Podem Illes Balears

«El Govern d’esquerra repetirà els pròxims quatre anys»

Alberto Jarabo, nascut a Madrid el 1975, de professió realitzador de televisió, viu a Palma des de 2001, parla en català i d’ençà de 2015 és portaveu de Podem al Parlament balear.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Podem ha perdut en aquests quatre anys, per raó de diferents crisis internes, tres diputats, que han partit al grup mixt, això ha marcat la legislatura per al seu partit?

—No, no ens ha condicionat. Hem treballat igual des del primer dia fins avui. A tots els partits hi ha situacions que surten de la normalitat i el que cal és gestionar-les de manera raonable, que és el que hem fet nosaltres. Malgrat aquestes sortides, que han provocat renou, la feina ha estat la mateixa.

Vostè va ser el cap de llista el 2015 i és el portaveu parlamentari, no se sent molest o almenys decebut per haver perdut els tres diputats?

—Els que veníem de fora de la política el 2015 ja intuíem que seria possible que ens passessin coses que passaven a d’altres partits. I que en efecte han seguit passant: hem vist la sortida del PP de José Ramón Bauzà, d’Álvaro Gijón; Més per Mallorca ha perdut el seu portaveu... són crisis que passen a tots els partits. I també a nosaltres. El que importa és que els objectius pels quals entràrem en política es compleixin. I això ho estem assolint. Amb totes les persones de carrer, de barri, amb les quals puc parlar em diuen el mateix: “entenem que esteu començant i que va entrar-hi [a Podem] gent que no mereixia estar-hi”, i això és tot.

Com està Podem a Balears amb relació a fa quatre anys: és més pragmàtic, més sedimentat...?

—Més madur. El que passa és que aquesta maduresa ens ha arribat amb una rapidesa que no ens imaginàvem ara fa quatre anys. La responsabilitat que suposa sostenir el Govern, estar en els governs dels tres Consells Insulars i l’Ajuntament de Palma... i amb gent que no veníem de la política institucional, doncs crec que és un exemple de gestió política mol bona. En totes les institucions hem ajudat a generar consensos, a crear un clima social positiu, a assolir fites que han permès que la vida de les persones sigui avui millor que fa quatre anys. Crec que la gestió que hem fet i ajudat a fer a Balears en totes les institucions on hem estat presents és un exemple per a tot l’Estat.

Ja que parla de l’Estat, com avalua el tracte que reben les Illes del Govern de Pedro Sánchez?

—Mira, jo soc de Madrid i conec bé què es pensa de Balears allà. El que es veu és que les xifres que identifiquen l’economia de la nostra comunitat són bones i per tant pensen que no cal ajudar-nos en res perquè la iniciativa privada és prou forta per satisfer les necessitats dels ciutadans. Aquesta visió tapa les necessitats de fons que tenen molts de ciutadans de Balears i que justifiquen la reivindicació d’un millor finançament. I per assolir l’objectiu és fonamental que estiguem tots units, institucions, partits, societat civil... I alhora que els partits illencs forcin els seus respectius companys a Madrid a entendre les nostres necessitats.

Com han estat les relacions de Podem amb els hotelers aquests anys, tan dolentes com pareixia al principi que serien?

—No. Vaig dir des del principi que “les lleis d’aquesta comunitat no les tornaran a escriure les plomes estilogràfiques dels hotelers sinó els bolígrafs dels ciutadans”. Un pic que les coses estaven clares, les relacions han estat bones. Per una altra banda, els hotelers han incrementat els preus i han pujat els beneficis. Així que el intents de criticar l’Impost del Turisme Sostenible (la famosa i mal anomenada ecotaxa) són buits de significat perquè els hotelers s’estan beneficiant i molt del context turístic que impulsa el Govern. Per la nostra part existeixen certs àmbits de la política turística que hem de millorar, com és aturar el turisme de borratxera, el tot inclòs més barat... que ens està fent mal. Per un altre costat, també és necessari un pacte social per millorar les condicions laborals dels treballadors d’hoteleria. Aquests són els elements claus amb què hem de treballar en política turística a la propera legislatura. Però tornant a la pregunta en concret, la relació ha estat sana i fluida.

L’habitatge ha estat una de les claus de la legislatura?

—Nosaltres pitjàrem fort des del primer moment per assolir la llei d’Habitatge que finalment s’ha aprovat. Ha arribat un poc tard però és un bon instrument per impulsar l’habitatge social, que fa molta falta. El problema social de l’habitatge és molt greu. Els preus estan massa alts, no només per factors autonòmics, esclar, però són molt alts i estan fora de l’abast de molta gent. Un dels factors importants que ho expliquen són les grans inversions de fons estrangers que compraven habitatges per destinar-los a lloguer turístic, cosa que ens forçà a eliminar aquesta activitat en alguns indrets, com a Palma en edificis plurifamiliars, i a regular-la de forma restrictiva pertot.

