El Consell Valencià de Cultura (CVC), en la sessió plenària celebrada avui, ha aprovat per una folgada majoria de 13 vots favorables per un en contra, una declaració que qüestiona de manera molt explícita als «atacs» a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) i en general a l'idioma per part del «govern de la Generalitat i d’altres organismes oficials que van pel camí de trencar un dels grans consensos que emmarcaven la convivència política i social».
En la votació no han volgut participar l’actual president del CVC, José María Lozano, i les conselleres a proposta del PP Inmaculada Vidal i Ascensión Figueres, qui va ser presidenta de l’AVL entre 2001 i 2011. L’argument de Lozano i aquestes conselleres ha estat que la declaració «excedeix les atribucions de l’entitat», alhora que han lamentat «l’entestament en l’enfrontament». L’únic vot en contra de la declaració ha estat el de José Vicente Navarro, actual president de l’entitat secessionista Lo Rat Penat.
En el ple de setembre ja es va produir un debat a propòsit del manifest signat per 400 escriptors i escriptores en una línia semblant, però la qüestió no va arribar a votar-se per la negativa del president. Així doncs, acollint-se a un article del reglament que permet incloure un punt en l’ordre del dia del ple si va signat per un terç dels membres del CVC, un grup de consellers i conselleres —entre d’altres, l’anterior presidenta, Dolors Pedrós i el músic Vicent Torrent— ha plantejat aquesta declaració.
El text feia referència al manifest en qüestió, en el qual «es demanava una rectificació clara de mesures polítiques i manifestacions especialment nocives i que pretenien dificultar el camí de la normalització lingüística», diu el document en referència als atacs a l’AVL via disminució del pressupost o amenaces d’estrangulament per part de Vox, tot i que sense citar aquesta formació. A més, en una referència indirecta però bastant clara al president de la Diputació, Vicent Mompó, el text critica els polítics que gosen «pontificar sobre el que està bé o malament en la manera com parlem o escrivim».
Un intent de desacreditar l’organisme normatiu que «seria impensable en qualsevol altra llengua» i que ha vingut acompanyat d’iniciatives lingüístiques no avalades per l’AVL com l’intent de canviar la denominació de la capital valenciana, l’exclusió d’Alacant de la zona valencianoparlant o les polítiques de la Conselleria d’Educació i Cultura «dirigides a conflictivitzar l’ús del valencià a través de consultes que tensionen i enfronten la comunitat educativa». En el text, altrament, es fa referència a la degradació de l’ús del valencià en la radiotelevisió pública. I se cita com a fet significatiu de la deriva institucional que l’escriptor Ferran Torrent —«qui va ser membre d’aquest CVC»— renunciara al Premi de les Lletres Valencianes que li va ser atorgat l’octubre del 2024 a Alacant.
En tot cas, un punt important de la declaració és la defensa explícita de la unitat lingüística. Després de recordar que l’AVL sorgeix d’un dictamen del CVC, la declaració apunta una defensa de la «denominació estatutària de valencià, compatible amb la idea que es tracta de la mateixa llengua que parlen milions de persones de terres veïnes amb noms diferents: català, mallorquí, eivissenc, etcètera». «Fomentar el secessionisme lingüístic debilita la llengua, ens aïlla dels parlants de territoris veïns i intenta reduir l’idioma a un objecte babèlic i primitiu, destrossant el patrimoni literari fet per tots i per totes», conclou la declaració.
Revertir la discriminació
La declaració conclou amb una bateria de «recomanacions» dirigides al Govern valencià. D’una banda, «revertir la situació de discriminació que està patint la nostra llengua en la radiotelevisió pública valenciana i garantir la qualitat lingüística de la cadena pública». Així mateix, es demana recuperar el pressupost anterior de l’AVL tot i «reconeixent el seu paper com a òrgan normatiu del valencià».
Finalment, es demana «reformular les polítiques lingüístiques pel que fa al sector educatiu, abandonant fórmules d’enfrontament i vets contra escriptors i escriptores en la nostra llengua procedents d’uns altres territoris», «fer marxa enrere» en decisions onomàstiques que no tinguen l’aval de l’AVL i mantenir Alacant «com a ciutat valencianoparlant».