L’independentisme ha presentat aquest dilluns la proposta de Llei d’Amnistia que els partits presentaran al Congrés dels Diputats. La proposta, treballada conjuntament per Òmnium Cultural i les formacions independentistes amb representació a Madrid, arriba després de mesos de discrepàncies i debat sobre la solució a la repressió patida pel moviment independentista els darrers anys i que té en els presos polítics i exiliats com a principals exponents. Si bé el text presentat, que difícilment serà aprovat per l’oposició que ja ha fet pública el PSOE, no resoldrà debats sobre qüestions com l’acceptació dels indults o la reforma del delicte de sedició, sí que representa la primera proposta conjunta i estructurada que presenta l’independentisme per impulsar una llei d’amnistia.
Més de tres anys després del referèndum d’autodeterminació de l’1-O, la proposta arriba com a fruit de diverses setmanes de reunions auspiciades per Òmnium Cultural i en les que, partits a banda, també hi han participat diferents col·lectius de juristes. Tot i l’acte de presentació fet aquest dilluns, el text s’entrarà al Congrés dels Diputats el quinze de març amb la voluntat que la tramitació d’aquest no interfereixi en el període electoral. Un factor a tenir en compte per evitar la possible desestabilització a la unitat independentista que segurament suposarà la cursa cap a les urnes.
Amb el vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri, al centre, la primera fila de l’acte l’ocupaven representants dels diferents partits: Gemma Geis per Junts per Catalunya, Marta Rovira per ERC, Marc Solsona pel PDeCAT i Natàlia Sànchez per la CUP. La representació d’aquests partits era àmplia al pati d’entrada de la presó Model. Amb un ambient més distès que el parlamentari, els portaveus dels partits que donen suport al govern, Albert Batet i Sergi Sabrià, conversaven en un dels laterals mentre la cantautora Gemma Humet interpretava ‘Què volen aquesta gent?’, la cançó que Maria del Mar Bonet va fer a partir del poema de Lluís Serrahima.
La primera intervenció ha estat per la Plataforma Ciutadana Amnistia i Llibertat que ha recollit quaranta mil signatures arreu del territori català en favor de l’amnistia. Des del col·lectiu, Susanna Pagès ha reivindicat que “la llei presentada té cabuda dins l’ordenament jurídic espanyol”.
Marcel Mauri, vicepresident d’Òmnium, ha recordat que “l’amnistia forma part d’aquells acords que aglutinen majories” i que “reconèixer la necessitat de l’amnistia és reconèixer l’existència del conflicte polític entre Catalunya i l’Estat”. Darrer seu, Vilalta ha reivindicat la llei com “la millor eina per la construcció de la solució democràtica per a totes les persones encausades i condemnades” i ha demanat “l’amnistia per poder desjudicialitzar la política”. En una intervenció gravada en vídeo, la candidata de JxCat Laura Borràs ha volgut parlar de l’amnistia “com un punt de partida” que “no resol l’altra qüestió que cal negociar amb l’Estat espanyol, el dret a l’autodeterminació”. Finalment, Natàlia Sànchez de la CUP ha remarcat la transcendència de l’espai on es feia l’acte en relació a la història de la repressió política i ha subratllat la importància de reivindicar el dret a l’autodeterminació perquè “si no hi ha delicte, l’amnistia és un dret”.
Breus vídeos d’Anna Gabriel, Marta Rovira i Carles Puigdemont des de l’exili han clos un acte on el gran absent ha estat l’ANC. Elisenda Paluzie, presidenta de l’organització, ha exposat al matí a les portes del TSJC, on era jutjat el conseller Bernat Solé per la seva implicació en l’1-O com alcalde d’Agramunt, que no s’havien implicat en el procés de redacció de la llei pel congrés perquè pensaven que seria feina “en va”.
La llei
El redactat que es presentarà com a proposició de llei el 15 de març recull en el seu primer article que quedarien amnistiats tots aquells actes “d’intencionalitat política” efectuats des de l’1 de gener de 2013 fins al moment d’entrada en vigor de la llei. Els actes d’intencionalitat política són entesos com “qualsevol fet vinculat a la lluita democràtica per l’autodeterminació de Catalunya”. També estableix que no es podran iniciar nous procediments ni diligències en relació als fets que s’inclouen en l’amnistia. La llei també preveu l’extinció de “la responsabilitat criminal derivada de les penes imposades o que es poguessin imposar” i el retorn de les fiances i les penes de caràcter econòmic. En conseqüència, recull que “l’autoritat judicial competent ordenarà la immediata llibertat dels beneficiats per l’amnistia que es trobessin a presó i deixarà sense efectes les ordres de cerca i captura nacionals, europees i internacionals dels que estiguessin declarats en rebel·lia”.