La iconografia de València i del seu esperit mediterrani està ancorat als paisatges bucòlics de l'Albufera, als passeigs en barca i als extensos arrossars que poblen una llacuna que s'ha oposat des del seu naixement a integrar-se a la mar. Inspiradora de novel·les i poemes, forjadora de memòria col·lectiva i identitat, reducte d'expressions en llengua pròpia, les seues aigües i els seus contorns de verd seductor són un atractiu per a qualsevol veí de la capital valenciana i, per descomptat, per qui visita les terres annexes al cap i casal del País Valencià.
Amb una salut fràgil, marcada encara pels efectes de la hipermedicalització, que va sofrir a conseqüència del torrent mortal de la dana del proppassat 29 d'octubre del 2024, bufa les seues espelmes com a parc natural a la pròxima estrena del calendari, això és, quan ens endinsem en l'any 2026. Una efemèride que l'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM), sota la comandància de la lleonesa Blanca de la Torre, pretén celebrar amb una exposició que buscarà revisar els modes de representació d'un dels aiguamolls costaners més valuosos del país i de la conca mediterrània.
Aquest viatge artístic per un ecosistema de gran riquesa biològica, per un espai que atresora una gran tradició etnològica, històrica i cultural del poble valencià, és una de les iniciatives que enllesteix la pinacoteca valenciana dintre de la línia de Museu Amfibi. Un projecte que transita pels entorns dels paisatges naturals i els cossos d'aigua vinculats històricament i social a la ciutat de València, com ara l'Albufera, l'horta, els barrancs, el litoral mediterrani o el llit del Túria.
«El terme 'amfibi' al·ludeix a organismes capaços d'habitar i transitar entre l'aigua i la terra. Aquesta condició simbòlica permet traslladar el seu significat a l'àmbit cultural, en el qual els museus poden actuar com a mediadors entre diferents territoris físics i simbòlics, mitjançant nutrients i vida, memòries i sabers», ha explicat la directora del museu valencià. Des d'aquesta perspectiva, de fet, es desenvoluparan projectes curatorials i artístics, els quals incorporaran formats híbrids que combinen art contemporani, sabers tradicionals, investigació etnogràfica i acció mediambiental al voltant de dos eixos interrelacionats: Territoris-Terra i Entorns Aquàtics.
El projecte no s'ha ideat només com a una sola ramificació artística dintre del projecte global del museu, sinó que aspira a travessar fronteres disciplinàries. «No es concep com una mera línia programàtica, sinó com un espai d'investigació, producció i acció cultural», ha afirmat la comandant de la pinacoteca sobre una proposta que «representa una oportunitat per a repensar el paper dels museus en el segle XXI, transitant d'una lògica centrada en la custòdia d'objectes cap a un model processual, relacional i territorialitzat».
El Museu Amfibi arrancarà el seu programa en 2025 amb unes jornades de mediació cultural; un projecte d'investigació sobre els fenòmens naturals i els efectes que generen socialment, i una activitat per a famílies al voltant de les tradicions, ritus i rituals de les festivitats més arrelades en la cultura popular del nostre territori. La iniciativa, que tindrà una línia editorial pròpia, s'emmarca en l'interès de l'IVAM a posicionar-se «com una institució permeable i activa, capaç de generar coneixement situat i mediacions culturals en sintonia amb el seu context social, polític i mediambiental», segons ha assenyalat De la Torre. És la nova pell amfíbia de l'IVAM.