El compte enrere ha començat. Dilluns vinent milers d'infants i adolescents tornaran a les aules per donar per iniciat el curs 2025-2026. El curs ve marcat per ser el primer de plena aplicació de la Llei de Llibertat Educativa, que va propiciar que, el passat febrer les famílies votaren per decidir quina volien que fora la llengua base en què estudiaren els seus fills i filles. El resultat fou d'empat, per bé que va sabre a victòria pels qui havien batallat a favor del valencià: un 50,53% optaren per la llengua pròpia, per un 49,47% que optaren pel castellà.
Al maig, amb motiu de la presentació del procés d'admissió, el conseller José Antonio Rovira es va manifestar exultant. La consulta, segons ell, havia reflectit «la pluralitat de la Comunitat Valenciana". Aquell dia, envoltat del seu equip, va assegurar que el 99,87% de l'alumnat d'Infantil i Primària estudiaria el curs següent -és a dir, el que ara comença- en la llengua triada per les famílies. En definitiva, va vindre a dir que el procés havia estat un èxit. «La dada mata el relat», va etzibar, en referència a les entitats que havien criticat el procediment.
A pocs dies per iniciar-se el curs, tanmateix, les dades de Rovira estan en qüestió. Són molts els alumnes que, segons denuncia Famílies pel Valencià, no podran estudiar en la llengua triada perquè Conselleria no aporta els recursos necessaris. Aquesta entitat ha ajudat a diversos centenars de famílies que no han vist satisfeta la seua petició després de presentar al·legacions al departament d'Educació. Només una ha estat contestada satisfactòriament.
Fills en escoles diferents
Javier Milara és un dels pares que batalla perquè es respecte el dret dels seus fills a estudiar en valencià. Castellanoparlant de naixement, pare de dues criatures, és conscient que posar a l'abast dels seus fills la possibilitat de fer l'ensenyament obligatori en valencià els podia obrir portes, tant mentals, com acadèmiques com laborals. Per això, va tindre clar el sentit del seu vot. Tanmateix, al seu fill de nou anys li ha correspost anar a una aula en castellà, ja que la ràtio està completa en l'aula de valencià de quart de primària del col·legi Mestalla, de València.
Aules descompensades i famílies amb germans en llengües diferents són la tònica derivada de la consulta
«Això que diuen que s'ha respectat el vot de les famílies és propaganda. Van dir que allà on calguera es doblarien aules i això no és cert», lamenta. La direcció del centre els ha dit que no poden fer res. A sobre de la taula els han posat la possibilitat de canviar al seu fill a un centre on hi ha places lliures en valencià. «Però estem parlant d'un xiquet de nou anys, que ha fet tota la socialització en aquest col·le, que té els seus amics i el seu ambient ací. I, clar, no vol», raona.
A la filla menuda, que tot just començarà l'escolarització aquest any, han optat per matricular-la al col·legi Pare Català, del barri de Benimaclet, on les dues aules de P3 són en valencià i on, per tant, tenen garantit que es donarà satisfacció al seu vot. Un centre educatiu i l'altre es troben a 23 minuts caminant. És, per tant, un entrebanc logístic considerable per a la família. «Es parla de llibertat, però la consulta el que ha fet ha sigut complicar-nos la vida».
Un fill en cada llengua
Una altra de les famílies que viu una situació rocambolesca és la de Mara Guirado, en aquest cas a Sant Vicent del Raspeig, a l'Alacantí. Ella és un dels múltiples casos on, de resultes de la votació, un fill i altre estudiaran en llengües diferents. En aquest cas, en el CEIP La Almazara. "Vam triar aquest centre perquè ens agradava el seu projecte lingüístic. Amb la Llei Rovira, però, tot ha saltat pels aires", lamenta Mara.
Ella i el seu home són pares d'un fill i una filla. En el cas del xiquet, que l'any passat cursava P3, 11 famílies van votar valencià; per 33 que van votar castellà. És a dir, un 25% de les famílies -la fita que, en principi, exigia el reglament de la consulta-, optaren per la llengua pròpia. Tanmateix, Conselleria ha concedit dues aules en castellà per cap en valencià.
«Ens diuen que podem canviar-nos de col·le per al menut, però en els col·les del barri no hi ha places disponibles i ens hauríem de desplaçar a l'altra punta del poble. No ens sembla una opció viable», lamenta Mara. Totes les al·legacions que ha posat davant Conselleria han estat desestimades.
En el cas de la seua filla, que enguany comença segon de primària, 26 famílies votaren pel valencià per 28 que votaren en castellà (en aquest nivell hi ha tres aules). El nivell ha quedat configurat de forma que hi ha una aula en valencià, amb 25 alumnes (el màxim que permet la ràtio), per dues aules en castellà, cadascuna de les quals tindrà 15 alumnes. És a dir, que mentre l'alumnat en castellà gaudirà de classes de ràtios baixes, el de valencià anirà al màxim de ràtio.
«És un desgavell a tots els nivells», es lamenta Mara. La pressió que ella i altres famílies procedents de P3 han fet a l'equip directiu i Conselleria ha tingut, a més, un efecte negatiu: el recel de les famílies que van votar pel castellà i que, en cas d'atendre la demanda de les primeres, veurien insatisfeta la seua petició. «Hi ha una tensió latent que no afavoreix el bon clima entre les famílies. Ens veuen com 'els del valencià' que estem posant en qüestió el seu dret», lamenta.
«Es demostra que la finalitat última de la consulta era atacar al valencià», denuncia Núria Cerveró, una de les membres fundadores de Famílies pel Valencià, l'entitat que ha encapçalat l'oposició a la Llei de llibertat educativa i que, com també ha fet Escola Valenciana, ha ajudat a moltes famílies a presentar al·legacions i recursos. En aquest sentit, tant des d'una entitat com des de l'altra han criticat reiteradament que el procés de votació telemàtic va induir a moltes equivocacions a l'hora de baremar la puntuació de cada família. Una puntuació que, en el cas dels nivells amb dues aules (una en valencià i l'altra en castellà), ha estat decisiva.
«El conseller pot dir que el 99,7% de les famílies han vist satisfetes les seues peticions, però no és veritat -exposa-. Ho estem veient a tot arreu i és especialment flagrant en zones castellanoparlants on les famílies han votat pel valencià. El conseller va dir que es dotarien unitats en valencià quan hi haguera 'demanda suficient'. Però, què vol dir 'demanda suficient?'. També es va dir que es desdoblarien aules allà on calguera, però això no s'ha fet».