El principal grup ecologista de les Balears, i el més antic, el GOB, fundat el 1973, viu la que segurament és la més greu crisi interna a la qual s’ha hagut d’enfrontar. La cara que el representava davant la societat, mitjans de comunicació i d’altres entitats —sindicals, empresarials, polítiques...— i institucions públiques, Margalida Ramis, ha abandonat el grup. Nascuda a sa Pobla el 1976, física de formació, es convertí en professional del GOB el 2007. Durant l'últim any era la responsable orgànica sectorial de Territori i Campanyes de l’organització, a més de portaveu. I també ocupava el càrrec remunerat més important de l'entitat. Anteriorment, havia ocupat des de desembre de 2023 la presidència de la qual va dimitir el desembre de 2024.
Ara el GOB haurà d’explicar als socis quina és la situació i els possibles relleus d’una figura que, com s’ha dit abans, ha estat durant quasi vint anys qui personalitzava les sigles. L’actual presidenta, Teresa Cuennet, ha enviat una convocatòria d’assemblea general extraordinària a tots els membres de l’entitat —«independentment de l’antiguitat i de si s’ha participat o no en anteriors assemblees»— que se celebrarà a Palma el divendres 22 de maig a l’horabaixa. L’ordre del dia reflecteix el difícil moment: «1) Informació de la situació de governança de l’entitat; 2) Torn obert». La presidenta demana la concurrència de la massa social «atesa la importància del tema a tractar».
El grup verd va expressar mitjanant un comunicat el seu «agraïment» a Ramis i el reconeixement «de la feina feta durant disset anys, la seva dedicació, el seu compromís i capacitat per situar l’entitat en espais clau de debat i incidència». El GOB definia l’exportaveu com «una peça fonamental» d’algunes de les «iniciatives més rellevants» duites a terme per l’organització, com campanyes per salvar indrets naturals o, entre d’altres, en dues iniciatives legislatives populars, «Unes illes per viure», que no fou aprovada pel Parlament, i «Generacions futures», que sí que va comptar amb el suport de tota l’esquerra —durant la passada legislatura i va tirar endavant— i es convertí en llei —la primera a tot l’Estat d'aquesta mena—, una norma que segueix vigent, si bé se la ignora i no s’ha desenvolupat.
El protagonisme de Ramis en el si del GOB inevitablement provocà —com sol passar en aquests casos— malestar en alguns socis que no veien correcte que es concentràs tanta responsabilitat en una sola persona: assalariada més important, coordinadora, més tard presidenta i portaveu. Quan va ser elegida presidenta, el desembre de 2023, al capdavant d'una candidatura única formada exclusivament per dones, per ventura va fer el cim del seu protagonisme en el si de l’entitat. Al cap d’un any va dimitir del càrrec, si bé va mantenir la presència a la direcció —amb la responsabilitat sectorial esmentada— i el càrrec remunerat, i seguia actuant de portaveu.
Al llarg dels disset anys que ha estat a la direcció del GOB Ramis va impulsar un canvi progressiu cap a convertir el grup en quelcom més que una associació verda per activar-se en defensa d’espais naturals concrets. La va anar transformant en una organització que lluita contra el general model de producció capitalista. Per a Ramis no es pot fer front a l’anomenada «emergència climàtica» si no és actuant contra el model econòmic vigent. Així defensà que la lluita del GOB havia de ser ecologista però també feminista, social i «per descomptat anticapitalista».
Durant els anys que va passar a la direcció hagué de fer front al sorgiment, el 2015, d’un nou grup ecologista —impulsat per alguns ex del GOB—, Terraferida, que va tenir un gran èxit —per les seves denúncies a través de xarxes— i ressò mediàtic, i que en certa manera va fer ombra a la veterana entitat verda nascuda el 1973.