Feia dos anys que Arturo Torró, un empresari que havia fet fortuna com a venedor de taüts i d'ulleres, havia accedit a l'alcaldia de Gandia, capital de la comarca de la Safor. Aquells negocis no havien estat massa productius en els darrers temps i aquella màxima de «comprar i vendre» s'havia ressentit. No debades acumulava deutes, però també un bon grapat de sospites d'ençà que va convertir l'Ajuntament de Gandia en el seu Camelot.
«Vostès creuen que m'embrutaré per un lloguer de merda de 1.000 euros?», va respondre en 2013 davant de les acusacions plantejades pel PSPV sobre el vincle entre l'empresa arrendatària del pis on vivia i la compra d'una de les parcel·les més cobejades a Gandia. No era, però, l'única declaració altisonant que deixaria a l'hemeroteca política valenciana. En una entrevista concedida al rotatiu argentí Clarín, arran dels seus negocis al país sud-americà, va afirmar que «furtava un poc de tots els costats».
Aquestes afirmacions traçaven l'historial empresarial i polític —en cas que ambdues es puguen separar— d'una figura del PP valencià que ha estat víctima d'un assassinat. La Guàrdia Civil ha trobat aquest dijous a l'exalcalde de Gandia amb un tret en el pit i signes d'un possible estrangulament. El seu cadàver s'ha localitzat junt amb el seu vehicle a Xeresa, una xicoteta població valenciana de la comarca de la Safor i situada a tocar de la ciutat dels Borja.
Entre taüts, cubates i ulleres
Natural de l'Alcúdia, a la Ribera Alta, l'exdirigent del PP va acumular popularitat gràcies a controlar entre 1994 i 2008 el hòlding òptic Más Visión, que va gaudir d'una extraordinària xarxa d'establiments arreu de l'Estat espanyol i amb unes xifres de facturació força elevades. Una fama com a una mena d'Afflelou del terreny que va combinar amb altres empreses com ara una funerària i a sectors com l'oci nocturn.
A la capital de la Safor, va adquirir els galons d'alcaldable gràcies a presidir la cooperativa Gandia Comercial Centre Històric. Fou el seu trampolí per a desnonar l'any 2011 als socialistes valencians del consistori gandienc, el qual havia estat fins aleshores un bastió inexpugnable de la formació del puny i la rosa. Era un dels barons locals del PP que havia apadrinat per Alfonso Rus, exalcalde de Xàtiva (Costera), expresident de la Diputació de València i un dels capitostos de la macrotrama de corrupció denominada com a cas Taula.
Una trama televisiva i 'la Imelsa de Gandia'
Torró va accedir a la batllia havent teixit un castell societari en el qual sempre coincidien els mateixos cavallers, amb connexions mercantils entre els mateixos integrants de la seua particular taula redona. Un d'ells era José Codina, antic gerent de la cooperativa del Centre Històric. Codina, segons va explicar el PSPV a través d'uns informes elaborats per Bankia sobre operacions entre l'entitat financera i el popular, actuava com al seu testaferro. El seu nom havia estat relacionat amb la firma Inversiones Especiales del Mediterránio SL. També el d'altres membres del seu Camelot.
Aquesta societat va ser comprada per 2,8 milions d'euros per part de la família Peralta, una quantitat quasi idèntica als diners públics que va rebre la companyia del consistori gandienc entre 2013 i maig del 2015. Aquesta nissaga amb interessos en la comunicació van estar vinculats també amb Comarques Centrals Televisió SL, l'altra beneficiària de l'externalització audiovisual de Torró. Segons El País, estava relacionada amb un empresari a l'òrbita de Rus.
L'exbatlle de Gandia va ser condemnat per haver generat un forat de mig milió d'euros després d'indemnitzar Comarques Centrals de Televisió SL, la qual va ser, d'acord amb la sentència, «premiada pel seu silenci amb una línia política afí». Els pagaments van produir-se a través d'Iniciatives Públiques de Gandia (IPG), una mena de rèplica local d'Imelsa, l'empresa pública de la Diputació de València assenyalada per mil i una irregularitats.
Marcada per l'opacitat, el nepotisme i els moviments irregulars —com ara la denominada operació Aplauso—, IPG va tenir a sobre l'ombra de la trama Púnica. Amb Torró com a alcalde, el consistori gandienc va pagar vora 20.000 euros al capitost d'aquesta xarxa corrupta i, fins i tot, va reconèixer haver-li encomanat serveis per a la seua campanya electoral del 2011. La seua carrera política es truncaria en 2015, quan el representant de Ciutadans va negar-se a forjar un pacte amb el popular.
Habitual dels jutjats després de la fiscalització exhaustiva que va desenvolupar el PSPV —va atresorar un repòquer d'imputacions—, va apostar per una Gandia fonamentada en els bous, els cantants internacionals i concursos televisius com ara Gandia Shore. Amb una política d'oposició a qualsevol promoció de la llengua i la cultura valenciana —va incloure una radical antivalencianista del GAV a les seues llistes electorals del 2011—, va llegar una ciutat amb un esvoranc econòmic milionari. Les ombres d'un exdirigent popular que ha estat víctima d'un assassinat terrible.