Abans de fondre's a negre, Canal 9 havia fet un màster de propaganda informativa i malbaratament dels diners públics. Va contractar productes d'amics, va censurar qualsevol notícia crítica amb les administracions del PP i va desplaçar-se a les veus allunyades ideològicament del catecisme dels populars valencians. La graella va degradar-se fins a l'extrem d'haver exportat el telefem del cor.
La tornada del PP a la Generalitat Valenciana del bracet de Vox ha revifat l'espectre d'aquella radiotelevisió sobre À Punt. L'ens públic s'ha contagiat d'aquells vicis del passat: la graella s'ha castellanitzat, el tractament informatiu s'ha esbiaixat per les pressions dels nous comandants de la cadena i el deteriorament de la programació s'ha fet palès amb continguts de baixíssima audiència.
Una involució que vuit experts han retratat aquest dijous en un debat organitzat per Compromís a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània de València. «Ens estan furtant una televisió que molts sentim com a nostra. Ens l'estan convertint en l'antiga Canal 9», ha engegat Joan Baldoví, síndic dels valencianistes a les Corts Valencianes. «Tot el que està passant en À Punt ens entristeix moltíssim a les persones que creiem en les televisions públiques. Ara bé, no s'ha de defallir, ni de perdre l'esperança, com quan demanaven l'adeu de Carlos Mazón com a president de la Generalitat Valenciana», ha encoratjat al públic.
«No ha estat cap sorpresa el dràstic gir en la programació i la nova filosofia de la cadena», ha prosseguit Maria Josep Amigó, diputada de la coalició d'obediència valenciana a la cambra parlamentària de país. «Van justificar els canvis», ha exposat, «amb l'argument d'apujar l'audiència». «Quina va ser la recepta? Menys valencià, bous i més bous, films dels anys de la picor en castellà i debats moderats per gent propera al Govern valencià del PP», ha desgranat. Tanmateix, ha posat les dades a sobre de la taula: «Amb aquestes mesures, l'audiència s'ha desplomat, especialment en les apostes de la cadena, que no han superat el 2%».
Sense potència de foc
Arran del balafiament de l'anterior etapa, À Punt va néixer sense gran potència de foc. La manca de recursos va ser hereva de la necessitat d'aconseguir aquell vot primigeni de Ciutadans a la llei que recuperava el servei. «Els recursos que es destinen a À Punt són molt pocs en comparació amb el País Basc, Galícia o Catalunya. Per a fer una bona televisió i ràdio, calen recursos, equips amplis», ha reflexionat Ramir Calvo, extreballador d'À Punt Ràdio. «Si són limitats, s'ha de prendre decisions. Què fem a la ràdio? Un programa de música com Territori sonor o Terra de bous?», ha preguntat.
Juli Esteve, un històric de la televisió al País Valencià, ho ha subratllat des del públic: «Quan es va tancar Canal 9, el pressupost era de 78 milions d'euros. Si comptabilitzem la inflació, actualment s'haurien de destinar vora 160 milions d'euros». «Tota radiotelevisió que no compte amb aquests recursos, no ens valdrà de res», ha advertit. «Quan es va obrir, va haver-hi un ressorgiment i una esperança per al sector. Malauradament, la majoria de les sèries només van durar una temporada», ha remarcat Maria Almúdever, presidenta de l'Associació d'Actors i Actrius Valencians.
«El doblatge al valencià s'ha paralitzat i s'han tancat totes les línies de coproduccions que hi havia amb TV3 i TVE. El panorama és bastant desolador», ha llençat un SOS. De fet, Antonio Mansilla, president de l'Associació Valenciana Audiovisual de Productores Independents, ha assenyalat la falta de penetració del sector audiovisual valencià a les grans plataformes digitals. «S'han perdut uns anys gloriosos, de transformació digital i d'irrupció de les plataformes», ha complementat l'actor Nelo Gómez. «La qualitat té un preu i no podem perdre el tren», ha refermat.
Un 'remake' d'un fosc passat
La crítica per la falta de suport a les productores valencianes des d'À Punt s'ha combinat amb l'assenyalament de l'actual deriva informativa i lingüística. El comunicador Ramir Calvo, de fet, s'ha queixat de la pèrdua de la mirada violeta d'À Punt i de la falta de vocació dels informatius per erigir-se en referència. «Avui han obert amb un porc senglar que caminava per les vies del metro de València», s'ha queixat, mentre la periodista Esperança Camps repassava des de la grada les deu primeres notícies de l'informatiu d'avui i generava estupor al respectable. «Amb la nova llei, el valencià ha deixat de ser la llengua vehicular de la televisió i la ràdio», ha avisat Calvo.
«Abans parlàvem de feminisme, drets humans o memòria històrica. La mirada feminista, de fet, era transversal en molts dels programes de ràdio», ha indicat Irene Ballester, membre del Consell Valencià de Cultura, que ha narrat com van apartar a les veus i les seccions crítiques d'À Punt Ràdio amb canvis de secció i de franja horària. «Ens van arraconar», ha denunciat. «És evident la nova filosofia d'À Punt amb una comparació entre l'anterior llibre d'estil i el vigent. En aquest darrer, pràcticament desapareixen els conceptes vinculats amb la igualtat de gènere», ha censurat la periodista Rosa Solbes, membre del col·lectiu de comunicadores feministes Les Beatrius.
