La revolució digital ha agitat els ritmes sempre vertiginosos de la ciutat. No sols ha canviat la seua fisonomia, ha provocat canvis econòmics profunds i ha accelerat la turistificació —així com tots els efectes associats en matèria d'habitatge que comporta aquest fenomen—, sinó que també ha donat eines per cartografiar l'urbs en temps real. Només s'ha de tenir a l'abast un telèfon mòbil.
La tecnologia ha transformat les ciutats, ha trastocat la nostra relació amb la natura i, fins i tot, ha proporcionat modificacions en la convivència entre els nosaltres, entre els humans. Una mostra d'aquestes interconnexions s'exhibeixen a l'exposició «Simbiòpolis. Tecnologia, persones i natura», present en el Palau Robert de Barcelona fins al 31 d'agost.
Aquesta experiència immersiva està dividida en tres fases. La primera parada ens convida a descobrir com la tecnologia esdevé una eina per entendre i transformar l'entorn urbà. L'exposició, segons exposen des del Palau Robert, «planteja el concepte de ciutat com un organisme viu, una xarxa dinàmica de fluxos de dades, informació i matèria amb un conjunt d'experiències tecnològiques i artístiques que redefineixen l'espai urbà».

A partir d'aquesta conceptualització, el públic compta amb diversos elements per aprofundir-hi. Hi ha una experiència per a poder visualitzar en temps real l'estat i funcionament de la xarxa de metro, la disponibilitat d'estacions de càrrega del servei municipal de bicicletes o consultar l'activitat de les biblioteques municipals que actuen també com a refugis climàtics. Així mateix, i través d'un gran mapa digital de Barcelona, el visitant pot escollir entre diferents vehicles per distribuir mercaderies per la ciutat i comprovar els efectes de la seua decisió en àmbits com ara la contaminació ambiental, l'eficiència logística o el trànsit.
La segona parada de l'exposició «Simbiòpolis. Tecnologia, persones i natura» interpel·la la nostra consciència ambiental, com la tecnologia ens pot ajudar a construir una economia més sostenible i contribuir a l'enorme repte global del canvi climàtic. El visitant podrà interactuar, per exemple, amb una eina que a través d'un breu formulari s'avaluen els estils de vida d'aquell que ho prova, ja siga a àmbits com ara la llar, l'alimentació o el transport. Aquesta aplicació t'ofereix un càlcul de la teua petjada de carboni i aporta alternatives per a reduir-la.

Junt amb aquestes aplicacions, la mostra atresora en aquest tram de la gran cúpula immersiva que va regnar al seu estand del MWC25. Es tractava d'una instal·lació de pantalles flexibles que explorava la renaturalització urbana, combinant formes orgàniques i mosaics vius amb escenes que mostren la integració de la tecnologia a la vida quotidiana. El darrer element és «Cascade», una experiència artística de Marc Vilanova, consistent en una obra sonora i visual que evoca el flux d'aigua i la interacció entre els elements a través d'un sistema dinàmic de fluids i algoritmes generatius.
L'última estació d'aquest recorregut tecnològic situa les llums a sobre de la persona i la seua interconnexió amb les innovacions, però també amb la naturalesa. L'exposició ofereix una immersió en els simuladors i entorns virtuals que utilitza una companyia de transport de passatgers mitjançant avions en els seus programes de formació. A través d'alguns casos pràctics, els visitants podran comprovar com la realitat virtual contribueix a perfeccionar les habilitats de la tripulació. Un exemple d'interconnexió entre humans i la tecnologia.

Un altre dels elements d'aquesta exposició comissariada per Rosa Pera és un robot hominoide que interactua amb els visitants, així com la presència d'una pantalla interactiva en la qual es poden veure diferents casos d'ús de robòtica. L'hominoide actua com un exemple il·lustratiu per a reflexionar sobre l'impacte i el paper dels robots en la vida quotidiana del present i del futur. La mostra es tanca amb Somoure, una experiència artística de Mònica Rikik, que explora els processos de producció, impactes i conseqüències de la robòtica assistencial. Tot un viatge pels nostres vincles amb la tecnologia.