—Junt amb els exconsellers de Cultura Laura Borràs, Ferran Mascarell, Àngels Ponsa i Joan Manuel Tresserres, vostè ha firmat una querella contra la jutgessa que ha d'executar el trasllat de les obres de Sixena. Per què heu decidit fer aquest pas?
—La querella l'hem interposada no sols contra la jutgessa, sinó contra els responsables polítics que pugui haver-hi de l'Ajuntament de Vilanova de Sixena i del Govern d'Aragó. És una acció judicial pensada per aturar el trasllat de les obres des del MNAC. De fet, és l'única via judicial que hem trobat. Hi ha una altra demanda interposada per un altre col·lectiu d'advocats a Europa, però ens va semblar que la nostra querella era l'opció més idònia per intentar aturar la sostracció de les pintures de Catalunya. Ara bé, primer hem de veure si la querella és admesa a tràmit pel Tribunal Superior de Justícia de l'Aragó.
—Quins serien els suposats delictes que cometria la jutgessa i les autoritats aragoneses amb el desplaçament d'aquestes pintures?
—La jutgessa estaria cometent un presumpte delicte de prevaricació. Emprem la mateixa via penal que fou usada per una magistrada de Barcelona amb l'objectiu de prohibir el referèndum de l'1 d'Octubre, on es va actuar abans que es produïren els fets. En aquest cas, si la jutgessa executa la sentència, havent-hi tants informes tècnics, pericials, d'experts i d'organismes internacionals, que desaconsellen al 100% un trasllat de les pintures, s'estaria prevaricant. És cert que anar contra un jutge per prevaricació és molt difícil, perquè el col·lectiu judicial es protegeix i es blinda molt.
—Ho volíeu intentar, però.
—Sí, nosaltres hem presentat la querella per intentar aturar aquest trasllat i des del convenciment que s'ha de defensar el patrimoni cultural català. Recordem que les obres estan exposades en un lloc obert al públic, a dues hores de Sixena, i estan sota la tutela de l'Administració pública, és a dir, és un bé que està sota la màxima protecció. Encara més, està en un dels millors museus d'Europa, com és el MNAC. Aleshores, per què arriscar-se amb un trasllat, a fer malbé les obres, si aquestes estan ben protegides i cuidades? No hi ha una altra explicació que la voluntat política de fer mal. No n'hi trobem una altra.
—Troben a faltar una implicació més gran de la Generalitat de Catalunya i del Govern espanyol en la defensa de les obres de Sixena?
—Hi ha hagut inacció per part de l'Ajuntament de Barcelona, per part de la Generalitat de Catalunya i per part del Ministeri de Cultura espanyol. Totes tres administracions formen part del consorci del MNAC i, per tant, cadascuna, des de les seves competències, hauria d'haver-se posicionat, manifestat i actuat. El primer, el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, no ha deixat que s'encarregui un informe pericial a l'Institut Nacional del Patrimoni Espanyol. S'ha de recordar que aquest organisme va negar-se al retorn de la Dama d'Elx perquè podia sofrir danys. El mateix argument es va exposar quan se li va demanar per un retorn del Guernica, de Picasso, al País Basc.
—Aquests precedents jugaven a favor de mantenir les obres de Sixena al MNAC.
—Si aquest organisme es va negar al trasllat de la Dama d'Elx i del Guernica, estant més ben conservades que les puntures de Sixena, m'atreveixo a pensar que l'Institut Nacional del Patrimoni Espanyol també s'hi hauria oposat. Aquesta manca d'acció és la que provoca malestar a la població, veure com les tres administracions no han mogut ni un dit per les obres de Sixena.
—Se n'han desentès, doncs.
—Exacte, s'hi han posat de perfil i les han vist passar. Podem ser més sensibles per haver estat consellers de Cultura, però ara som cinc ciutadans del país, que continuem defensant el patrimoni català, la llei de patrimoni cultural català, aprovada pel Parlament de Catalunya amb una gran majoria i beneïda per l'Estat espanyol. No és cap llei que ens faci anar en contra de res. És una llei pensada pel bé del patrimoni cultural.
—A l'acte de presentació d'aquesta querella es va denunciar la «catalanofòbia» com a principal motivació del conflicte per les obres de Sixena.
—Evidentment, és la raó de fons perquè es vulguin endur les pintures. El discurs polític contra Catalunya per part dels governants d'Aragó ve de molts anys, de moltes dècades enrere, que han anat sembrant, sembrant i sembrant. El rerefons polític és indubtable, als ulls de tothom, i qui no ho vulgui veure és perquè mira a un altre costat. A escala ciutadana, no hi ha cap problema de cohabitació entre els habitants, d'una banda i l'altra de la ratlla administrativa, sigui per anar a l'hospital o per anar a la universitat. Es comparteixen, de fet, molts serveis públics entre aquestes comarques.
—Tanmateix, els discursos polítics dels governants d'Aragó transcorren per un altre costat.
—Sí, estem parlant d'una catalanofòbia preparada, organitzada, planificada i executada des de fa molts anys. Allò que va ajudar molt a augmentar la catalanofòbia fou l'escissió del bisbat de Lleida, on un grapat de parròquies de la Franja van passar a un nou bisbat de nova creació. Per casualitats de la vida, aquella operació es va impulsar per bisbes de l'Opus Dei.
—Diria, per tant, que l'Església espanyola també té responsabilitats en aquest conflicte?
—Sí, amb aquesta escissió van provocar i generar aquest odi catalanòfob, quan no és l'objectiu ni tampoc la finalitat de la religió cristiana. Dintre de la radiografia dels protagonistes d'aquest conflicte, és evident que s'ha d'incloure el paper de l'Església catòlica, que no ha estat a l'altura dels seus fidels. Fins i tot, el bisbe de Lleida, que es va jubilar un temps després que s'emportessin les obres de Sixena del museu de Lleida, va expressar durant el seu comiat com estava de dolgut per com s'havia comportat l'Església.
—Des de fa temps, les autoritats aragoneses van reclamar les pintures de Sixena, però no ho han fet amb altres obres.
—No els amoïna que hi hagi obres de l'Aragó repartides en altres museus de l'Estat espanyol. Ja se senten còmodes, es veu. Aquelles que estan a Catalunya, que van ser adquirides per Catalunya, demostrat amb documentació, factures, pagaments i autoritzacions del Govern espanyol, sí que els molesta. Tots aquests documents, de fet, no han fet el pes als tribunals.
—També han obviat les advertències i els informes del risc d'un trasllat per a la integritat de les obres. Encara més, s'ha deixat de banda l'altre perill per a les pintures, associat a la seua instal·lació al monestir de Sixena.
—És evident. No només hi ha un perill en el desmuntatge, el qual ja és molt elevat. De fet, dubto que el desmuntatge pugui acabar bé. Hi ha un segon moment crític, que és el trasllat, i un tercer, relatiu a la reinstal·lació. Insisteixo: són tres moments, molt, però molt crítics. Malauradament, és molt possible que no s'hi passi del primer.
—En cas que no prospere la querella, tenen més accions pensades? A l'acte, es va parlar d'encadenar-se al MNAC.
—Sí, ho vaig dir jo, encara que no hi podria ser, com ja sap. No sé si ens podrem encadenar al MNAC, però sí que tenim pensades altres iniciatives. De moment, però, no les explicarem. Preferim centrar-nos en aquesta querella, a veure si troba recorregut als tribunals aragonesos.