Aviat farà dos anys, a l’abril, que Més per Menorca va sortir del Govern per mor de la crisi a la Conselleria de Cultura en relació a uns contractes atorgats de forma presumptament irregular, que estan essent investigats. Com ho recorda?
—Per a nosaltres va ser el moment més difícil de la legislatura. Sortírem del Govern perquè se’ns va exigir el cessament de Ruth Mateu (la seva consellera de Cultura) per la seva suposada responsabilitat política en l’assumpte dels contractes que nosaltres de cap manera acceptàvem que tingués. No volíem que un altre (en referència a Francina Armengol) ens digués què havíem de fer, algú volia parèixer immaculat (novament Armengol), que no tolerava cap ombra de dubte sobre un departament del Govern i que depurava responsabilitats polítiques de forma contundent. El problema és que no era així, la cosa. Nosaltres havíem nomenat una persona (la consellera Mateu) que tenia doble militància (Més per Menorca i Més per Mallorca) i aquesta era l’única relació que podíem tenir amb l’afer dels contractes (presumptament irregulars i que feren càrrecs de la conselleria que militaven a Més per Mallorca), ja que som partits diferents. I així i tot se’ns volia assignar la responsabilitat. De cap manera la teníem. Davant d’aquesta actitud (d’Armengol), sortíem del Govern.
—Més per Menorca confia encara en Francina Armengol?
—Home, una part de la confiança s’ha perdut, sense cap dubte. Ara bé, el nostre compromís està molt clar. Mai jugarem a desestabilitzar un Govern progressista. Això està clar per a tothom. Tanmateix nosaltres estem convençuts que en aquell moment (durant la crisi esmentada) es va jugar més en clau partidista (Armengol) que no en clau de Govern, entès com el producte d’un acord plural entre quatre formacions.
—Armengol ha estat massa presidencialista?
—No és difícil que passi així. Un president ha de presidir i si té la imatge de massa presidencialista... Bé, a nosaltres no ens preocupa, tenim clar el respecte institucional. El que passa és que crec que na Francina hauria de posar més en valor el factor de pluralitat del Govern. La pluralitat d’un executiu no és una debilitat sinó una fortalesa. No sempre s’ha entès, això. I tanmateix tots ens hi haurem d’acostumar. Perquè un altre Govern progressista (després de les eleccions del mes de maig) serà només possible amb l’acord de quatre o més partits, així que no hi haurà més remei que aprendre a governar essent molt respectuós amb la pluralitat.
—Més per Menorca se sent menystinguda per part dels altres partits?
—És simbòlic el fet que la imatge de l’acord del pacte de 2015 que es va publicar en els mitjans fou la dels caps de tres del quatre partits (PSIB-PSOE, Podem i Més per Mallorca) i nosaltres no hi érem. Ens passa sovint, això. Costa d’entendre que som un partit sobirà. No som Més per Mallorca. Som molt conscients de la nostra força, només tenim 3 diputats, però són els que són i són, com eren fa quatre anys, necessaris per governar. I no sempre es té clar, això.
—Aquella crisi va trencar quelcom en la relació amb Més per Mallorca?
—Una situació així sempre és molt difícil i dolorosa. En aquell moment no compartírem l’anàlisi de la crisi que feia Més per Mallorca i per tant hi hagué... Bé, deixem-ho que fou una situació molt difícil. Però tot passa i nosaltres tenim molt clar quins són els nostres aliats: Més per Mallorca i Gent per Formentera. Som menorquinistes però no practiquem el localisme, sabem que necessitem aquestes aliances. Les relacions ara van bé, sempre, per descomptat, respectant la sobirania de cada partit.
—Quan a Palma i a fora de Balears es parla de Més com a nom genèric, molesta a Més per Menorca?
—Com a poc ens distorsiona i a vegades, sí, ens molesta. El cas típic és quan apareix en els mitjans una notícia sobre els dos Més però només es parla amb el nom genèric i la foto és d’un o dels dos coordinadors de Més per Mallorca, i aquella notícia es passa als mitjans menorquins. Home, doncs això sí que ens molesta. A l’illa (Menorca) tothom ens coneix i saben què som i què fem, però sí, a vegades ens sentim distorsionats, deixem-ho així. Al marge d’aquestes coses, vull deixar clar que els nostres referents fora de Menorca són Més per Mallorca i Gent per Formentera, i això no canvia per aquests aspectes nominals.
—Seria tot més fàcil si Més per Mallorca no hagués copiat el nom a Més per Menorca? Vostès s’han proposat alguna vegada canviar-lo per evitar la confusió entre els dos partits?
