Salvador Illa, el polític que, en qualitat de ministre de Sanitat, va catapultar-se per la gestió de la covid, afronta una nova crisi sanitària. La diferència és que aquesta, al contrari que la de 2020, no afecta directament els humans, sinó els animals. Tanmateix, la confirmació de dos casos de pesta porcina en porc senglar a Collserola ha esdevingut un assumpte de màxima preocupació per a la Generalitat de Catalunya.
Ahir, per tots els voltants de Collserola, on s'han detectat els exemplars afectats, hi havia desplegats tres-cents efectius de mossos d'esquadra, agents rurals, guàrdia urbana, agrupacions de defensa forestal, protecció civil i policia local. A aquests estava previst que se sumaren 117 efectius de la Unitat Militar d'Emergències procedents de Madrid i Saragossa. L'objectiu és que cap porc senglar puga sortir de la zona. Al tancament d'aquesta edició, les autoritats estaven a l'espera de rebre els resultats de les anàlisis fetes a vuit animals sospitosos d'estar infectats per la malaltia, per bé que la Generalitat va donar ahir per fet que apareixeran casos nous.
«Estem en una crisi sanitària [...] No és només un tema dels ramaders i del sector alimentari, sinó també un tema de país; cal fer-ho bé i ràpid, i destinar-hi tots els recursos necessaris», va assegurar ahir, en una roda de premsa multitudinària, el conseller d'Agricultura i Ramaderia, Òscar Ordeig.
Òscar Ordeig: «No és només un tema dels ramaders i del sector alimentari, sinó també un tema de país»
La preocupació és màxima. Fins ara, els casos positius s'han registrat en animals salvatges. La probabilitat que algun d'ells haja entrat en contacte amb animals de granja és molt reduïda, però no nul·la. La malaltia, altament mortífera per als animals, però innòcua per als humans, es contagia per contacte directe, però també per la ingesta de productes derivats infectats o a través d'objectes contaminats.
La perspectiva de l'aparició d'un brot dins una granja terroritza els responsables públics i, òbviament, el potent sector agropecuari català. La normativa europea exigeix que, en cas d'aparèixer un positiu dins una granja, caldria sacrificar tots els porcs, així com estrictes normes de vigilància per a totes les instal·lacions porcines en un radi de deu quilòmetres.
El porcí no és un sector qualsevol a Catalunya. Des de principis de la dècada dels noranta no ha parat de créixer i avui, segons les estadístiques del Departament d'Agricultura i Ramaderia, es comptabilitzen 7,9 milions de caps. Lleida, amb 4,6 milions de caps, acumula el 57,8% dels animals.
La consolidació del sector és especialment evident a les comarques del Segrià i la Noguera, on es comptabilitzen 784 i 685 explotacions, respectivament. En el rànquing, entre una comarca i l'altra, hi ha Osona, amb 709 explotacions. Una hipotètica propagació seria, per tant, un daltabaix per a totes tres comarques, molt especialitzades en la cria d'aquests ungulats.
Però no només. En dades de 2023, el porcí va ser el principal exportador d'entre el potent sector agroalimentari català. Acaparà, de fet, el 32% del total de vendes a l'exterior.
Catalunya és, d'altra banda, líder a l'Estat en aquesta matèria. És la principal autonomia productora (41%, per bé que Aragó és líder en la cria) i exportadora: el 52 de totes les vendes exteriors porcines procedeixen de Catalunya. Les principals destinacions són la Xina (14%), Itàlia (13%) i França (12%). Per valor econòmic, els tres primers països són França (13%), Itàlia (11%) i la Xina (10%). El grau d'autoproveïment de carn de porc el 2023 va ser del 286,3% a Catalunya. És a dir, que la carn produïda multiplica per tres el consum. La Xina ja ha restringit la importació de productes porcins procedents de la demarcació de Barcelona.