Cap a les eleccions

El PSIB podria ser per tercera vegada el partit més votat a les Illes

L'única enquesta feta fins ara a Balears atorga al PSIB-PSOE la condició de primera força política de les Illes a les eleccions generals, la qual cosa omple d'optimisme el Partit Socialista, i també la resta de l'esquerra, per als comicis autonòmics.  

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El PSIB podria assolir la condició de força més votada a les eleccions generals del 28 d’abril. Així si més no ho assevera l’única enquesta d’intenció de vot feta a Balears, i que es publicà en el diari Última Hora el passat diumenge dia 17 de març. En cas que es confirmés, seria la tercera victòria electoral socialista a les Illes. En efecte, d’ençà el 1977 s’han celebrat a l’arxipèlag 13 eleccions generals –la d’abril serà la catorzena-, 10 de locals, 10 d'autonòmiques, 3 d'insulars, 1 de preautonòmica i 7 d'europees, que fan un total de 43 cites amb les urnes. La Unió del Centre Democràtic (UCD) en guanyà 3 (les generals de 1977 i 1979, així com les locals de 1979), el PP (partit que usava el nom d’Aliança Popular abans de 1989) 48 i el PSOE 2. Aquest pròxim 28 d’abril pot ser la tercera ocasió en què els socialistes triomfin a les Illes. Una possibilitat que omple d’optimisme la cúpula del PSIB, que es frega les mans pensant que podria ser l’avantsala d’un bon resultat als comicis autonòmics del 26 de maig que li permetés mantenir la presidència del Govern illenc.

L’enquesta

El sondatge demoscòpic referit, el·laborat per l’Institut Balear d'Estudis Socials (IBES), augura que el PP rebrà un càstig de l’ordre de gairebé tretze punts percentuals en relació al seu resultat de juny de 2016: del 35,1% al 22,4%. Fa tres anys va tenir 3 diputats i ara els podria mantenir, però també corre el seriós risc de perdre’n un, segons l’anàlisi d’intenció de vot. El PSOE, per la seva banda, pujaria del 20,1% al 23,1%, un increment que es podria pensar que no és gaire cosa però que si es contrasta amb la baixada conservadora li permetria assolir la condició de primer partit de les Illes, i amb l'alta probabilitat  –tot i que no la certesa- de sumar un diputat més sobre els dos que va tenir el 2016. Per sota, Podem patiria una severa erosió: del 25,4% cauria al 14,4% i de dos diputats em passaria a un. Ciutadans mantindria l’únic escó que va tenir fa tres anys, però quedant-se quasi clavat en vots, del 14,6% al 15,1%, molt per sota de les expectatives que tenia fins fa només un parell de mesos. Finalment, l’enquesta atorga a Vox un diputat per Balears, ja que li augura un 12,1% de suport, suficient com per obtenir aquest representant.

Per sota, ni Veus Progressistes (Més per Mallorca, Més per Menorca, Ara Eivissa i Esquerra Republicana), amb una intenció de vot del 6%, ni de bon trps el PI, Proposta per les Illes, amb un 3%, tenen cap opció d’obtenir un diputat, o si més no així ho assegura ara per ara l’IBES.

Els partits

En el PSOE somriuen no només pel resultat que els atorga l’enquesta citada a les eleccions generals, sinó pel que creuen que suposa en vistes als comicis autonòmics. Pensen que si el PP, en efecte, cau en vots al Congrés, tal i com sondatge preveu, no podrà recuperar-se després, per al 26 de maig, o almenys no tant com per superar els resultats de 2015, i això afegit al fet que si Ciutadans queda clavat a les urnes autonòmiques -com previsiblement ho farà a les generals- amb un resultat igual al de fa tres anys, o inclús si pugés una mica, deixaria “les tres dretes” –tal com diuen els d’esquerra- sense cap opció de sumar 30 diputats, és a dir, per sota de la majoria absoluta –el Parlament està format per 59 escons. Tot això al marge del que fes Vox, partit al que cap enquesta li atorga força suficient com per compensar la pèrdua del PP i l’estancament de Ciutadans.  El resultat de tot plegat és que en aquests moments regna l’optimisme entre els de Francina Armengol: veuen a tocar la reedició del Govern progressista presidit per ella.

