—Ocupar la presidència d'Escola Valenciana no és cap caramel: reunions, trobades, viatges a València, representació institucional, gestions, telefonades... En definitiva, un maldecap. Per què fa el pas i entoma aquesta responsabilitat una persona com vostè que, a més, viu al Camp de Mirra?
—He fet aquest pas perquè era un moment de la meua vida que resultava propici. Els meus dos fills estan fora i dispose de temps per poder aportar el meu granet de sorra. En la meua casa, els meus pares, que entre ells es comunicaven en valencià, em parlaven en castellà, perquè era la llengua de prestigi. En l'adolescència, però, vaig prendre consciència lingüística i vaig fer el pas de canviar al valencià. Des d'aleshores, he participat en els moviments de defensa de la llengua, en les Trobades i en tot d'iniciatives que pogueren sorgir. Soc de l'opinió que, només queixant-nos, no podem solucionar res. Així que les forces que tinc, vull destinar-les a lluitar per revitalitzar el valencià.
Soc mestra a temps complet de primària en una escola de Biar i soc conscient que ser presidenta d'Escola no és cap caramel, però vull fer la meua aportació durant aquests tres pròxims anys.
—Quins objectius es marca?
—Hi ha un objectiu principal que és frenar la substitució lingüística, aconseguir que el valencià esdevinga la llengua normal i de prestigi. A partir d'ací, hi ha tres eixos fonamentals sobre els quals es fonamenta el meu full de ruta: l'escola, l'entitat i la societat.
Respecte de l'entitat, Escola Valenciana es basa en el treball autònom de les coordinadores que es creen en les comarques. Aquestes fan les activitats que consideren (les Trobades, els Premis Sambori, el voluntariat lingüístic...). Totes compartim un mateix objectiu: la promoció de la llengua. La tasca d'Escola Valenciana, doncs, és fer de nexe d'unió i coordinació. L'objectiu és generar sinergies per fer-nos més forts. És una tasca complexa, però molt bonica.
«La consulta a les escoles ha demostrat la capacitat de mobilització que té la societat valenciana»
Respecte del valencià, volem treballar perquè el valencià esdevinga la llengua vehicular i normal a l'escola. Quaranta-dos anys després de l'entrada en vigor de la Llei d'ús i coneixement del valencià, això encara no s'ha aconseguit. Volem reivindicar i garantir el valencià en totes les etapes i en totes les zones.
També hem de treballar per millorar les actituds, perquè, al marge de millorar les oportunitats d'interacció, ens cal eliminar les barreres mentals i els prejudicis que van en contra del valencià. Hi ha molta feina a fer encara en aquest camp.
Pel que fa a l'eix de la societat, hem de tenir clar que només amb l'escola no salvarem el valencià. Ens cal que la llengua estiga a tot arreu: al carrer, al comerç, als festivals. Ens cal fer entorns massius, festius i d'interacció en valencià.
Per descomptat, també ens correspon a nosaltres fer pressió contra les lleis que discriminen i fomenten el retrocés del valencià. Perquè, a hores d'ara, la política lingüística que desplega la Generalitat és en contra del valencià. Ens cal contrarestar aquesta política d'extermini lingüístic.
—Escola Valenciana és una entitat amb solera, i, com totes les entitats, té davant seu el repte del relleu generacional. No és cap secret que a moltes comarques aquest relleu és complicat. Com va aquest procés de rejoveniment de la massa social?
—Aquest relleu és complicat però, alhora, esperançador. Davant la llei Rovira, hi ha hagut una resposta considerable, perquè la gent ha pres consciència de fins a quin punt això era una barbaritat. S'escuden en una suposada neutralitat que, en realitat, és hostilitat.
Crec que la resposta a la consulta ha demostrat la capacitat de mobilització que té la societat valenciana. I això ha estat així a pesar que vivim en societats individualistes i on no s'afavoreix per a res la participació de la societat civil en els projectes col·lectius. Crec que en la consulta s'ha demostrat que som capaços de trencar amb la desil·lusió i amb el convenciment que, com que ja està tot perdut, no hi ha res a fer. Hi ha moltes coses a fer i des d'Escola Valenciana volem demostrar-ho.
—El curs que ara acaba ha estat marcat per l'entrada en vigor de la Llei de llibertat educativa i la consulta a les famílies. Una de les coses positives que deixa la consulta és el sorgiment de Famílies pel Valencià. Ara bé, a molts ens ha estranyat que haja estat Famílies en Valencià qui capitalitzara el moviment a favor del valencià. En alguns sectors, s'ha llegit com un senyal de debilitat d'Escola. Ho és?
—No. Crec que s'ha treballat de forma coordinada. Des d'Escola Valenciana hem fet moltes xerrades conjuntament perquè compartim objectius. Famílies pel Valencià no és cap competidor i estem encantades del seu sorgiment. Ens felicitem, de fet, de la seua existència.
Potser des d'Escola Valenciana s'ha fet molta tasca de difusió i conscienciació que no ha estat tan visible. Hem fet xerrades, conferències; hem editat material, i hem estat allà on ens han reclamat o hem considerat que calia estar. El treball que s'ha fet des d'Escola davant la consulta, crec que ha estat excel·lent. Potser pel fet de ser un moviment nou, el treball de Famílies pel Valencià s'ha fet més visible.