Al marge d’aquests aspectes concrets, com valora vostè els quatre anys de la legislatura?

—Ha estat molt positiva. Hem creat un ambient positiu, amb manca d’enfrontaments... que contrasta amb el panorama anterior, sota el Govern del PP de Bauzà [2011-2015], quan hi hagué tantíssimes protestes populars no només contra ell i el seu Govern sinó també contra tota una forma de fer política amb la qual la gent no se sentia representada. Aquesta legislatura ha canviat radicalment el context. El que hem fet és reduir desigualtats, hem recuperat i desenvolupat drets dels ciutadans... i ho hem fet consensuadament entre els partits [que signaren els Acords pel Canvi, el juny de 2015] i ara ha arribat l’hora d’anar més enllà: hem de construir més escoles, l’educació mereix més inversió i atenció per dir clarament als pares que els seus fills han de tenir un futur millor gràcies a l’educació pública, hem de treballar per reduir els índexs de sanitat privada...  i tot això s’ha de fer ràpidament i decidida, durant la pròxima legislatura. La solució per assolir aquests objectius i aviat és que Podem entri en el Govern.

Com han estat les relacions amb el PSOE i amb Francina Armengol, durant aquest quatre anys?

—Personalment han estat excel·lents. Crec que Armengol va entendre quina era la nostra posició i va saber adaptar les seves polítiques a les nostres demandes, igual que ho va fer Més. I nosaltres hem hagut de comprendre que el fet que no estàvem al Govern ens limitava. A partir d’aquí teníem dues opcions: crítica indiscriminada o ser sensats i negociadors. És clar que hem optat per la segona opció. I crec que ha sortit molt bé. De fet som un exemple per a tot el país. Ho he parlat amb en Pablo [Iglesias] i amb molta altra gent [del seu partit, a Madrid], explicant el caràcter exemplar del pacte de Balears. Tenim diferències entre els socis, clar que sí, però tots hem sabut llançar el missatge nítid als ciutadans que allò que és important per a nosaltres no són les nostres discrepàncies sinó els acords que som capaços d’assolir i que van en benefici de tots els ciutadans.

I la relació amb els dos Més, com ha anat?

—En el cas de Més per Menorca el fet que sigui tan insularista ha generat alguna vegada discrepàncies puntuals a causa de la seva voluntat de no mirar pel benefici comú de tots els ciutadans de Balears. És una postura legítima, s’ha d’entendre, però és el que és i en conseqüència ha estat més fàcil la relació amb Més per Mallorca, que, pel fet d’estar en el Govern, ha tingut sempre més clar que l’objectiu és afavorir els interessos comuns de la gent de totes les Balears.

El Govern d’esquerra repetirà quatre anys més?

—Jo crec que sí. Soc un optimista, ja ho sé, però al marge del renou que s’està creant, percep, i t’ho dic ben sincerament, que existeix una idea generalitzada que ho estem fent bé, que el Govern ha recuperat drets, que gestiona pel bé comú i estic convençut que la gent s’identifica amb tot això i, per tant, crec que sí, que el Govern d’esquerra repetirà els pròxims quatre anys.

Podem té una estratègia pròpia a Balears o segueix, com el 2015, fermat a l’estratègia que Madrid decideixi?

—Podem va començar a Balears tenint una estratègia compartida amb el partit a l’àmbit estatal. Jo defensava ja aleshores que a cada comunitat el partit havia de tenir una estratègia pròpia, encara que fos complementària amb l’estatal. Amb el transcurs del temps ha estat així. S’ha vist quan en algunes comunitat hem entrat en els governs autonòmics i a Balears es posà a votació i sortí que no, però bé, el camí està començat, en el sentit que el partit s’està federalitzant clarament. Ara mateix les decisions de Podem a Balears es prenen a Balears, sense cap dubte, per molt que estiguin coordinades amb el partit a nivell estatal. Tenim una autonomia quasi plena.

En cas necessari, és partidari de pactar amb el PI, després de les pròximes eleccions?

—Amb el PI hem mantingut una relació millor del que esperàvem, però, mira, en realitat són ells els que hauran de decidir amb qui volen pactar. La meva sensació és que el PI i Vox són incompatibles, i la relació amb Ciutadans tampoc ha estat fàcil. En canvi, entre nosaltres i els regionalistes tenim diferències, esclar, però ens podem entendre. Et vull dir, no obstant, de forma clara, que el PI no és un partit progressista i per tant la meva aposta és que les majories de govern a les principals institucions siguin d’esquerres, sense el PI.

