc. L'única que estava amb ella era Natàlia. En 2023, l'Ajuntament de València va emetre un informe d'extrema vulnerabilitat que va allargar el procediment (al que s'han adherit els nous propietaris) fins al dia d'avui. En 2024, sa mare va vendre el pis als grans tenidors sense dir-li res i ara, totes dues continuen amb una situació d'incertesa i inestabilitat enorme, tot i la seua vulnerabilitat.
Natàlia treballa del que troba com a administrativa, encara que la major part de les vegades són feines precàries i temporals i Giulia cobra una prestació per què va haver d'aturar la seua feina per la situació emocional i psicològica que travessa. «Ara no estic bé per dedicar-me a cuidar altres persones». Amb els diners que ingressen al mes, van demanar als empresaris, nous propietaris del seu pis, que els feren una renda mensual, però ells es van negar. «No volien llogar-lo, ni contemplaven cap altra opció. Només volien el pis buit. Ens van oferir 2.000 euros si marxàvem», expliquen.
Un pis en venda quatre vegades més barat
Es tracta de dos empresaris amb marques conegudes en el mercat de la informàtica i l'electrònica, que no només dirigeixen mercantils amb gran facturació, sinó que tenen en total 69 propietats en Màlaga, Granada, Astúries, Barcelona, Salamanca, Cadis, Osca, A Corunya, Alacant, Múrcia, Burgos i també València. Van comprar el pis per menys de 100.000 euros, molt per davall del seu preu de mercat (a portals immobiliaris com Idealista venen pisos de la mateixa mida en el mateix carrer per fins a 389.000 euros) i sent conscients que dins hi havia dues persones vivint. Encara més, sabien quina era la circumstància familiar de les dues i es van negar a fer cap contracte de lloguer. Volien el pis buit.
Van comprar el pis per menys de 100.000 euros, molt per davall del seu preu de mercat i sent conscients que dins hi havia dues persones vivint
Aquest tipus de compra especulativa no és aïllada. Passa cada vegada més, també en barris vulnerables com la Fontsanta a València o al Xenillet de Torrent (Horta Sud). En aquests dos casos, un fons d'inversió rus (el mateix) ha comprat edificis sencers per preus irrisoris, segons va publicar Levante-EMV. També desnonen a famílies vulnerables de manera molt barata perquè, tal com han explicat vàries entitats que treballen als barris com a Soterranya, a Torrent, el modus operandi és molt paregut que amb Giulia i Natàlia. Les famílies reben una carta en la qual el fons ofereix 2.000 euros si la família marxa de la casa, igual que els va passar a la parella de Montolivet.
El Govern valencià, en el segon mandat del Botànic, amb Podem a la conselleria d'Habitatge, va intentar tirar endavant una llei de funció social de l'habitatge. Al remat, no va tirar endavant, però van aprovar el dret de tanteig i retracte, un mecanisme que dona potestat a la Generalitat Valenciana a adquirir aquests immobles amb prioritat abans que isquen al mercat lliure.
«Quan el PP va accedir al Consell, va tombar la mesura, que no només va permetre ampliar per primera vegada en democràcia el parc públic d'habitatge, sinó que també es va interposar en operacions especulatives i va servir com mecanisme de control de compravendes de dubtosa legalitat». Així ho explica Gonzalo Sánchez, autor del llibre Hogar, dulce negocio. Cómo los fondos de inversión devoran las ciudades (Institució Alfons el Magnànim, 2026).
Catifa roja als fons d'inversió
En l'àmbit de l'Estat espanyol, continua Sánchez, les perspectives no són millors. Des de l'any 2014, fa més d'una dècada, l'Estat espanyol, amb governs del PP i el PSOE, han posat «una catifa vermella fiscal i política als fons d'inversió estrangers», explica. Com a exemple, apunta, el 75% dels pisos que es compren al territori valencià es paguen de colp o per inversors estrangers d'alt nivell adquisitiu. Ni parlem dels fons voltor.
«En 2013, en el pitjor moment de la crisi, Rajoy va intentar pujar el patrimoni de les famílies apujant el preu de valor de l'habitatge i va començar a fer regulacions per permetre entrar fons d'inversió», comenta. «Actualment, en cap moment, s'han derogat aquestes normes i continua la mateixa política del PP amb el PSOE, que és igualment responsable», sentencia. De fet, detalla, que l'any 2018, els fons d'inversió van entrar amb força a l'Estat espanyol gràcies a la legislació socialista, com ara amb l'impuls de «les SOCIMIS, un instrument fiscal on una empresa pot posar 10.000 pisos de lloguer i no pagar cap impost».
Els partits a l'esquerra del PSOE han intentat en els últims anys dur endavant normes que posaren fre a aquesta deriva especulativa, com ara amb els decrets batejats com a Maricarmen, la implementació del dret de tanteig i retracte o la llei de funció social de l'habitatge, enumera Sánchez. Tot això sense cap èxit.
La crida Maricarmen
Giulia i Natàlia estigueren a l'acampada de l'habitatge de València explicant la seua història juntament amb el Sindicat d'Habitatge de València, l'entitat que les ha acompanyades, assessorat i ajudat durant les últimes setmanes. També a la manifestació per l'habitatge a València del dia 3 d'octubre, poc després de l'agressió a Natàlia. Una protesta on Natàlia va rebre colps de nou, aquesta vegada de la policia espanyola, segons retrau.
«Quan vaig veure el vídeo de Mari Carmen dient que havíem de lluitar per la nostra casa i buscar el nostre sindicat, ho vaig fer. Estava en la mateixa situació i si aquella dona havia aconseguit tant amb el sindicat, jo també podria», relata. I amplia: «Vaig contactar amb el Sindicat d'Habitatge. I tant de bo ho haguera fet abans, perquè m'han acompanyat, han col·laborat amb nosaltres, ens han informat, ens han donat suport, i això no té preu».
Natàlia i Giulia són amants dels animals. A la porta de sa casa tenen una estora de benvinguda amb la cara d'un gat i dins, mentre conten la seua història, un parell d'aquests felins dormen al sofà sense adonar-se que la seua llar està en constant perill d'acabar sent un immoble més en mans de la lògica del mercat. Tot i això, ambdues s'han capficat en resistir, en defensar la seua llar a pesar de les amenaces i d'un dia a dia absolutament en precarietat.