Un pavelló era l'escenari d'una batalla fraternal entre modernitat i tradició, entre els balls dels carrers i aquells importats dels avantpassats. Les veus de Mad Masuel i del comandant Fermin Muguruza arredonien el clam per participar en el Korrika, la popular cursa basca a favor de l'èuscar que es produeix arreu dels territoris bascos, d'Euskadi, Navarra i Iparralde. El videoclip era una crida musical per promocionar una marxa per la llengua basca que en la seua última edició va fulminar rècords per on transcorria.
Inspirats per l'experiència basca i hereus d'una quarantena d'edicions de Correllengua celebrats en diversos territoris de parla catalana, un grapat de joves activistes —del bracet amb les entitats del país i altres col·lectius de tota mena— han impulsat el Correllengua Agermanat, que amb un recorregut de 1.500 quilòmetres pretén unir simbòlicament la Catalunya del Nord, el Principat, el País Valencià, lesilles Balears i l'Alguer. El tret de sortida serà a Prada de Conflent, als peus del Canigó, i el recorregut passarà per Girona, Barcelona, Tarragona, Castelló de la Plana, València, Alacant, Eivissa, Palma, Maó i l'Alguer.
Amb 17 etapes i aturant-se a vora un centenar de pobles, tindrà lloc del 19 d'abril al 5 de maig de 2026. En aquest recorregut, hi haurà moments especials, com ara quan el Correllengua arribe a València per a unir-se a la manifestació del 25 d'abril, diada nacional valenciana que commemora la desfeta d'Almansa, i al concert de retorn de La Gossa Sorda, que es convertirà en un clam per la música vehiculada en català i a favor de l'ús social de la llengua pròpia del País Valencià.
Aquesta cursa no competitiva, que es combinarà amb activitats lúdiques, culturals i populars pels municipis per on passa, estarà marcada per una flama, una representació al·legòrica de la vitalitat de la llengua catalana que es transmetrà de mà en mà a través de municipis, universitats i espais públics. «En cada poble o ciutat per on passe la flama s'aturarà uns vint minuts per donar pas a actes culturals, concerts, tallers i activitats per a totes les edats. Després, els corredors que vulguen portaran la flama fins al punt d'intercanvi amb el municipi següent», detalla Blanca Garcia-Oliver, portaveu del Correllengua Agermanat al País Valencià.
El seu funcionament, de fet, és ben senzill: «Un relleu simbòlic en forma de torxa recorre pobles, barris i ciutats, per a fer arribar la flama de la llengua d'una punta del país a l'altra. Cada poble que rep la flama aprofita per a organitzar activitats culturals, lúdiques i reivindicatives per a celebrar la llengua. És una festa oberta a tothom, en la qual cadascú aporta la seua manera d'estimar i fer viure el català. Quan la flama marxa del poble on ha arribat per seguir el recorregut, les activitats per fomentar la llengua es mantenen, perllongant el caliu del foment per la llengua», desgrana l'activista lingüística.
La cursa «més ambiciosa»
Nascut als territoris catalans l'any 1995, quan van impulsar-lo Joves de Mallorca per la Llengua, el Correllengua afrontaria una transformació envers altres edicions i formats. «És el Correllengua més ambiciós fins ara, una proposta que vol anar més enllà, unir més veus i fer bategar encara més fort la nostra llengua. El Correllengua és un moviment de base, fet des de la gent dels pobles, que connecta generacions, entitats i territoris. És un fil que ens uneix i que recorda que la llengua és viva mentre la fem servir. Però, fins ara, sempre s'havia fet de forma separada: a la Catalunya del Nord, a les quatre illes Balears, al País Valencià i a Catalunya», explica.
«Al llarg dels anys se n'han fet quasi un centenar i el Correllengua ha servit per a reivindicar no només l'idioma, sinó també la cultura, la cohesió social i la dignitat col·lectiva de la terra. El Correllengua ens permet recordar que la llengua catalana és molt més que una eina de comunicació: és un espai compartit que ens explica i, sobretot, ens agermana entre pobles», expressa. I diferència: «Es tracta d'un Correllengua Agermanat, del conjunt dels Països Catalans, i alternatiu als organitzats per les entitats del país, les quals ens presten el seu suport».
Revifar la flama del català
La marxa del Correllengua Agermanat, segons apunten des de l'organització, «és una iniciativa que sorgeix des de la base de més d'un miler d'entitats de Catalunya, el País Valencià, Catalunya del Nord, l'Alguer i les quatre illes Balears» i en la qual estan implicats entitats socials, culturals, esportives i estudiantils, així com moltes institucions i empreses que comparteixen el compromís amb la llengua i el país. «Tot això, amb un mateix denominador comú: gent jove, amb molta il·lusió i amb ganes d'impulsar un gran projecte per la llengua que puga garantir-ne la vitalitat i el futur», afirma Garcia-Oliver, que n'ha exercit de portaveu en la presentació de l'esdeveniment al Teatre el Micalet, a València.
«La defensa i l'ús del català són valors compartits per una gran part de la nostra societat. Tenim a les mans una llengua viva, i depèn de nosaltres mantenir-la en moviment. Per què no hauríem de ser, precisament, els joves qui impulsem el canvi?», es pregunta. I subratlla: «Volem situar el català al centre de la vida quotidiana, amb una mirada positiva, oberta i participativa. Més que reivindicar, volem celebrar; més que resistir, volem viure plenament en català, a tot arreu i amb tothom. Estimar la llengua és estimar la gent que la parla i que la vol fer créixer; és cuidar allò que ens identifica i ens arrela al territori». «El català és la nostra força col·lectiva, la força d'un poble que avança», clou, per fer una crida per a participar-hi.