A la resta de les formacions d’esquerra es confia que l’enquesta per a les generals s’equivoqui i que a la fi obtinguin més suports dels que el sondatge preveu. I per a les eleccions autonòmiques diuen estar convençuts que seran capaços de mantenir, almanco, els resultats de 2015. Qui s’expressa amb més convicció aparent és Josep Ferrà, portaveu parlamentari de Més per Mallorca -vegeu l’entrevista concedida a l’edició impresa d’EL TEMPS que es publicrà en el número 1.815, aquesta pròxima setmana- quan assegura que els seus militants i simpatitzants encara no estan en campanya i que per això les enquestes no valoren el seu potencial electoral de bon de veres; es mostra convençut que no només tindran un diputat a Corts –per primera vegada-, sinó que a les autonòmiques com a mínim mantindran els 6 escons que varen obtenir el 2015. Més o menys diuen el mateix a Podem, on esperen que el càstig que els auguren els sondatges no es faci realitat.

En conjunt, l’esquerra se sent en aquests moments més optimista que fa només un parell de mesos. Aleshores l’abatiment era la norma perquè pensaven que amb la irrupció de Vox, el manteniment del PP i el creixement de Ciutadans el Govern perillava . Ara, tanmateix, consideren gairebé segur que tornaran governar. Inclús alguns dirigents d’aquests partits –tal i com han assegurat a EL TEMPS per exemple Alberto Jarabo, de Podem, o Nel Martí, de Més per Menorca- acaronen la idea que ni tan sols necessitin pactar amb el PI.

En el PP l’ànim és el contrari. Si fa dos mesos tot era optimisme en el partit conservador, poc després que els seus companys a Andalusia assolissin el govern d’aquella comunitat a través d’un pacte amb Ciutadans i Vox, ara les coses són força diferents. Aleshores el seu líder, Biel Company, assegurava –durant una tertúlia a IB3-Ràdio- que es veia president a través d’un acord semblant a l’andalús. “Hi ha moltes maneres de pactar”, deia, per deixar entendre que no el preocupava el vet que el PI posava a pactar amb Vox. Però a hores d’ara aquell optimisme ha desaparegut. Des del moment en què el líder ultra de les Illes, Jorge Campos, ha dit que “posem de requisit per a un pacte (per al Govern, amb el PP) la derogació immediata de la llei de Normalització Lingüística”, la possibilitat d’un acord que d’alguna manera impliqui el PI es veu “molt difícil per no dir impossible”, assegura un ex diputat conservador, que afegeix que “no crec que en Jaume (Font) vulgui saber res” d’un pacte “amb nosaltres”. Per altra banda, l’afer de la rectificació de la designació de la cap de llista al Congrés per Balears ha creat un malestar molt profund en el si del PP illenc, segons les informacions al respecte de la premsa local de Palma, sobretot per l’actitud de Pablo Casado, que no s’entén de cap manera a les Illes i que es tem que ajudi a la desmobilització d’una part dels votants, i això en uns moments en què, tal i com augura l’enquesta abans citada, les expectatives electorals no són gens bones. El resultat de tot plegat és que cada cop són més els quadres dirigents conservadors que confessen -si bé no en públic- que no veuen gaire probable sumar 30 diputats -majoria absoluta- entre els seus representants, els de Ciutadans i els de Vox. I com que el pacte amb el PI pareix molt difícil, aleshores l'opció de tornar estar a l'oposició després de les eleccions autonòmiques comença a ser percebuda com a molt consistent. Val a dir que mai els conservadors han estat dues legislatures seguides sense estar al Govern. 

Palma, l’ombra de l’esquerra

L’optimisme esquerrà i el pessimisme dretà té una ombra, l’Ajuntament de Palma. El fet que s’hi triïn 29 escons –quatre menys que al Consell mallorquí i que al Parlament per Mallorca-, combinat amb que tant Ciutadans com previsiblement Vox concentraran a la capital una bona part dels seus suports, fa pensar que la representació en escons de la suma de PP-Ciutadans-Vox pugui superar la força de l’esquerra. En aquests moments no hi ha, encara, enquestes que donin llum demoscòpica a l’anàlisi, però dos càrrecs de diferents partits progressistes han confessat aquesta mateixa setmana a EL TEMPS la seva preocupació per l’efecte de concentració de vot dels taronges i de la ultradreta a Palma.

A tall d’exemple, el 2015 Ciutadans va extraure de la capital gairebé dos terços de tots els vots que va conrear al conjunt de Mallorca. Mentre que al Parlament va fer dos diputats per Mallorca –a la resta d’illes no hi presentà candidatura- amb un 7,3% del vot, als comicis locals de Palma va obtenir un 12% i 4 escons. És molt probable que enguany la seva concentració de vot a la capital sigui per l’estil. I sense cap dubte el mateix fenomen protagonitzarà Vox. Per això l’optimisme de l’esquerra respecte al Govern es converteix en cares serioses quan parlen de les seves expectatives a la capital illenca, i tot el contrari passa quan els interlocutors són de dretes.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.