Cristina Ordaz, tècnica lingüística que va marxar forçadament de l'ens, ha desgranat la despreocupació lingüística de la nova direcció: «És un remake del passat, però pitjor, perquè les segones parts sempre són més dolentes». «En la qüestió lingüística, la involució ha estat terrible. Volen que torne el denominat com a valencià de carrer. Ara bé, de quina població? De Sagunt? D'Alcoi?», s'ha preguntat indignada. «Mai es pot usar el registre que empres amb els fills o els amics per a uns informatius», ha raonat, així com ha lamentat la degradació de l'estàndard imposada en el nou llibre d'estil de l'etapa PP-Vox.
«Han eliminat a sis dels dotze lingüistes. Ho han fet perquè no els interessa la llengua, ni la qualitat del producte. Nosaltres érem l'últim filtre, el darrer control de qualitat. Aquells que hem corregit quan els redactors s'equivocaven i posaven concurs de palles en lloc de concurs de paelles», ha relatat. La tècnica, fins i tot, ha apuntat un dels grans problemes per als treballadors: la falta d'estabilitat per no haver-se tret les oposicions. «Ens demanen sovint heroïcitats que altres no fan», ha expressat.
Contra el biaix informatiu (i la resignació)
Els temps de Canal 9 estaven marcats per un control ferri de la plantilla. «Contaré una anècdota d'aquella etapa», ha incorporat Vicent Marco, president de la Unió de Periodistes. «Estava a la Secció d'Esports i vaig asseure a prendre un cafè amb Mònica Oltra, aleshores diputada de l'oposició a les Corts Valencianes. En no res, vaig rebre un missatge del meu cap: «Alça't, fill de puta». Vaig estar setmanes defenestrat i sols, quan em vaig sindicar, es va calmar la situació. Aquesta sensació d'indefensió s'està reproduint a À Punt. Afortunadament, hi ha òrgans que planten cara», ha reconegut l'experiodista esportiu.
El Consell d'Informatius, de fet, s'ha convertit en un vehicle de canalització de les denúncies dels professionals per biaixos i pressions informatives. Encarregat de vetlar per la independència informativa, elaborar el llibre d'estil i conformat pel conjunt dels treballadors de la informació a l'ens, l'òrgan ja va mobilitzar-se quan À Punt va emetre una correguda de bous mentre hi havia una històrica manifestació a València demanat la dimissió del president Carlos Mazón per la seua gestió de la dana. «La gent em preguntava per què no ho estàvem retransmetent en directe i només podia dir que era una qüestió de la nova direcció», ha narrat Òscar Martínez, del Consell d'Informatius.
El periodista ha repassat les innumerables queixes i denúncies de l'òrgan sobre els símptomes de tergiversació de la línia editorial d'À Punt, però ha assenyalat: «No ens poden deixar a nosaltres tota la fiscalització». José Ignacio Pastor, veu d'Acicom, ha criticat des del públic que els partits botànics no hagen entrat al consell d'administració de l'ens per a fiscalitzar. «Entenc aquestes crítiques, però vam prendre aquesta decisió pel context de la dana i perquè, realment, PP i Vox volien copar el consell. La nostra oferta per consensuar amb el sector i el PSPV un representant està a sobre de la taula», ha plantejat Nathalie Torres, diputada de Compromís a les Corts Valencianes.
«M'agradaria que m'ajudàreu a no caure en la resignació», ha intervingut Elena Tamarit, experiodista d'À Punt. Especialitzada en memòria democràtica, va marxar activant la clàusula de consciència pel seu desacord amb el rumb emprès per la cadena pública. «Fou el primer cas a l'Estat», ha subratllat Marco. «Què en podem traure, d'aquest debat?», s'ha preguntat Tamarit, que ha donat pinzellades de la precarietat de la professió.
Cèlia Cerezo, periodista de la secció web i xarxes socials de la radiotelevisió pública, ha pres el relleu de Tamarit: «Volia agrair a Òscar Martínez la tasca del Consell d'Informatius, perquè hem estat durant molt mesos desemparats. La situació al web i a les xarxes és dramàtica. Som quatre gats. No donem l'abast per a cobrir-ho tot i estem supeditats a l'escaleta que marca el director d'Informatius, Josep Magraner. No hem pogut donar la polèmica de les adjudicacions dels habitatges a Alacant». «Les seues males formes espanten qualsevol», ha alertat la periodista envers l'actitud de Magraner.
«No ens podem permetre la desesperança. Mazón va marxar per la pressió del carrer, perquè les xifres electorals per al PP eren dolentes. Si no van convocar eleccions després de la dimissió de Mazón, és perquè no els ixen els números. Som dels pocs territoris de l'Estat on pot haver-hi un canvi polític», ha insuflat moral Baldoví, associant un canvi polític amb un redreçament d'À Punt. De moment, però, la radiotelevisió continua en el seu viatge per a fer-se indistingible de Canal 9.