Si Podem de Balears pactés d’alguna manera amb el PI la direcció central a Madrid, la de Podemos, creu que ho acceptaria?

—L’objectiu d’estar en política és cercar majories per assolir polítiques que beneficiïn la gent. Aquest és el nostre objectiu. Aspirem a majories d’esquerres, sense el PI. Però el que decidirem a Balears serà el que farem, i la direcció estatal ho acceptarà, per descomptat.

Amb quina bandera es presentarà Podem a les eleccions a les Illes?

—Amb la nostra: els drets de la gent, el benestar social i dir sempre la veritat, no prometre coses que no es poden complir, i sobretot fer feina, feina i feina.

Podem a Balears ja té una marca pròpia o continua essent la delegació local de la general?

—Cada vegada ens coneix i reconeix més gent aquí. Podem va sorgir a Madrid, és vera, però en aquests moments ja som una organització política balear. En dóna fe que presentarem més de vint candidatures municipals (sobre 67 municipis que hi ha a les Illes), cap partit que no sigui d’aquí pot presentar-les, i això vol dir que la gent sap que té el seu candidat de Podem local, que és proper, que no és Pablo Iglesias.

No és preocupant que el sector anticapitalista de Podem a Balears no vulgui ser present a les candidatures i que critiqui la direcció per haver “perdut el contacte amb la gent del carrer”?

—És la seva decisió, legítima i respectable, però les crítiques cal fer-les en els espais adients. S’ha d’agrair la feina que han fet [els anticapitalistes] a Balears en aquests anys per consolidar el partit, però són lliures de decidir fins a quin punt es volen implicar en el projecte que marca la direcció actual. Un projecte que, cal recordar, va guanyar internament i crec que això ho haurien de respectar. És clar que el poden criticar però certes paraules [en referència a la crítica referida] poden molestar i no són correctes.

La crisi provocada per Íñigo Errejón no ha tingut cap conseqüència a Balears?

—No. Ni una. En un primer moment vaig pensar que podria tenir alguns efectes, però tot d’una tothom aquí va entendre que la decisió de n’Íñigo era personal i que a Balears tenim un full de ruta marcada. I la resposta ha estat unànime.

Com analitza vostè el conflicte català?

—Com un cúmul d’errades de les dues parts que no és fàcil d’entendre. La no actuació política de Mariano Rajoy, que els independentistes volguessin trencar amb l’Estat de forma unilateral, que després acabés tot als jutjats, que s’imposessin presons preventives que són injustes, que els independentistes forcin el trencament del posterior diàleg [amb el Govern de Pedro Sánchez] fins i tot no votant uns Pressupostos Generals de l’Estat que beneficien el conjunt de ciutadans de Catalunya i de tot l’Estat... és, tot plegat, incomprensible. Però, així i tot, no hi ha més remei que seguir amb el diàleg i que s’arribi en un futur a una solució consensuada que suposarà renúncies de les dues parts.

Espera que la campanya electoral a Balears, després de les eleccions generals, sigui massa en clau espanyola?

—Malauradament serà així. Ho podem donar per fet. L’oposició veneçolana [en referència a PP, Ciutadans i Vox] situarà Catalunya en el centre del debat. Tant de bo pogués ser diferent i que discutíssim sobre qüestions que pertoquen a unes eleccions locals i autonòmiques, però no ho voldran així, els veneçolans. Per a ells tot ha de ser Catalunya. Però bé, nosaltres anirem a la nostra, a explicar el que ens interessa i a deixar clar que estem en política per afavorir els drets de la gent i a recordar que mentrestant aquests altres s’estimen més fer política a la veneçolana.

Per què deixa vostè el Parlament per ser cap de llista a l’Ajuntament de Palma?

—Durant aquests quatre anys hem generat cares visibles però no tantes per presentar-les amb garanties de guanyar. Així que jo, com la cara més visible d’aquests anys, és lògic que arrisqui més i vagi a Palma. Ho puc fer perquè tenim assegurat un bon cap de llista al Parlament: Juan Pedro Yllanes. Soc una persona arriscada, en la vida i també en la política, així que no em fa mica de por el canvi.

Ara fa quatre anys el vaig entrevistar i em va dir que no seria mai un polític, sinó que seria una ciutadà de carrer que es dedicaria durant un temps a la política. Continua pensant el mateix?

—Sí. I de fet els dic a aquelles persones més properes que si em veuen diferent, ni que sigui una mica, m’ho diguin tot d’una per tornar a la realitat. No he canviat, sincerament t’ho dic, però sí que és cert que he mesurat una mica el discurs, això s

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.