Susana Camarero, vicepresidenta de la Generalitat Valenciana, havia postergat la seua ànima de buldòzer. Erigida en la veu del Consell del PP d'ençà de la terrible riuada d'octubre del 2024, la dirigent zaplanista s'havia convertit gràcies als seus dots oratoris en l'autèntica ariet dels populars contra l'oposició progressista. Encara més, en l'encarregada de defensar les versions canviants del Govern valencià sobre l'actitud del president valencià, Carlos Mazón, durant el dia D de la devastadora barrancada.
Al capdavant de la conselleria Serveis Socials, Igualtat i Habitatge, un departament farcit de maldecaps quotidians per encarregar-se de gestionar l'assistència a les persones més vulnerables, va reivindicar a mitjan juny una ampliació de la xarxa concertada per atendre a dones víctimes de violència masclista. Aquella promoció de la seua gestió com a conselleria coincidia amb una reunió de treball amb les entitats que presten aquest servei a la Generalitat Valenciana. Però qui controla aquesta assistència privatitzada?
L'ombra dels càstigs de la creu
Un mes i escaig abans d'aquella reunió, la conselleria havia aprovat una resolució en la qual determinava qui eren les adjudicatàries del servei d'assistència a dones víctimes del terror masclista. Amb un reg públic de 598.712,08 euros en 2025, poc més d'un milió d'euros en 2026 i 422.455,72 euros en 2027, una de les entitats contractistes era la Congregació Oblates del Santíssim Redemptor. Aquest orde religiós està marcat per la seua participació en el Patronat de Protecció a la Dona, una institució que durant el franquisme i durant els primers anys de la represa democràtica va recloure a les dones allunyades dels cànons nacionalcatòlics.
La congregació, segons va destapar EL TEMPS en la seua revista del mes de juliol, va obtenir 1,8 milions d'euros en contractes i convenis públics l'any 2023, així com va percebre 2,2 milions d'euros en subvencions públiques arreu de l'Estat espanyol. Gestora en l'actualitat d'espais d'atenció social a Alacant, Palma i Barcelona, van regentar quatre centre del Patronat de Protecció a la Dona, d'acord amb la recerca de les periodistes Marta García i María Palau, autores de l'obra Indignas hijas de su patria: Crónicas del Patronato de Protecció a la Mujer en el País Valencià (Alfons el Magnànim, 2023).
La Congregació de les Serventes de la Passió, una altra entitat lligada a aquesta institució repressora, està present a la selecció de la conselleria de Camarero. L'orde religiós, marcat per les acusacions de robatoris de nadons a València, comptarà amb unes injeccions públiques per la seua tasca assistencial, que sumen 611.539,24 euros en 2025, poc més d'un milió en 2026 i 431.506,66 euros en 2027. El seu centre a València, Casa Cuna Santa Isabel, ha estat àmpliament regat per les administracions públiques valencianes i premiat per l'Ajuntament de València de Rita Barberá.
La resolució de la conselleria inclou una tercera contractació d'una entitat religiosa esguitada per haver gestionat centres del Patronat de Protecció a la Dona: es tracta de la congregació Filles de la Caritat Sant Vicent de Paúl. L'Associació Marillac, el vehicle d'aquest ordre per canalitzar una part de les seues accions socials, percebrà 128.738,12 euros en 2025, 219.576,70 euros en 2026 i 90.838,58 euros en 2027. Les religioses no sols fan negoci amb l'assistència social, sinó que disposen de col·legis a Barcelona, Massanassa (Horta Sud), Cullera (Ribera Baixa), Alacant o Villena (Alt Vinalopó).
La petjada catòlica en l'adjudicació persisteix amb la Fundació Residència Nostra Senyora del Carme de Pedreguer (Marina Alta), que rebrà poc més d'un milió i mig d'euros, i amb Missatgers de la Pau, una prestigiosa organització caritativa impulsada pel carismàtic Pare Àngel. ONG com ara Fiet Gratia, associacions civils de prestigi com ara Creu Roja o la Confederació Nacional de Dones en Igualtat també han estat beneficiàries d'aquest procés selectiu de la Generalitat Valenciana.
Conservadorisme i lligams amb el PP
Una de les contractistes més destacades és l'Associació d'Ames de Casa Tyrus. Aquest col·lectiu d'ideologia conservadora i amb bones referències al sector de l'assistència a dones víctimes de violència masclista compta amb dos centres. Si pel primer obté 186.513,84 euros en 2025, 318.119,40 euros en 2026 i 131.605,56 euros en 2027 per la concertació dels seus serveis, per l'altre percep 124,738,12 euros en 2025, 212.254,80 euros en 2026 i 87.809,52 euros en 2027.
Tyrus és una de les entitats que més ha estat força consentida amb diners públics durant els anys de govern al País Valencià del PP. No debades va embutxacar-se sis milions d'euros entre 1999 i 2002. L'obtenció de subvencions públiques per part de les administracions populars s'ha intercalat amb unes dirigents que han estat força lligades a la formació de la gavina i als àmbits polítics conservadors i blavers. L'actual presidenta, Eugenia Garrigues, és mare d'una exdiputada del PP i d'una regidora a Carcaixent (Ribera Alta) per Units, de tall anticatalanista.
Encara més, Asunción Francès, històrica presidenta de les ames de casa, va exercir d'assessora de presidència de la Generalitat Valenciana durant catorze anys, és a dir, a les etapes d'Eduardo Zaplana, condemnat per cobrar suborns a canvi de manipular contractes a favor dels Cotino, i Francisco Camps. Contractada en 1997, va renunciar l'any 2011 a una nòmina pública de 2.400 euros. Fent Camí, Sercoval, Fundació APIP-ACAM, Fundació Salut i Comunitat i la Fundació Diagrama completen la llista d'adjudicataris de la conselleria de Camarero per assistir a les víctimes de violència masclista.