La construcció nacional de Catalunya ha estat una feina feixuga que ha estat suportada pel treball constant de col·lectius locals, d'una base activista que ha actuat des dels municipis, des del kilòmetre zero de les seves viles. En un moment de repensada del moviment independentista després de l'agitada etapa del procés i de la pèrdua de la comandància de la Generalitat de Catalunya, són les institucions més apegades al territori les que han decidit fer un pas endavant.
A finals d'aquesta setmana, les viles de Girona, Vic (Osona) i Manresa (Bages) exhibien unitat i un front comú per a impulsar la Trobada Nacional d'Electes Locals de Catalunya. Acompanyats per l'Associació de Municipis per la Independència, s'han situat al capdavant d'un projecte que pretén reunir el pròxim 31 de maig, al Palau de Congressos de Girona, tots els alcaldes i regidors que «comparteixin la necessitat de reactivar aquesta iniciativa per la sobirania de Catalunya».
Amb la meta d'assolir l'Acord Municipalista Catalunya 2025, el propòsit és «rellançar el moviment municipalista català en defensa del país». Segons ha explicat Lluc Salellas, alcalde de Girona per la CUP i amfitrió de la Trobada Nacional, s'efectuaria «mitjançant l'impuls d'una agenda municipal catalana que inclogui abordar solucions a les principals mancances i dèficits que tenim els ajuntaments per a poder fer polítiques i prestar serveis públics de qualitat, i que incorpori també la defensa del país mitjançant, entre altres, una nova estratègia democràtica per l'autodeterminació».
Aquesta jornada d'unió del municipalisme sobiranista estarà articulada per una primera taula per a establir uns horitzons comuns de reptes en perspectiva de construcció nacional i una segona per avançar en polítiques municipalistes que reforcen la sobirania local. Es tractaria d'un debat al voltant d'àmbits decisius en l'edificació del país com ara la preservació de la llengua, l'energia o l'alimentació.
La unió de l'anhel nacional
La iniciativa està dissenyada perquè serveixi d'adhesiu d'unió del conjunt de les forces independentistes perquè les lluites partidistes queden a banda i es treballi amb un full de ruta comú per part d'aquells regidors i batlles que comparteixen «l'anhel nacional d'una Catalunya independent». «Hi ha dos elements clau: un és l'autodeterminació i com afrontem l'estratègia des dels municipis», ha indicat Salellas.
L'alcalde de Manresa, el republicà Marc Aloy, ha recordat la importància d'engegar una iniciativa d'aquestes característiques en l'actual escenari polític a Catalunya: «Vivim en una certa desorientació del moviment, així que hem de recordar que la gran majoria dels càrrecs electes dels municipis són independentistes que, des d'aquesta base, podem construir moltes sobiranies». Una mirada sobiranista que s'aplicaria a àmbits com ara l'habitatge, l'alimentació, l'energia o «la gestió del fet migratori», ha puntualitzat el batlle d'ERC.
«Catalunya viu un moment històric, una cruïlla de camins entre preservar la nació o dissoldre'ns en un Estat espanyol que ens vol així», ha avisat Albert Castells, alcalde de Vic per part de Junts per Catalunya. El batlle de la formació independentista ha advertit sobre les pulsions centralistes que practica l'Estat espanyol i ha empentat el moviment de regidors independentistes a «construir una xarxa en què tots els municipis, pobles i ciutats treballen plegats per a edificar un país d'oportunitats, enfrontant-se als reptes nacionals, socials i demogràfics».
Els tres batlles han comptat amb el suport i la col·laboració de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI). «Els municipis som els portadors del missatge de la ciutadania, som la veu del país, i per aquest motiu, volem tornar a donar la paraula als càrrecs electes, tal com la vam tenir abans del 2017», ha expressat Jordi Gaseni, president de la xarxa de localitats a favor de l'autodeterminació catalana i exalcalde republicà a l'Ametlla de Mar (Baix Ebre).
«No volem ningú que promocioni l'odi»
La iniciativa empentada pels tres alcaldes i l'AMI s'ha desmarcat clarament de qualsevol contacte amb la ultradreta d'Aliança Catalana, els quals van acusar la xarxa que ha picat pedra durant anys per la independència com a una mena de «xiringuito». «Tenim clar que no volem ningú que promogui l'odi, i tampoc volem gent que no vulgui ser-hi», ha assenyalat. Amb el mirall d'esdeveniments com la consulta del 2009 a la població d'Arenys de Munt (Maresme), la votació del 9-N i el referèndum del 2017, l'independentisme busca reactivar-se des del kilòmetre zero.