—Com són les relacions amb la resta d'entitats que s'han posicionat obertament en contra de la consulta i que, com Escola, treballen pel valencià?
—Mantenim unes relacions ben cordials. No som competidors, sinó aliats, i fem tasques complementàries. Totes remem en la mateixa direcció. Les relacions són molt bones i continuaran sent-ho.
—Aquests dies han eixit les dades de les matriculacions, i els grups ja s'estan configurant. El conseller va dir ja fa algunes setmanes que el 98% de les famílies voran satisfeta la tria que havien fet. Escola és una de les entitats que ha advertit que això no és cert. Quin feedback estan rebent de les famílies?
—Hi ha queixes, sobretot de les comarques castellanoparlants, on hi ha hagut un percentatge enorme de gent que ha demanat valencià i a la qual, tanmateix, l'Administració no donarà satisfacció a la seua demanda. La llei diu que hi haurà aules en valencià quan hi haja demanda suficient. Però què és «demanda suficient»? Això resulta del tot aleatori.
Les exigències per fer aules en valencià són molt més altes en les zones castellanoparlants que no les exigències per fer aules en castellà en les zones valencianoparlants. Per això, estem registrant molts casos de demanda no satisfeta. I els casos que es donen són sempre en contra del valencià.
«Amb els seus discursos, la Generalitat augmenta i atia els prejudicis i l'hostilitat social cap al valencià»
—Quina lectura fa vostè dels resultats? El valencià va guanyar, però de ben poc, amb el 50,5%.
—Crec que cal fer una lectura positiva, perquè en un context de regressió lingüística, aquest és un bon resultat. A més, la consulta ha permès visualitzar que hi ha moltes famílies de l'escola concertada i de zona castellanoparlant que sí que volen estudiar en valencià, en contra de la impressió general a aquest respecte. Hi ha molta gent amb ganes de ser competent en valencià i això és una molt bona notícia.
—La Generalitat Valenciana ha optat per una política de terra cremada contra totes les associacions en defensa de la llengua. De fet, han incrementat de forma significativa les ajudes al secessionisme lingüístic. En quina mesura aquestes retallades comprometen el funcionament i els programes que ja desplegava Escola Valenciana?
—Aquesta política ens fa molt més difícil mantenir la nostra activitat. Estem en un punt que fins i tot han explicitat que el seu objectiu és ofegar l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, que no és una associació sinó un organisme estatutari.
Davant d'aquesta situació, buscarem finançament d'altres llocs per continuar fent projectes. Nosaltres continuarem treballant i no ens aturarem a pesar d'aquestes agressions tan bèsties.
—Què esperen de la Generalitat Valenciana en aquests moments?
—D'aquesta Generalitat no esperem res. Demostren amb els fets i els discursos que van a totes. Són hostils a qualsevol cosa que faça olor de valencià. Tenim un govern que, en lloc de fer polítiques de promoció lingüística, sosté el discurs absurd de la imposició de la llengua. Alimenten idees destructives que erosionen un patrimoni tan únic i tan preuat com és la nostra llengua. El que fa la Generalitat és augmentar i atiar els prejudicis i l'hostilitat social. Aleshores, que podem esperar d'aquesta gent? Res de res.
LA PRESIDENTA D'ESCOLA QUE ES VA PASSAR DEL CASTELLÀ AL VALENCIÀ
Diplomada en magisteri, amb especialitat en música i educació primària, graduada en llengua i literatura catalana, Rosanna Martínez és la primera presidenta d'Escola Valenciana nascuda a l'Alt Vinalopó, una comarca en l'extrem nord-oest d'Alacant, en la qual conviuen municipis catalogats per llei com a castellanoparlants i catalanoparlants. Natural del Camp de Mirra, un municipi de poc més de 400 habitants, ella mateixa s'encarrega de puntualitzar: «Se'ns considera de l'Alt Vinalopó, però això ens dilueix culturalment. Ens sentim molt més pròxims a l'Alcoià».
La mateixa Rosanna ha experimentat en la seua pell aquesta dicotomia. El pare, mestre, treballava a Villena —municipi castellanoparlant—, així que els progenitors van pujar les tres filles en castellà. «Aleshores, era la llengua de prestigi, la llengua de les persones cultes», explica. «Però jo no em vaig sentir mai castellanoparlant».
A l'institut, a Villena, recorda, va coincidir en classe amb alumnes que procedien de Beneixama, i allà va veure l'oportunitat de submergir-se en la llengua dels pares i els avis. «El primer dia de classe de valencià, com que en classe hi havia gent de tots els municipis de la comarca, ens va preguntar un a un si érem valencianoparlants o castellanoparlants. Recorde que el cor m'anava a mil. Vaig pensar: "Si dic castellanoparlants, ningú em parlarà valencià", així que vaig dir que valencianoparlant». El seu és un de tant casos que la sociolingüística categoritza com a revernacularització.
Des d'aleshores, Rosanna Martínez, la nova presidenta d'Escola Valenciana, no ha deixat de treballar per reviscolar la llengua que estima. Amb els pares i les germanes fa temps que es passaren, també, al valencià. «Com havia de ser», explicita.