—(Riu) Home... no et diré que no ens ho hagem plantejat, això de canviar de nom. Sí, és cert que ho hem parlat i debatut. Ha estat una possibilitat amb la qual hem jugat, però al final decidírem mantenir el nom que ens havíem posat. Des del punt de vista més pragmàtic, per ventura hagués estat millor canviar-lo i així ens haguessin estalviat confusions. Per ventura sí. Però decidírem mantenir-lo.
—Entre els periodistes de Palma sovint s’usa l’expressió ‘partit germans’ per referir-se a Més per Mallorca i Més per Menorca. Els dos partits són de veres germans o simples cosins, o veïnats...?
—(Riu) És molt mal de definir. Li diguis com li diguis tenim una relació molt estreta. Com se sap, els dos Més neixen a partir de dues formacions germanes, els PSM de Mallorca i de Menorca, i eren germanes perquè feien part d’una federació (Entesa Nacionalista). Els partits fundadors tenen en origen, per tant, la condició clara de germans. Després, una vegada creats els dos Més, ja hi ha més actius (a la coalició) i no sé si som germans, amics i/o veïns, però del que no tenim cap dubte és que cada part és sobirana a la seva illa i tots col·laborem.
—Menorca està més a prop de Catalunya que de Palma, almenys políticament?
—Menorca té una relació molt intensa amb Catalunya, sens dubte. Per exemple, la majoria dels nostres estudiants universitaris van a cursar els estudis superiors a Catalunya i no van a Palma. Ara bé, la relació amb Mallorca també és intensa, tot i que en aquest cas la relació ve marcada per una certa incomprensió que els menorquins creuen que pateixen de Mallorca, de Palma. Els trasllats de malalts de Menorca a Palma és un exemple d’una qüestió molt sensible que a Palma no es tracta tal com els menorquins esperem.
—Com influeix el procés polític català a Balears en general i a Menorca en particular?
—Des de Menorca i també en el conjunt de les Illes s’observa el procés català amb gran interès i jo diria que amb admiració. Entre els menorquins s’ha seguit amb més intensitat tot el que passa a Catalunya, per la relació més estreta que comentava abans, i des del menorquinisme polític observem el procés com un exemple democràtic, on la gent vol opinar i votar. Ens serveix d’exemple de com intentar esbrinar què hem de fer aquí respecte del nostre futur. Estic convençut que la població de Balears i de Menorca té també grans aspiracions democràtiques, al menys de poder decidir el nostre futur. Però més enllà del sobiranisme crec que el procés català el que ha fet és sacsejar les estructures rígides de l’Estat espanyol, al qual costa molt entendre la seva perifèria: no l’ha entesa mai i encara ara no l’entén. El procés català és la conseqüència lògica davant el menyspreu de sempre de l’Estat, no només econòmic i financer, sinó també cultural i polític.
—Què quedarà d’aquesta legislatura, a Balears?
—El saldo global és sense cap dubte molt positiu. Hem aprovat lleis importants per als ciutadans, s’ha posat en marxa l’Impost del Turisme Sostenible, que crec que és una gran passa endavant; s’ha invertit molt en personal i recursos a la Sanitat i Educació públiques... i, en fi, s’han recuperat els serveis per als ciutadans que s’havien perdut durant la crisi i l’època obscura de (José Ramón) Bauzá (president del Govern Balear, del PP, entre 2011 i 2015). La feina feta és molt i molt important. En fi, i ara ha arribat l’hora d’explicar als ciutadans que no tota la feina està feta i que és necessari tenir quatre anys més per poder acabar-la.
—Madrid maltracta les Balears?
—Sense cap dubte. Inversions, finançament, dèficit fiscal... són els elements amb què ens maltracten des de sempre. Una part de la culpa que passi això, no ens enganem, és nostra. Perquè no hem estat capaços de crear una força pròpia que convenci prou ciutadans per votar-la i col·locar almenys un diputat al Congrés. Fins ara els diputats que hi ha hagut i que hi ha (del PP i PSOE), han estat sempre més disposats a fer cas als interessos dels seus respectius partits que no al que jo crec que són els interessos de Balears. Tenir veu pròpia a Madrid és fonamental, si no, seguirem igual que fins ara.
—El fet que Pedro Sánchez sigui el president del Govern espanyol no ha canviat les coses?
—A efectes del maltractament de Balears, molt poc. Esperem a veure què passa amb el Règim Especial de Balears, però fins ara la veritat és que de poc ha servit la suposada sintonia que existeix entre Francina Armengol i Pedro Sánchez.
