El rellotge marcava les 22.40 h del diumenge. TV3 acabava de retransmetre el Piromusical de la Mercè i estrenava amb gran expectació un programa d'enteniment denominat Bestial. La cadena pública havia promocionat aquesta aposta audiovisual com una mena d'espectacle farcit de sorpreses, però l'audiència va girar-li l'esquena. Bestial només va aconseguir el 9,9% de quota de pantalla quan, abans d'entrar a escena, la televisió nacional de Catalunya havia assolit el 30,5%. Unes dades magres que han comportat la seua eixida de l'horari privilegiat del prime time.
L'emissió d'aquest programa, en la franja que habitualment havia ocupat l'espai de reportatges 30 Minuts, ha estat l'espurna que ha situat TV3 al centre del focus polític. L'increment de l'entreteniment en detriment d'altres propostes més informatives ha provocat les crítiques de Junts per Catalunya a l'executiu principatí que encapçala el socialista Salvador Illa. A principis d'aquesta setmana, al Parlament de Catalunya, els independentistes van centrar els seus dards contra el Govern català del PSC en «la deriva de TV3».
Albert Batet, president del grup parlamentari dels sobiranistes, va reivindicar els mitjans públics catalans com a fonaments imprescindibles per a la construcció nacional de Catalunya i va ressaltar el seu paper indispensable per a la forja identitària catalana, així com per a la preservació del català. No debades va afirmar que «són un símbol del país» que s'està erosionat pels canvis que s'han introduït darrerament, amb els socialdemòcrates al capdavant de les institucions catalanes. «Avui la societat catalana ja no es reconeix en TV3 ni en la frivolitat d'alguns programes», va retraure.
«TV3 és la punta de l'iceberg de l'estratègia de desnacionalització del PSC. TV3 i Catalunya Ràdio no poden formar part ni ser moneda de canvi de la seua estratègia de desmuntar Catalunya», va denunciar, al mateix temps que va advertir que «s'han travessat totes les línies roges i està en risc el model de mitjans públics del país». El president de la Generalitat de Catalunya, el progressista Illa, va replicar que la comandància de la televisió nacional catalana no depenia del seu govern, sinó dels òrgans dirigents de la mateixa corporació audiovisual.
Junts per Catalunya, però, no s'ha quedat en la crítica verbal i ha agitat les estructures directives de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). A través d'Àngels Ponsa i Pep Riera, consellers de la CCMA a proposta dels independentistes, van demanar la convocatòria d'un Consell de Govern extraordinari i exclusiu per tractar la «deriva» de TV3 i Catalunya Ràdio en els últims mesos. De fet, van assenyalar que hi havia «una situació d'alarma social» pels canvis que s'havien adoptat en els darrers temps, com ara «la incorporació de programes que disten molt del que hauria de ser un servei públic i de qualitat».
«Detectem una creixent banalització de la programació i una creixent desnacionalització en els continguts informatius i d'entreteniment», van censurar, així com van manifestar la seua oposició a la unificació de les marques de la televisió i la ràdio sota la identificació de 3Cat. Una altra operació d'integració, en aquest cas la fusió dels canals televisiu 3/24 i el radiofònic Catalunya Informació per identificar-los conjuntament com a 3CatInfo, va generar neguit a la plantilla, expressat mitjançant els consells professionals de la cadena audiovisual i de l'emissora.
El malestar s'ha visibilitzat aquesta setmana amb la concentració que van protagonitzar treballadors de la CCMA contra la desaparició de les marques històriques que aixoplugava l'ens audiovisual català. El Comitè d'Empresa de TV3 va encendre les alarmes: «El desplegament de 3Cat amb 3CatInfo aquest setembre suposa la pràctica desaparició de les marques històriques en el seu contingut audiovisual i editorial. Hi ha noves dinàmiques de producció i tractament de la informació, però també s'intueixen moviments d'integració empresarial i altres dels quals encara desconeixem l'abast, el propòsit i les repercussions laborals».
Aquestes denúncies s'afegien a les acusacions de «censura» que va plantejar el Comitè Professional de TV3, les quals han comptat amb el suport del comitè d'empresa de la cadena pública catalana. L'òrgan assenyalava que la comandància de la televisió pública havia decidit no emetre el documental Alerta inundable, integrat dintre de l'espai de reportatges a fons Sense Ficció. La direcció de TV3 al·legava que no s'havia produït cap censura, sinó que era necessària una tasca més àmplia d'investigació i concreció per a emetre's.
La rèplica del Comitè de Professionals de TV3, denunciant «pressions» i «ingerències» del cap de l'àrea de documentals, així com de protegir els interessos de l'Administració catalana envers les acusacions que feien alguns testimonis que apareixen al documental, ha estat la cirereta del pastís que ha alimentat el debat sobre el rumb de la televisió nacional de Catalunya. TV3 s'ha situat en el prime time del debat polític, mediàtic i, fins i tot, dels comentaris de l'esfera catalana a X.