Diu el comissari de BCNegra, Carlos Zanón, que no volen predicar la desobediència a les prescripcions mèdiques, però «tampoc volem renunciar a una mala vida perduda entre llibres, nits robades al son i a la salut, música tavernària, mites i desitjos, males experiències divertides, decisions boges, alegria, ganes de viure i de descobrir abans de retornar a Ítaca». Sota aquest pressupòsit, l’edició de BCNegra d’enguany titula «Malavida» una exposició sobre el «Cinema Noir a Barcelona 1950-1988» (Biblioteca Jaume Fuster), una mostra comissariada per Joaquim Noguero que vol rescatar de l’oblit una sèrie de films de cine policíac i criminal rodats a Barcelona per directors catalans durant el franquisme, des d’Apartado de correos 1.001 de Julio Salvador (1950) a El complot dels anells de Francesc Bellmunt (1988). Una bona nòmina de directors, la majoria dels quals desapareguts (l’únic director de l’època que anà a la presentació va ser Carlos Benpar), com Francisco Rovira-Beleta (Los atracadores, 1962), Josep Maria Forn (La respuesta, estrenada el 1975 després d’anys censurada), Francisco Pérez-Dolz (A tiro limpio, 1964), Ignacio F. Iquino (Brigada criminal, 1950). Una exposició que hauria d’esperonar a l’estudi històric i estètic d’aquest capítol gairebé esborrat del cinema negre.
El lema «Malavida» ha servit d’excusa a Zanón per a programar l’actuació musical de Vinicio Capossela, el 2 de febrer a Paral·lel 62. Capossela, escriu el comissari a la presentació de BCNegra, «en el seu llibre Tefteri, sobre la cultura dels músics rebètics grecs, diu “que es mori la mort” i que, quan arribi, el millor és que ens trobi fets una ruïna, de manera que no li quedi res.»
El gran protagonista d’aquesta BCNegra serà el novel·lista Mike Herron (Newcastle upon Tyne, Anglaterra, 1963), el Premi Pepe Carvalho d’aquesta edició de 2026, un guardó que l’autor de la sèrie Jackson Lamb (Slow Horses, etc.), rebrà el 5 de febrer al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona. Herron, del qual no hi ha cap títol traduït al català, parlarà de la seua obra l’endemà, el 6 de febrer, a les 20 h al Mooby Bosque, just abans del visionament dels dos primers capítols de la versió televisiva de les seves novel·les, Slow Horses, una sèrie protagonitzada per Gary Oldman que ja ha estrenat tercera temporada a Apple TV.
El primer acte oficial de la setmana, el 2 de febrer, serà un acte de reivindicació de les obres negres deRafael Tasis, que havia editat Tres i Quatre, ara publicada en un sol volum per Crims.cat per celebrar el seu volum número 100: Barcelona, trilogia policíaca que inclou Un crim al Paral·lel, La Bíblia valenciana i És hora de plegar. El protagonitzarà l’editor de Crims.cat Ilya Pérdigo amb les novel·listes Margarida Aritzeta i Teresa Solana.
El dimarts 3, una taula rodona titulada «El món no em deu res» reflexionarà, a La Paloma a les 16 h sobre «la mirada narrativa i la construcció del relat en la novel·la contemporània». Hi participen Toni Sala (Els nois, Escenaris...), el sevillà Juan Ramón Biedma (El manuscrito de Dios) i Berta Piñán (Como la piel al sol de una lagartija).
El 4 de febrer discutiran sobre «La versemblança i la veritat» Núria Cadenes (Premi València Negra per Guillem), Gianrico Carofiglio (A ulls clucs) i Beatriz García Guirado (El silencio de las sirenas). Serà a La Paloma del carrer del Tigre a les 19 hores.
El dissabte 7 de febrer, tres escriptores en castellà faran una taula rodona matinal, a les 13 h, al Moody Bosque, amb el títol «No sabia que podia fer-ho». Rosa Ribas (Un asunto demasiado familiar), Teresa Cardona (A la vista de todos) i l’argentina Ariana Harwicz (Perder el juicio) parlaran sobre personatges sotmesos a les situacions més extremes.
L’últim dia, val la pena la taula rodona «Diumenge sense missa», a les 10 al Mooby Bosque, amb «tres veus que representen noves propostes en el gènere negre»: Sylvia Lagarda-Mata (Veus de morts als Encants Vells), Dora Muñoz (Error de càlcul) i Fernando Garrido Baixauli (Carne para tiburones).
A les 20 h encara es pot acomiadar el Festival des d'una butaca de la Filmoteca veient Senda torcida d'Antonio Santillán, una de les pel·lícules que l'exposició de la Biblioteca Jaume Fuster reivindicava com noir barceloní.