Els quioscs s’han convertit en relíquies quasi d’una altra època, en aparadors de records per a turistes que amaguen els periòdics a les grans ciutats. La conversió digital, amb el periodisme submergit en els ritmes trepidants i delirants de la immediatesa, ha deixat la premsa vehiculada a través del paper com una expressió pausada, de mirada llarga i combatent contra la dinàmica mediàtica d’ancorar-se a les polèmiques de curta digestió i de memòria fugaç.
Unes veus impreses cada vegada menys gruixudes que rarament s’han dirigit al públic en valencià o, si més no, amb una òptica d’ideals valencianistes. Amb ...