—Armengol diu que reclama davant de Madrid amb la mateix intensitat que ho feia quan governava Mariano Rajoy.
—Jo no ho sé, si passa així. No sé fins a quin punt existeix reclamació efectiva, combativa o si, enlloc d’això, es parla en funció dels interessos del partit (socialista) per no crear massa problemes (al Govern central). Possiblement na Francina no s’ha fet valer suficientment davant del govern de Sánchez.
—Com s’explica, al seu entendre, l’èxit de propostes polítiques anticatalanistes a Balears com la de Ciutadans i, segons pareix que passarà el maig, la de Vox, que obtenen o poden obtenir representació al Parlament, en el qual seria impossible ara aprovar la Llei de Normalització Lingüística tal com es va aprovar el 1986, per unanimitat.
—És difícil d’explicar. Una raó cal buscar-la en com es fa la política avui en dia. És, sobretot, comunicació i imatge. Nosaltres som un partit de proximitat, de tracte directe amb la gent. Però existeix tot un entramat de mitjans d’àmbit estatal que creen una agenda política basada en els seus interessos. Es tracta d’un àmbit al qual nosaltres no tenim accés. I cada vegada té més importància, aquesta agenda política, aquest debat general, com per exemple ha passat amb les (eleccions) andaluses. Aquests grans grup de comunicació creen el context polític que interessa a les grans empreses que tenen darrere, generen el debat, alimenten expectatives i marquen l’agenda política. És el context on neix Ciutadans com a força per a tot l’Estat, Podemos... Ni un ni l’altre neixen des de la tasca del dia a dia, al carrer, a cada municipi, a poc a poc. No, per molt que diguin, no va ser així. Va ser a través del context creat per aquestes grans empreses de comunicació. I ara tornem veure el mateix fenomen amb Vox.
—Veu possible reeditar el Govern d’esquerres balear després de les eleccions de maig?
—Sí, és possible. Ara, no et negaré que hi ha dificultats per assolir l’objectiu. Fàcil segur que no ho serà. Per tant, en aquests mesos fins a les eleccions els partits (progressistes) hauríem de ser capaços de transmetre als ciutadans que si bé som diferents seguim disposats a col·laborar i que és imprescindible tenir altres quatre anys per poder acabar la feina. I que qualsevol altra alternativa és molt fosca, obscura i negra.
—I si l’esquerra ha de pactar amb el PI?
—Si fos necessari crec que s’hauria de fer. Ja sé que ara tothom diu certes coses, que estem en precampanya i tot això, però crec que és important deixar clar als ciutadans amb qui estem disposats a pactar. I sí, si cal haurem de fer un pacte amb el PI. Senzillament perquè l’alternativa seria un pacte de retrocessos, com seria el cas d’una aliança entre PP, Ciutadans i Vox.
—Quines expectatives té Més per Menorca per aquestes pròximes eleccions?
—El gran salt que férem el 2015 ens suposà tenir 3 membres del Consell (Insular de Menorca) i 3 diputats que ens permeteren entrar en els governs insular —del qual hem tingut la presidència durant dos anys— i balear —fins que l’abandonàrem—, a més de tenir grup parlamentari propi, que per a nosaltres és molt important. L’objectiu, claríssim, és mantenir els 3 escons al Consell i els altres 3 al Parlament. I si pot ser, a partir d’aquí intentar créixer. Sé que el context no ens és propici, que no serà fàcil, però ho hem d’intentar, ha de ser el nostre gran objectiu.
—El Partit Socialista de Menorca crec que era l’únic partit del món democràtic que tenia superàvit econòmic, rebia més diners dels que gastava. Més per Menorca és igual?
—(Riu) Home (riu més)... la veritat és que... sincerament, sí, ho reconec: gastem molt poc, quasi res. Et puc dir que (torna riure) que ara que ve la campanya no necessitarem anar als bancs (a demanar crèdit). Això ens dona molta llibertat. Ara, que quedi clar que (riu un poc més) l’objectiu no és tenir diners, és que... en fi, ja et dic: gastem poc.
—Per què deixa la primera línia política, vostè, i no repetirà de candidat?
—Després de vuit anys (de diputat) vull tenir ara una fase de recuperació de l’espai familiar i professional. Ja ho vaig fer abans, quan vaig ser durant vuit anys regidor i membre del Consell i després ho vaig deixar i al cap d’uns anys en vaig reenganxar i n’he estat vuit més al Parlament. Ara igual, me’n vaig de la política institucional, però no dic que em retiri de la política, això mai.